L’enveja de Marina Porras o la gola d’Adrià Pujol

Podem caure –gràcies a Déu– en algun dels set pecats capitals. Sense ells seríem una societat de màquines. Una massa sense passions ni pensament, somorta i plana. “Tindríem una societat de zombis tranquils i pacífics, però no humana. Els pecats formen part de la nostra condició”, veu l’humanista Oriol Quintana, un dels autors de la sèrie sobre pecats capitals que ha pensat Fragmenta Editorial. La casa dirigida per Ignasi Moreta ha demanat a set joves assagistes treballar un d’aquests set vicis. La idea original és d’Anna Punsoda, encarregada alhora d’escriure sobre la luxúria. Marina Porras, Oriol Ponsatí-Murlà, Adrià Pujol, Raül Garrigasait i Jordi Graupera completen la llista d’autors. La sèrie arrenca amb La mandra, per Quintana, i L’enveja, per Porras. Des d’ara fins al febrer de l’any vinent aniran apareixent la resta d’assajos.

Set assajos breus sobre els set pecats capitals. |

Amb la sèrie, Moreta vol oferir assajos que siguin literatura plena. Vol revalorar el gènere. “Si tenim un dèficit en les lletres catalanes és en la valoració que fem de l’assaig. Als suplements dels diaris, per exemple, no sempre té un espai. No sempre el reivindiquem amb prou força. L’assaig també és literatura. Sembla que les coses serioses sempre les hem de dir en castellà”. Els set autors escollits –deu en una primera llista– van rebre l’encàrrec de redactar una reflexió “lliure i rigorosa” sobre el pecat capital que li ha estat assignat. L’assignació, òbviament, no resulta en una correspondència simple, de comportament. S’han repartit els pecats en funció de les feines precedents dels autors, segons hagin o no treballat el seu pecat. “Els hem atribuït en funció de la trajectòria de cadascú, segons els interessos intel·lectuals”. Tots han acceptat el pecat atribuït.

Són autors joves, el més gran –Quintana– té 45 anys. “Són promeses de l’assaig en llengua catalana”, veu Moreta, que destaca els requisits de l’encàrrec: assajos breus i allunyats de qualsevol tipus de moralisme; textos en què sigui tan important allò que es diu com la manera com es diu; permís per treballar des d’un enfocament interdisciplinari, afí a l’especialitat de cadascú (Porras, per exemple, treballa l’enveja amb nombroses referències literàries: Rodoreda, Proust, Faulkner, Pla…). Tots han pogut reflexionar sobre la seva passió amb comoditat. Han pogut qüestionar el pecat, eixamplar-lo, lloar-lo, contestar-lo, etc. “La idea de pecat ja pressuposa moltes coses. Són, d’entrada, passions desordenades, dolentes. No sabem, però, si avui es consideren pecats. Ni tan sols sabem si la idea de pecat té interès”. Triar plomes joves, continua Moreta, és una manera de “rejovenir el planter d’autors de Fragmenta”. “Arribem així a la generació Twitter”, apunta l’editor.

Dèiem que la sèrie arrenca amb La mandra d’Oriol Quintana i L’enveja de Marina Porras. Els seguirà Ponsatí-Murlà el desembre vinent amb L’avarícia (“L’avarícia per alguns, ara, no només és bona sinó que és un motor de la vida i el món”). Fins al febrer de 2020 aniran apareixent la resta: La gola, de Pujol (“Segurament la gola ha passat més segles sent una virtut que no una tara”), La luxúria, de Punsoda (“La luxúria és el pecat que tots podem comprendre millor però la literatura sempre l’ha tractat com un dels més temuts”), La supèrbia, de Graupera (“La supèrbia –o l’orgull– és el pare dels altres pecats”), i finalment La ira, de Garrigasait (“La cultura europea comença amb la paraula ira [per la Ilíada]”). Tots els assajos sortiran simultàniament en català i castellà. La sèrie funciona com un conjunt de visions erudites –“set petites monografies”– sobre vicis plenament democràtics; els vicis de la Terra.

Aniràs trobant les ressenyes dels lliuraments aquí.