La deshumanització de l’educació

L’Argumenta és un programa de pensament impulsat per l’ICUB en el marc del Barcelona Districte Cultural, que pretén consolidar els centres cívics com espais cabdals per la cultura als barris. Enguany l’eix temàtic és l’emergència —en dos sentits: allò urgent i allò ixent—, que es planteja en distints àmbits com la demografia, l’estètica i la tecnologia, entre d’altres. Dijous 16 de gener va tenir lloc una de les xerrades pertanyents a la qüestió del que s’ha anomenat «emergència educativa», que refereix a les innovacions metodològiques educatives i els seus resultats, i on va participar Andreu Navarra amb la moderació de Sandra Vicente. La xerrada va girar al voltant dels problemes que afecten l’escola catalana: baix rendiment acadèmic, malestar entre el professorat i, sobretot, deshumanització a l’aula.

L’acte es va celebrar al Centre Cívic Torre Llobeta i contra el que es podria pensar, només la meitat del públic era de l’àmbit de l’educació. Aquesta és, doncs, una qüestió d’interès comú i, més aviat, de preocupació general. Com afrontem els reptes que planteja l’educació en una societat capitalista i digitalitzada? Cal parlar-ne i, com assenyala Navarra, cal escoltar el professorat, que està fart de no poder fer la seva feina.

Ens enganyen dient que l’educació tecnològica és individualitzada i no: és individualitzadora

Navarra és escriptor, professor de secundària i a la universitat i portaveu adjunt del Sindicat de Professors de Secundària. Com a tal, coneix molt bé el sector, té molta experiència i un diagnòstic clar i sagaç de què falla, tot i que més que una fallada—que podria ser casual—, el que hi ha són uns interessos que prevalen: els econòmics i privats. Aquests interessos es manifesten de moltes formes, per exemple, en les inversions públiques en ordinadors més cars per beneficiar certes empreses. En especial, Navarra qüestiona la digitalització excessiva de l’ensenyança que té com a conseqüència la pèrdua del contacte humà, que és l’element primordial de l’ensenyament. «Ens enganyen dient que l’educació tecnològica és individualitzada i no: és individualitzadora», remata Navarra.

La prevalença d’aquests interessos econòmics van en detriment de la solució de problemes greus de l’àmbit educatiu, com la precarietat de les condicions laborals dels equips docents, la segregació dels estudiants a les aules, la manca de recursos —humans i materials— per garantir una bona ensenyança i la imposició de currículums educatius per competències.

El professor advoca per una educació pública de qualitat com l’única via per garantir la igualtat social. Navarra no només fa un diagnòstic del que passa i el que va malament, sinó que també presenta un full de ruta per canviar la situació. Defensa la necessitat de donar recursos, baixar ratis i desenvolupar i implementar currículums seqüencials i progressius com les claus per una millora automàtica.

Navarra ha exposat la complexitat de la qüestió, però el seu recorregut i les seves reflexions van molt més enllà. Per sort, aquesta conversa es repetirà al CC Navas el 19 de febrer i serà una nova oportunitat per pensar com volem educar i per què. L’horari d’aquesta i altres xerrades de l’Argumenta, que plantegen temes diversos i d’interès general, poden consultar-se al web de Centres Cívics.