Prou catastrofismes lingüístics

Enric Gomà està convençut que l’homo fabra no es troba en vies d’una extinció imminent

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Enric Gomà va publicar fa uns mesos a Núvol un article, titulat El desànim, que va causar estupor i indignació. El filòleg hi sostenia que la situació del català, si bé no és gaire falaguera, tampoc és tan catastròfica com ens volen fer creure alguns. L’article va originar respostes d’altres filòlegs, com Albert Pla i Nualart (La sociolingüística no és un estat d’ànim) o Jordi Martí Monllau (No estem tan malament!).

Enric Gomà | Foto: Joana de Querol
Enric Gomà | Foto: Joana de Querol

Gomà no va voler respondre aquelles rèpliques de manera immediata per no encendre més els ànims i va reservar els apunts que havia pres per confegir una resposta més contundent, que s’ha concretat ara amb Prou catastrofismes lingüístics (Destino), un assaig escrit amb una certa voluntat d’estil i un sentit de l’humor que l’agermana amb els altres títols que ha anat publicant a Pòrtic, com La llengua del costat o El català tranquil.

Els arguments de Gomà pretenen desmuntar una sèrie de tòpics funestos sobre el futur del català, que ell concreta a la manera de Déu Nostre Senyor (Gomà és cristià i no se n’amaga) en un decàleg amb deu manaments que ens han d’ajudar a contenir la nostra desesperació. Basculant entre la malícia del pamflet satíric i la benignitat del sermó dominical, Gomà combat alguns partits presos, com ara la sensació que els joves ja no parlen català o que Barcelona és una plaça perduda. També rebat el tòpic que els nostres avis parlaven més bé i defensa el català contemporani, ple d’interferències però obert i porós a paraules noves i per tant viu i modern. També s’oposa a la tendència d’alguns de demonitzar TV3, i defensa tot el que ha representat la Corporació per a la normalització del català. Aquests arguments li han comportat insults i retrets a Twitter, on Gomà treu ferro a les malvestats del món amb un humor sa i ocurrent, el mateix que traspuen les pàgines d’aquest libel, que l’acosten a autors britànics com Stephen Fry o Alan Benett.

“Si fos a França, no seria occitanista”, deia ahir Gomà, convençut que l’homo fabra no es troba en vies d’una extinció imminent. “No podem saber si el català desapareixerà d’aquí a tres-cents o cinc-cents anys, però a mi em sembla que podem confiar que es parlarà durant les pròximes tres generacions pel cap baix”, ens deia ahir a la presentació del llibre que va celebrar al Poblenou, a l’Espai Subirachs, acompanyat per Gerard Furest i per la premiada Llibreria Etc., que acaba de rebre el premi Pere Rodeja.

Prou catastrofismes lingüístics no pretén ser una radiografia estadística de l’estat actual del català, ni tampoc minimitza les amenaces reals que planen sobre el futur de la llengua. Tot i que vol intervenir en l’estat d’ànim cada lector, Gomà és conscient que no n’hi ha prou amb la nostra actitud individual com a catalanoparlants, sinó que hem de treballar en molts fronts, delegar i donar suport a entitats que treballen pel català, com Òmnium o Plataforma per la Llengua.

Gomà és un home que mira al cel i des de la seva resignació cristiana és més fàcil obrir el compàs i eixamplar la perspectiva. Prou catastrofismes lingüístics és una lectura contraindicada per als apocalíptics furibunds, però ideal per als que us estigueu marejats, Gomà us reanima amb una mica d’aigua del Carme i de propina us hi afegeix una gota de conyac.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació