Llibres a Terramar

Diumenge em vaig saltar el confinament comarcal per cobrir la Vila del Llibre. En arribar a Sitges, em sentia una mica com el primer turista que hi va posar els peus, l’any 1860. No hi ha gaires pobles que puguin datar amb tanta precisió l’arribada del primer viatger ociós, l’especimen primigeni d’una plaga que s’ha estès per tots els continents. Se sap que el primer turista que va arribar a Sitges es va hostatjar a la fonda del carrer de les Tàpies, a Can Pere Sanahuja, en un hostal que solien freqüentar comerciants i traginers. No se’n sap el nom, però els sitgetans van entendre que aquell viatger era d’una casta diferent.

Aquell home es va anticipar unes quantes dècades a Santiago Rusiñol, l’artista que posaria Sitges al món. Sense ell, avui Sitges seria un lloc molt diferent. Els artistes funden llocs, creen paisatge. Si Joan Maragall es va inventar la Fageda d’en Jordà, Rusiñol va imprimir a Sitges una idea del que havia de ser que s’ha mantingut fins avui, malgrat totes les pressions dels especuladors urbanístics.

De tot això van parlar diumenge passat a l’Hotel ME Sitges Terramar Beli Artigas, Josep M. Matas i Xavier Gimeno, moderats per Santi Terraza, en un dels col·loquis més interesants de La Vila del Llibre, que s’ha instal·lat al Passeig de Terramar, entre les platges, palmeres i cases que presideixen la costa. Diuen que Miquel Utrillo va encunyar el terme Terramar en veure per primer cop els jardins i l’hotel que avui coneixem amb aquest nom. En aquest espai s’hi va projectar la primera ciutat jardí de l’estat espanyol i també s’hi va emplaçar el primer hotel turístic. L’escriptor Xavier Gimeno m’explica que l’impulsor d’aquell projecte va ser Francesc Armengol, un home de negocis de Sabadell amb sensibilitat cultural que s’envoltava de gent sàvia. El poeta Joaquim Folguera va ser el seu mentor, fins que va morir a una edat prematura i després es es va deixar assessorar per Josep Carbonell i Gener, sitgetà, que durant la Segona República va portar les relacions entre la Generalitat i Occitània. En aquell entorn de gent culta i desperta, van néixer revistes com Terramar (1919-1921) Monitor (1921-23) o L’amic de les arts (1926-29). És l’època en què Le Corbusier visita Sitges després d’impartir unes conferències a Barcelona l’any 1928. És justament en aquesta dècada dels vint del segle passat que es construeix Terramar, un lloc benaurat en un moment de gran crisi econòmica i conflictivitat social.

Ara Sitges ha apostat per situar la Vila del Llibre en aquest lloc emblemàtic, i aquest cap de setmana passat hi hem pogut veure en filera davant del mar tota una corrua de parades d’editors que han presentat i venut el seu catàleg als visitants, majoritàriament locals, ja que el confinament comarcal ha limitat el públic.  L’hotel Terramar ha acollit actes i presentacions i també una exposició de fotografies que Xulio Ricardo Trigo ha anat fent al llarg dels anys en diferents seus de la Vila del Llibre: Cervera, Montblanc, La Pobla de Segur, L’Escala, etc. Ara Sitges se suma a aquesta xarxa de booktowns amb la idea de reforçar l’oferta cultural de la vila, en un moment en què tots volem que el turista de sangria vagi deixant pas a un perfil de visitant més interessat en la cultura, el patrimoni i el paisatge. Sitges en aquest sentit ho té tot i no se n’està.

En temps de Covid-19, l’emplaçament de La Vila del Llibre a Terramar era gairebé inevitable. De cara a futures edicions caldrà veure si és la ubicació idònia, atès que s’ha de fer una bona caminada per arribar-hi des del centre de Sitges, que l’ajuntament vol descongestionar. Si l’any vinent estem vacunats i l’organització hi posa un shuttle bus que traslladi els visitants de l’estació de la Renfe a l’extrem de Terramar serà més fàcil portar-hi el públic. També caldrà proveir editors i passavolants de punts d’avituallament perquè la gent s’hi pugui passar unes hores, o tot el dia, remenant llibres, fent tallers, seguint els espectacles i converses amb els autors a l’aire lliure. Portar els llibres a Terramar és una aposta valenta, però amb inconvenients, que caldrà afinar i superar en edicions futures.