Edicions Poncianes continua alliberant les seves ‘bèsties confinades’. Ja vam explicar fa unes setmanes que el virus no ha aturat l’activitat de l’editorial, que ha decidit mantenir la publicació –en format digital– de la col·lecció Bèsties. La sèrie, que fins ara ha estat editada i distribuïda en paper (acurats “pòsters poètics”), presenta i contextualitza grans figures de la literatura universal (Víctor Català, Emily Dickinson, Walt Whitman, Mercè Rodoreda, Ingeborg Bachmann, Allen Ginsberg, Blai Bonet…). Des del 9 d’abril, Poncianes ofereix setmanalment un butlletí digital dedicat a un d’aquests grans autors. Cada butlletí suma una desena de pàgines en què s’inclouen textos representatius de l’obra de l’autor i un estudi d’aquesta. L’adaptació a la xarxa de la col·lecció original duu un nom prou esclaridor: Bèstia confinada. El primer butlletí s’obria amb una oportuna cita de Proust: “Allà on la vida alça una paret, la intel·ligència forada una sortida”.
Pier Paolo Pasolini tanca la sèrie ‘Bèsties confinades’ d’Edicions Poncianes. Amb el poeta i director italià arribem al final d’un recorregut per l’obra i la vida de grans autors de la literatura universal. En aquesta ocasió és l’editor i escriptor Jordi Quer qui ens desgrana la vida i la producció de Pasolini. El butlletí, com sempre, s’obre amb una breu biografia de l’autor estudiat. Breu i condensada, però prou esclaridora, lliure i completa. L’esclat literari en llengua friülesa, uns precoços èxits poètics a Roma, el tast de l’efervescència de la capital italiana, el contacte d’un ambient reiteradament pobre, la primera incursió al cinema (Acattone, 1961) i un final de vida prolífic, intens i tràgic: cinema, poesia, assaig, teatre i el crim –encara sense resoldre– a la platja d’Òstia. Quer parla d’una trajectòria “vibrant i fertilíssima”.
Més enllà, però, d’aquesta breu revisió biogràfica, el butlletí es completa amb una mostra dels poemes de joventut que Pasolini escampà pels seus diaris (traduïts per Lucia Pietrelli) i un text del mateix curador en què analitza la idiosincràsia del confinament (aïllament, vida monacal, precarietat, marginalitat, nous paradigmes…) i la vincula a l’obra del poeta. Tot conflueix en “la condició anàrquica del poder”. “Cada fotograma de Saló, que relata les perversions i els abusos d’uns aristòcrates feixistes a uns joves segrestats en un casalot, diu l’anarquia del poder posant-la davant dels ulls esbalaïts dels espectadors amb tota la seva cruesa (…) El poder és anarquia. Per això, l’anarquisme és l’única aposta política que trasllada de forma fefaent el poder al poble”, escriu Quer.
‘Bèstia’ rere ‘bèstia’
La Bèstia confinada núm. 1 va ser Víctor Català, que ens era introduïda per Enric Casasses. A Català, la va succeir Emily Dickinson. En aquest cas, l’encarregada de presentar l’escriptora va ser la periodista i poeta Míriam Cano, que va triar “disset bellíssims poemes” per fer-nos entrar en la incomparable producció poètica de la nord-americana. Una producció que Cano també prologava. Walt Whitman va ser la tercera bèstia. El butlletí corresponent incloïa poemes pòstums del poeta, traduïts per Jaume C. Pons Alorda, que el 2014 va publicar la seva versió de Leaves of Grass (Fulles d’herba, Edicions de 1984).
Després de Whitman, Poncianes va desconfinar Marguerite Duras. L’autora francesa ens era presentada molt lliurement per Arnau Pons i Blanca Llum Vidal. Els dos poetes coneixen en profunditat la llengua, la paraula i el compromís de Duras: l’any passat, van publicar la traducció d’El dolor (LaBreu Edicions). És a partir d’aquest llibre –una reescriptura del diari de vida que va redactar mentre esperava el retorn de Robert Antelme, el marit deportat al camp de concentració de Dachau– que Pons i Vidal oferien una fotografia de l’obra i la figura de Duras. La successora de Duras va ser Mercè Rodoreda. El pòster sobre l’escriptora recollia fragments de les seves principals obres. Fragments escollits per “la força lírica que emanen” i per “la representativitat de l’estil”. La poeta Maria Cabrera va ser l’encarregada de fer-ne la tria. Després de Rodoreda, vam acostar-nos a l’obra d’Albert Camus. Ho vam fer a través de l’estudi que n’han fet els poetes Francesc Gelonch i Laia Carbonell. En aquest cas, la relació entre la crisi sanitària i l’autor de La pesta era del tot òbvia: “En època de confinament per pandèmia mundial, obres com La Pesta o L’estat de setge es rellegeixen amb una atenció nova”.
Camus va deixar pas a Virginia Woolf. Alba Vinyes va ser la curadora del butlletí de la britànica. La filòloga ens introduïa l’autora d’El far a través d’un estudi que combinava biografia i anàlisi, amb el focus tancat sobre el relat La marca a la paret i l’assaig On being ill. El relleu de Woolf el va recollir Samuel Beckett. Ens introduïa la seva obra i figura el poeta Gabriel Ventura (W, Edicions Poncianes), que es fixava sobretot en la poesia de l’irlandès (Ventura va traduir fa uns anys algunes composicions de l’escriptor). El curador deia el següent sobre l’obra poètica del dramaturg: “En els poemes de Samuel Beckett res és estable, ni l’ull que mira ni la veu que parla. És una poesia anhelant, transhumant”. Les últimes bèsties han estat Ingeborg Bachmann (a cura d’Arnau Pons), Màrius Sampere (estudiat per Mireia Vidal-Conte), Arthur Rimbaud (que feia duet amb Jordi Carulla-Ruiz), Allen Ginsberg, filtrat per Gerard Cisneros, Arthur Cravan, de la mà d’Ester Xargay, Joan Vinyoli, Guillaume Apollinaire, Blai Bonet, Antonin Artaud i Gertrude Stein.
Cada pòster virtual repeteix aquest duet: una ploma versada del nostre panorama ens desplega el cosmos literari d’una bèstia de les lletres. Els textos de contextualització estan escrits sota la comesa de relacionar el moment actual amb la realitat social i política dels autors. Edicions Poncianes assenyala que molts dels escriptors seleccionats van viure “vides confinades”. Els curadors dels butlletins han estat també els encarregats de triar els textos més representatius de les obres estudiades. Textos que, en determinades ocasions, poden ser inèdits. Una breu gravació, on es llegirà una mostra de l’obra, completarà el paquet digital de cada bèstia. L’edició i la fotografia d’aquests petits monogràfics donen compte de la cura amb què Edicions Poncianes els ha pensat i treballat.
Paral·lelament a la publicació de la sèrie Bèstia confinada, Edicions Poncianes ha llançat un concurs en el qual poden participar tots aquells que siguin propietaris d’algun dels pòsters. Es tracta de fer una fotografia en blanc i negre en què llueixi amb gràcia la làmina. La composició és lliure, però el millor és que hi sortiu vosaltres. Cal compartir la imatge a les xarxes amb l’etiqueta #ComparteixLaTevaBèstia. De tots els participants, l’editorial en triarà tres guanyadors, que s’enduran el lot complet de la col·lecció Bèsties (vint pòsters).
Us podeu subscriure al butlletí de Poncianes en aquest enllaç.
A partir d’ara, també podreu adquirir els pòsters de Poncianes en paper. Els podeu comprar i us els enviarem a casa un cop hagi passat el confinament. Podeu adquirir els pòsters dedicats a Víctor Català, Emily Dickinson, Walt Whitman, Marguerite Duras, Mercè Rodoreda, Albert Camus, Virginia Woolf, Samuel Beckett, Ingeborg Bachmann, Màrius Sampere, Arthur Rimbaud, Allen Ginsberg, Arthur Cravan, Joan Vinyoli, Guillaume Apollinaire, Blai Bonet, Stéphane Mallarmé, Antonin Artaud, Gertrude Stein i Pier Paolo Pasolini clicant a l’enllaç que cada autor porta vinculat.
Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.