Més enllà de la vida rural: els secrets d’un pastor

El camp i la vida rural és un món que sovint jutgem amb ulls desconeguts. La figura del pastor l’associem com a un individu solitari i aïllat de la societat. Així i tot, poques vegades ens atrevim a descobrir què hi ha més enllà. Amb aquesta premissa, Joan Besalduch va voler iniciar aquesta història i explorar els conceptes d’alta cultura i cultura popular, la figura i la feina del pastor, tot relacionant-ho amb els pensaments de l’escriptor John Berger. Publicat per Edicions96, Besalduch indaga en la vida rural amb el llibre De pastor a pastor.

Tot comença quan l’autor torna al seu poble natal i estableix una conversa amb Bono, el pastor del poble. Bono el sorprèn amb una frase d’Anna Karenina de Lev Tostoi i això causa un impacte en Besalduch. És aquí on es planteja perquè algú que no ha tingut uns estudis superiors ni ha sortit mai del poble pot ser una persona cultivada i tenir un alt nivell intel·lectual. Va ser llavors quan va pensar en John Berger, l’escriptor anglès, que va viure més de quaranta anys a l’Alta Savoia francesa i va escriure des de l’admiració sobre uns pagesos que considerava autèntics supervivents. L’autor ha volgut crear un diàleg entre Bono i Berger a partir de reflexions que connecten l’un amb l’altre.

L’ofici de pastor és una de les feines que va perdent interès en la nostra societat, on la feina de la pagesia i la ramaderia cada cop és més complicada. Un fet que l’autor atribueix a l’emergència climàtica i el creixement salvatge imposat pel capitalisme. Besalduch lamenta el migrat suport de les administracions als pagesos i creu que s’hauria de capgirar aquest creixement econòmic. De pastor a pastor ens mostra l’altra cara de la moneda, i l’autor aborda també el relleu generacional a la ramaderia, a partir del cas del Bono i el seu fill Guillem, que mostra una gran passió pels animals i la natura. 

L’altre protagonista de la història és John Berger, escriptor i crític d’art, que va viure els últims anys de la seva vida al camp entre pagesos. L’escriptor valorava molt la seva feina i deia que la seva universitat havien sigut els homes del camp. És justament la trilogia De sus fatigas, que tracta el món rural, el que ha inspirat Besalduch per reivindicar la seva obra. L’autor també s’endinsa a conèixer l’autor i viatja fins a l’alta Savoya per conèixer la seva família. Com a homenatge, l’autor plasma en el llibre un viatge fictici en motocicleta on els dos homes reflexionen sobre la vida. Al final, tenim la sensació que Berger encara és viu. L’obra de Besalduch no se cenyeix a cap gènere literari, el mateix autor reconeix que ell escriu de manera intuïtiva i deixant-se guiar per l’expressivitat del moment per així poder captar al màxim el que vol transmetre.

Al final, Besalduch ens mostra aquesta vida del camp per deslliurar-nos de prejudicis i ens reivindica l’obra d’un autor com Berger, que encara és plenament vigent.