M’he fet GoodReads

Suposo que buscant afegir alguna mena d’incentiu a la quotidianitat, he descarregat l’aplicació de GoodReads. Es tracta d’un Linkedin literari, una xarxa social on pots mostrar als altres usuaris els llibres que has llegit (puntuats de l’u al cinc), els que vols llegir o quants en pretens llegir el 2021. Un món pervers que fa d’extensió digital a l’angoixa del lector ambiciós. Ara el meu compte diu que llegeixo Mirall trencat i, mentre llegeixo, la rebotiga del meu cervell pensa que voldria rellegir Jardí vora el mar per recordar com la Rodoreda hi parla de les flors. També que aquesta setmana es publiquen un parell de llibres que fan bona pinta, i que aquell que recomanaven a l’Illa de Maians és massa llarg com per a posar-m’hi ara mateix, que potser aquest estiu, que els Petits Plaers són més assequibles, que es llegeixen en una tarda, i què estètics, tots junts a la llibreria. I passa tot això, i el mirall es trenca i jo no me n’adono perquè ja estic obrint el GoodReads per marcar “llegit” amb cinc estrelles, perquè quina obra mestra. Un altre per la llista. Un menys per arribar al repte anual de quaranta-quatre títols. I que bé que no m’hauré de fer la sueca si mai algú me’n parla, ara ja sé qui és la Teresa Goday.

Sobre la lectura destinada a afegir títols a llistes, en parla Sebastià Portell a Les nenes que llegien al lavabo (Ara Llibres), que ha rebut una beca a creació literària inèdita del programa SOS Cultura de la Fundació Carulla. Es tracta d’un assaig bastant narratiu, on Portell reflexiona sobre la seva experiència lectora i la seva relació amb un cànon literari immobilista. Hi ha una part del llibre on es basa en Joan-Carles Mèlich i Marina Garcés per apuntar que, des de la Bíblia, la cultura occidental ha fet del Llibre la peça fonamental de la seva cultura col·lectiva. Explica com això ha convertit la vergonya en una part clau de l’aprenentatge de la lectura: la vergonya de no haver llegit algun d’Els Que Cal Llegir o, pitjor, haver-lo llegit i que no t’hagi agradat. Les nenes que llegien al lavabo està destinat a qüestionar aquest cànon establert, amb un punt de vista molt centrat en la inclusió social a l’hora de triar els autors que formen part d’aquesta llista. Parla de la necessitat de repassar constantment allò que hem canonitzat, que mai és una tria objectiva sinó que està subjecta a múltiples prejudicis i discriminacions. I també parla de la lectura com un acte destinat al gaudi personal i mai a l’exhibicionisme que GoodReads demana. Les nenes llegeixen al lavabo perquè busquen un espai íntim on gaudir d’allò que volen, sense cap mena d’intervencionisme.

Hi ha infinitat d’autors que, com Portell, han escrit sobre la seva relació amb la lectura i l’escriptura. Des de Proust a Montserrat Roig han escrit llibres sobre el que llegir els suscita, i sobre quina actitud cal tenir a l’hora d’encetar un llibre. Entre les darreres publicacions a casa nostra, hi ha les traduccions de Connectar (Més Llibres) de Kae Tempest i La literatura. Per què és important (Saldonar) de Robert Eaglestone, dos assajos molt diferents sobre el diàleg que s’estableix entre escriptor, text i lector. També Enric Iborra parla de la literatura a Els còmplices. Notes sobre l’ordre sord de la literatura (Viena), on repassa diverses figures de la tradició literària a partir de la seva relació amb la literatura. L’Altra Editorial té una petita col·lecció d’assaig amb els llibres que escriptors com Stephen King, Carson McCullers o Anne Dillard han dedicat a reflexionar sobre la seva tasca d’escriptors, que obligatòriament els porta a pensar també sobre la lectura. I tots sempre avisen de la trampa del cànon i de la necessitat de relacionar-se amb la literatura des de la subjectivitat i el misteri.

Per què llegir és una activitat que s’expandeix més enllà del simple fet de dur-la a la pràctica? Per què ens hem d’estar recordant constantment que la lectura no ens fa moralment superiors, i que acumular títols com qui cull cireres no serveix absolutament per res? Potser l’única explicació al fet de trobar confort en les experiències lectores dels altres és que encara no tenim ni la més remota idea de per què llegim. De petits, ens hi obliguen els adults; de grans, el Cànon i el repte anual de GoodReads. Llegir al lavabo o a qualsevol lloc amagat durant la preadolescència és l’únic record de llibertat que queda a la vida lectora d’aquell qui no aprèn a deixar llibres a la meitat, fer cas omís a les llistes i esborrar el compte de GoodReads a temps.