Marta Rojals o la clarividència de la replicanta

L'autora de 'Primavera, estiu, etc.' publica ara 'No siguis pobre' (Ara Llibres), la destil·lació de vuit anys d’articles d’opinió a Vilaweb

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Hi ha gent que encara pregunta qui és Marta Rojals, com si fos el pseudònim d’algú molt conegut. Tornem-hi: Qui és Marta Rojals? La pregunta és tramposa, perquè Marta Rojals és, senzillament, Marta Rojals; una persona amb una veu i presència pública però que no s’ha personat mai davant l’autoritat competent dels mitjans. No sé quin cas faríem d’aquesta veu si fos assídua a les tertúlies, però segur que llegir-la sense interferències visuals ens obliga a dedicar-li una atenció diferent. En un món en què el carisma es construeix principalment a través de la projecció acurada de la pròpia imatge als mitjans i a les xarxes socials, Rojals es resisteix a diluir la seva privadesa i ho fia tot a la paraula escrita. No és que amagui res, perquè no es mostra ni s’oculta darrere cap personatge. I, per tant, no ha de fer teatre. Sense renunciar al contacte amb el públic a través de Twitter, Vilaweb o dels llibres que publica, dona la cara sense ensenyar el rostre. Perquè si bé no s’ha personat mai, no li podem retreure cap incompareixença a l’hora d’abordar les causes que li importen: la independència, la supervivència del català, els drets de les dones, la lluita animalista, la salut mental, la defensa del món pagès, la injustícia social…

Il·lustració de coberta de ‘No siguis pobre!’ de Marta Rojals | Luís Demano

Ara publica No siguis pobre (Ara Llibres), la destil·lació de vuit anys d’articles d’opinió a Vilaweb. I quins anys més convulsos i interessants, en el pitjor sentit de la paraula! Si a l’hora de publicar les seves novel·les ha seguit fidelment l’editora Isabel Obiols de La Magrana a Anagrama, en el camp de la no-ficció ha seguit Joan Carles Girbés de Sembra a Ara Llibres. L’editor ha triat amb l’autora un centenar d’articles entre els 350 que ha publicat a Vilaweb des del 2015 fins a l’actualitat. L’ordre dels articles no és cronològic, sinó que s’han endreçat en cinc grans calaixos en què el feminisme, la crisi o el català tenen espai propi. Rojals desmunta fal·làcies de curs legal, com la que diu que el català ha reculat per culpa del procés, que és com dir que a les dones les violen per culpa de la minifaldilla. En clau feminista, Rojals desconstrueix l’educació sentimental de la seva generació per denunciar l’impost rosa i la cultura de la depilació, la infantilització a què el mercat sotmet les dones per tal de vendre, el menysteniment dels mals de la regla o la discriminació de gènere en un model laboral obsolet. Com a ciutadana forçada de l’estat Espanyol, Rojals defensa la tribu dels atacs catalanòfobs, però també alerta d’aquest acomplexament tan nostre de voler quedar bé amb qui et vol mal. I defineix el marasme de l’independentisme actual amb una paraula precisa, fastig, amb final i sense accent, és a dir, cansament i desànim.

Si el títol del primer recull, No ens calia estudiar tant (Sembra, 2015), captava el desencís generacional davant la crisi del 2008, No siguis pobre reflecteix aquella fal·làcia capitalista segons la qual l’èxit depèn només de la nostra voluntat. Podem suplicar a algú que no sigui ximple o mal educat, però podem demanar-li que no sigui pobre? Vet aquí un imperatiu que és en si mateix una aberració semàntica, però també l’expressió exacta del que ens exigeix avui el sistema.

Hi ha poques firmes que tinguin alhora la capacitat d’indignació i el fons de compassió amb què es mira el món Marta Rojals, dues pulsions que ella sap equilibrar

Hi ha poques firmes que tinguin alhora la capacitat d’indignació i el fons de compassió amb què es mira el món Marta Rojals, dues pulsions que ella sap equilibrar. Així, la denúncia que fa de la massificació eòlica o de les macrocentrals fotovoltaiques, molt abans de l’èxit d’Alcarràs, és indissociable de la defensa de la vida pagesa en uns pobles cada dia més deshabitats o arrasats pel foc, que «continuen donant els seus fills en ofrena a qui té de tot, i encara hi perden més: la guarderia, l’escola, l’autobús de línia, el metge de família per als seus vells».

Un dels mèrits d’aquest recull, que es remunta als articles publicats a partir del 2015, és que els arguments polítics que ja esgrimia abans de 2017 tenen encara una vigència esfereïdora i no causen mai vergonya aliena, a diferència d’altres articles que es van publicar a la premsa en aquells moments i que llegits avui semblen entre ingenus i temeraris. Rojals no és mai programàtica ni fa projeccions de futur sinó que descriu allò que veu amb nitidesa.

No siguis pobre és lectura imprescindible per a qui vulgui aprendre a escriure columnes d’opinió. Rojals sap dosificar amb tensió narrativa; empelta el català col·loquial amb el registre periodístic; domina la construcció del paràgraf, sempre consistent amb una idea motor, i rematat amb una conclusió brillant que t’obliga a continuar llegint. Si el poeta ha de saber relligar el vers i l’estrofa, el columnista ha de tenir el do de la frase i el sentit del paràgraf, que marquen el ritme i la respiració de l’article.

Els que heu anat seguint Marta Rojals cada dimarts a Vilaweb pensareu que ja heu llegit aquests articles. Us equivoqueu. La tria i l’ordre amb què se’ns presenten aquestes peces donen coherència al pensament de Rojals, una autora lúcida i alhora imprevisible. L’autora les ha treballat, però sense retractar-se de cap idea. Llegits ara, amb la seva data al peu, cadascun d’aquests articles amb denominació d’origen ens fan reviure el moment en què van ser escrits i ens donen una perspectiva d’on érem quan es van publicar i on som ara. I en aquesta distància, veiem créixer la clarividència i el sentit d’anticipació de Marta Rojals.

En definitiva, als que encara em pregunteu qui és Marta Rojals, jo tampoc us puc revelar qui és, però us asseguro que llegint els seus articles tindreu la sensació que la coneixeu més que els vostres veïns de replà. O fins i tot més que la persona que dorm al vostre costat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació