Navegar les incerteses de la criança

La vida és allò que passa entre dues certeses implacables: hem nascut i morirem. Més enllà d’aquestes dues excepcions, viure implica navegar incerteses contínuament. Incerteses en relació amb tots els àmbits de la nostra vida: la salut, la situació laboral, les relacions personals… Un mapa per a la incertesa, escrit per Miquel Missé i il·lustrat per Àlex Martínez, posa el focus en la incertesa que ens desperta la criança. Es tracta d’una incertesa especial perquè no té a veure amb tu mateix sinó en si estem sabent entendre, respectar, estimular i estimar una criatura que en gran part depèn de nosaltres. I en el moment històric que més pes estem donant a la criança, en un període d’estrès màxim per complir i treure el màxim profit del temps, en què ens angoixa la sensació de perdre oportunitats… reflexionar en calma sobre com lidiar amb la incertesa és fonamental.

El llibre posa especialment el focus a la incertesa que se’ns desperta quan tenim criatures que no tenen una expressió de gènere normativa, és a dir, nens amb expressió de gènere femenina, o nenes amb expressió masculina. Ara hi entrarem, però abans deixeu-me aclarir que és un llibre que és pertinent per altres situacions en què les nostres criatures s’aparten de la normativitat (corporal, de capacitats, de comportament…) perquè ens dona l’espai per reconèixer dubtes i malestars sense jutjar-nos. I jutjar (a nosaltres mateixos, als altres) és una dinàmica molt vinculada a la criança, en gran part perquè és una forma de lidiar amb els dubtes que ens assalten quotidianament.

Tornant al cas de la no normativitat de gènere, el llibre és un antídot contra les presses per etiquetar les experiències de criatures que tenen el dret (i inclús potser el deure) d’explorar les fronteres, hibridacions i barreges de les convencions socials que tracen una línia, encara massa nítida, entre un univers masculí i femení. El repte no és senzill quan hi ha un discurs que ens impulsa a prendre decisions, quan ens podem sentir culpables dels referents que hem sigut o de les reaccions que hem tingut, quan hi ha moments que sentim rebuig cap a les nostres criatures, quan no podem acceptar una part de qui són. I aquestes emocions són de les més doloroses en la criança: sentir que no sabem estimar la persona que més estimem del món.

Acompanyar criatures que estan explorant el gènere implica evitar assignar una identitat que tanqui massa d’hora l’experiència amb l’esperança de trobar un lloc al món que ens sigui segur, que estigui protegit. I això no és senzill perquè, com ens planteja Mithu Sanyal a la novel·la Identitti, la identitat és «una mentida necessària». La identitat és una mentida en el sentit que no és quelcom essencial, natural, espontani. És més aviat una ficció, una narrativa que tracta de donar sentit a la nostra existència.

I alhora, es tracta d’una mentida necessària. I que sigui mentida no la fa menys necessària. Especialment quan la identitat assignada no t’encaixa, et desconeix o et danya. Aplicant al gènere la reflexió de Sanyal sobre la identitat en relació amb l’origen, la pregunta de què ets «no et diu absolutament res sobre qui ets; però si no ho saps, aquest desconeixement t’impedeix explorar qui ets i qui podries arribar a ser». La identitat és, doncs, una mentida necessària, inclús vital en determinats moments, perquè ens dona un lloc al món, ens ofereix la possibilitat que la nostra forma de ser i estar en el món sigui reconeguda. Això ens dona la mesura del repte de navegar la incertesa en l’acompanyament a criatures que estan explorant el gènere: com evitar l’etiquetatge que implica la restricció i l’encapsulament de l’experiència motivada per la nostra angoixa i la de l’entorn per recol·locar-la a un lloc conegut; però sense deixar a la intempèrie aquesta criatura que necessita un lloc on refugiar-se en mig d’un món que continua sent molt binari.

A Un mapa per a la incertesa, les paraules eloqüents de Missé i els dibuixos poètics de Martínez aconsegueixen generar un espai on les persones que acompanyen ens sentim acompanyades, les nostres emocions reconegudes i les nostres preocupacions vistes amb perspectiva. I aquest espai és fonamental per tal que puguem protegir les nostres criatures de la incomprensió a la vegada que gaudim amb elles el procés d’exploració i de trobar un lloc el màxim de confortable, creatiu i bonic des del qual viure’l.