L’Amèrica amazònica d’Alec MacGillis

Des del mirador que hi ha dalt de tot del CCCB, Alec MacGillis contempla l’anar i venir del telefèric de Montjuïc. Somriu. Sempre li han agradat les ciutats europees. En els seus centres històrics hi percep un vigor que a moltes urbs de l’altre costat de l’Atlàntic ja ni s’ensuma. Barcelona no n’és l’excepció. Per més problemes que pugui tenir, la capital catalana continua semblant-li un lloc agradable, acollidor, carregat de vida. Això, però, no és tant una lloança com un crit d’alerta. “Les ciutats europees tenen molt més a perdre”, diu. De fet, fa servir l’expressió “a longer way to fall”, que és encara més sinistra. Parla així perquè ve del futur, com la noia del detergent, o això és el que afirmen des de Periscopi, on Anna Llisterri ha traduït Fulfillment: America in the Shadow of Amazon com A l’ombra d’Amazon: Una història del nostre futur. En aquesta mateixa línia, Aniol Rafel, responsable de l’editorial, considera que es tracta d’un text “necessari”, pensat per alertar-nos de “cap a on ens estem encaminant”, és a dir, cap a l’adopció del model de vendes digitals, aïllament social i precarietat laboral que proposa la companyia de comerç electrònic més gran del planeta.

Hipòtesis apocalíptiques a banda, el nou treball de MacGillis és una lectura que val la pena. I ho és sobretot pel fet que no es limita a explicar-nos les males praxis de l’empresa de Jeff Bezos –per dir aquesta mena de cosa ja estan els diaris i els pamflets polítics–, sinó que fa l’esforç –molt més interessant– de retratar amb tot luxe de detalls una Amèrica que s’ha quedat sense motius per somiar. Amazon, de fet, és només una excusa, un fil conductor que permet descriure un món de lloguers cars, treballs mal pagats, addicció als opiacis, accidents laborals i manca de cobertura sanitària, un univers on aquell excés d’igualtat que escandalitzava Alexis de Tocqueville s’ha esvaït i on la riquesa ja no circula, sinó que es concentra en les mans d’una oligarquia tecnològica cada vegada més poderosa. El fet que Bezos, fundador d’un imperi que va néixer amb 100.000 dòlars de capital, decidís llogar una casa amb garatge per tal de poder explotar la mitologia pròpia dels emprenedors “fets a si mateixos” és una bona metàfora del nivell de perversió al qual han arribat els Estats Units.

Els rics són cada cop més rics, els pobres cada vegada més pobres. L’ascensor social està avariat. El treball no dignifica i l’esforç i la constància no son la porta d’accés a cap vida digna. Però no sempre ha estat així. Va haver-hi un temps en què Bill Bodani se sentia orgullós de treballar a Bethlehem Steel, la factoria d’acer on va passar la major part de la seva vida adulta. La feina era dura, però se sentia acompanyat i gràcies a dècades de lluita sindical havia aconseguit gaudir d’un bon sou i d’unes condicions laborals dignes. MacGillis ens explica la història d’aquest home i de com, anys després de la seva jubilació, el cost del tractament mèdic que necessita la seva dona el fa tornar a la fàbrica, reconvertida en magatzem d’Amazon. Les coses han canviat molt i tot allò que els membres de la seva generació consideraven adquirit ha deixat d’entrar dins dels paràmetres de la normalitat. La fàbrica ha tornat als temps de la seva fundació, a mitjans del segle XIX, quan els treballadors feien més de deu hores al dia i la pertinença a qualsevol organització “subversiva” era considerada un motiu lícit per l’acomiadament. Ara, a més, se’ls cronometra el temps que perden anant al lavabo. 

El problema va més enllà i no només existeixen disparitats entre rics i pobres, entre blancs i negres, entre fills de l’Oncle Sam i esquenes mullades. L’auge d’empreses com Amazon, amb la seva obsessió per eludir –de forma legal– el pagament d’impostos i devorar els seus competidors de menor mida, ha reforçat les desigualtats geogràfiques, fent que població i riquesa es concentrin encara més a les ciutats guanyadores –Nova York, Washington, Seattle, San Francisco– en detriment de llocs com Cleveland, Saint Louis o Nelsonville (Ohio). Aquesta bretxa, en constant augment, no només ha empès molts nord-americans a abraçar els discursos de Trump sinó que ha fomentat la retòrica del despotisme il·lustrat demòcrata, un discurs cada cop més instaurat que ha aprofitat aquesta situació per construir un enemic intern, una alteritat predestinada a servir com a espantall per a l’elector benpensant.

Preguntat per les seves influències literàries, MacGillis cita Upton Sinclair (The Jungle, 1906) i Ida Tarbell (The History of the Standard Oil Company, 1904). Jo no puc evitar pensar en Faulkner i els seus personatges fatídics, condemnats d’entrada a la tragèdia. Ell, però, es declara optimista. Creu que és possible revertir la situació. De fet, menciona un parell de casos en què individus amb empenta i voluntat de lluita han intentat combatre el poder absolut d’Amazon. El mateix Bill Bodani posa fi al seu pas per l’empresa repartint fulletons revolucionaris entre alguns dels treballadors més joves de la planta i es veu que l’altre dia es va anunciar la creació del primer sindicat nord-americà de la multinacional. Sigui com sigui, el camí a l’infern està empedrat de bones intencions i potser m’equivoco, però el fet que el llibre en qüestió pugui ser comprat a través d’Amazon serveix per il·lustrar bastant bé l’escenari en el qual ens trobem. El temps dirà.