La cultura és un camp obert

L’Institut Ramon Llull i Arcàdia publiquen un recull d’assaigs que exploren les pràctiques culturals contemporànies.

Rubén Nievas

Rubén Nievas

Estudis literaris

“La cultura és un camp obert, un espai que, per definició, no es deixa tancar.”. Aquesta és la premissa sobre la qual s’erigeix A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies, un recull d’assaigs coeditat per l’Institut Ramon Llull i Arcàdia: El volum ha anat a cura Raül Garrigasait i Josep Ramoneda, que han triat autors de perfils diversos, tant acadèmics com artístics, tant locals com estrangers, perquè fessin un diagnòstic i una proposta de futur en la seva disciplina o art.  

Eva Franch, Arcadi Navarro, Pere Almeda i Bernat Puigtobella han presentat 'A camp obert' (Arcadia) a La Setmana
Eva Franch, Arcadi Navarro, Pere Almeda i Bernat Puigtobella han presentat ‘A camp obert’ (Arcadia) a La Setmana © Manuel Medir Roca

La Setmana del Llibre en Català ha acollit la primera presentació del llibre. Moderada per Bernat Puigtobella, ha comptat amb la participació de Pere Almeda (director de l’Institut Ramon Llull), Eva Franch (arquitecta i professora de la UMPRUM) i Arcadi Navarro (doctor en biologia i professor i investigador a ICREA). També han assistit a l’acte el compositor Joan Magrané i la doctora de física teòrica Gemma de les Coves. El volum també inclou assaigs de figures internacionals tan eminents com la directora d’escena Katie Mitchell i l’historiador de l’art Boris Groys, entre d’altres.

Pere Almeda va posar de manifest el contrast entre l’obsolescència de l’arquitectura i l’acceleració de les intel·ligències artificials.

“La nostra època és heterogènia i contradictòria. Quan un mira enrere, veu alhora la marxa triomfal de la modernitat i les ruïnes que ha deixat al seu pas”, diuen els curadors del volum en la seva declaració inicial. Davant de les múltiples mutacions del nostre temps, enmig d’una incerta reordenació política, es difuminen els límits antics i s’obren nous espais que no sabem on ens portaran. En aquest sentit, Almeda explica que aquest llibre “s’inscriu en la missió de l’Institut Ramon Llull d’obrir la cultura catalana a nivell internacional (d’aquí la presència d’autors provinents de diversos indrets d’Europa) i la necessitat d’ubicar-la en unes coordenades, precisament en un moment convuls i inestable com és l’actualitat, conseqüència de l’absència de relats sòlids que sostinguin el sentit del món. A camp obert és una certa cartografia de la cultura en aquest moment de tants trànsits”, diu el director de l’Institut Ramon Llull.

Eva Franch | © Manuel Medir Roca
Eva Franch | © Manuel Medir Roca

Abans de cedir-li la paraula a la resta de participants, Puigtobella incideix en la diversitat temàtica del volum, on trobem des d’una reflexió sobre la posteritat de les obres d’art (Perejaume) fins a la defensa de l’autonomia de la imatge al cinema (Albert Serra), passant per un article sobre la necessitat de l’alliberament de la música catalana i d’unes avantguardes pròpies (Joan Magrané).

Tot seguit, Eva Franch ha presentat el seu assaig, titulat “Noves realitats. Un alfabet projectiu per a l’arquitectura del futur”, que es pot llegir com un manifest articulat alfabèticament i al llarg del qual assenyala l’anquilosament de les pràctiques arquitectòniques actuals, les quals estan regides pel règim capitalista i les estructures de poder. Eva Franch acusa els espais educatius d’impartir als joves arquitectes unes formacions que no tenen en compte les condicions polítiques, culturals o ecològiques que hi ha implícites en la construcció d’un edifici o en el disseny de les ciutats avui. Franch defensa el dret dels arquitectes a dir no a certs projectes i a posar en dubte el status quo heretat. Franch va reivindicar una arquitectura que tingui en compte tots els habitants (no només els humans) i una ciutat que tingui en compte els adolescents.

Arcadi Navarro © Manuel Medir Roca
Arcadi Navarro © Manuel Medir Roca

Per la seva banda, Arcadi Navarro proposa al seu assaig un debat sobre els límits de la creativitat humana i de la intel·ligència artificial. El biòleg ha defensat amb optimisme la revolució que ha desencadenat la IA sobre el camp de la biologia o l’enginyeria (allò que ell denomina al text com una Quarta Revolució Industrial), i ha assenyalat la rapidesa amb què la intel·ligència artificial està desenvolupant-se. Per aquest motiu, “de tots els assajos que apareixen en aquest llibre, aquest és, sens dubte, el que envellirà més ràpid. Quan el llegiu, el més probable és que ja hagi quedat antiquat”, diu Arcadi Navarro al començament del seu text. L’exponencial creixement de la IA exigeix una reflexió i adaptació profundes sobre qüestions socials, econòmiques i culturals.

Finalment, a mode de conclusió, Pere Almeda va posar de manifest el contrast entre l’obsolescència de l’arquitectura i l’acceleració de les intel·ligències artificials. L’acte va concloure amb un debat entre Eva Franch i Arcadi Navarro amb visions més pessimistes o optimistes del futur de les intel·ligències artificials. Una tensió dialèctica, una mostra a petita escala d’aquesta conversa global de què vol formar part la cultura catalana. El diàleg necessari per repensar el present i construir un futur.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació