Joan Triadú, mestre incombustible

En aquesta commemoració, presentada a la premsa per la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i pel comissari Joan Josep Isern, s’ha recordat la figura polifacètica de Joan Triadú, un “dau amb moltes cares i que totes elles donarien bon joc”.

Joan Triadú en l’homenatge dels alumnes de l’escola Thau amb motiu de la concessió de la Creu de Sant Jordi

Si desglossem les facetes que va desenvolupar en vida i obra, hi reconeixem primer un candent activista, el llegat del qual segueix vigent. Incansablement, va defensar la immersió lingüística, discutida avui en dia, així com la integritat de la cultura catalana, per la qual va lluitar contra tota mena de subordinació. Isern ha assenyalat que Triadú és un referent cívic, compromès i arrelat amb cada poble que va trepitjar, des de Granollers fins a Liverpool, entre altres llocs on va desenvolupar la seva tasca com a mestre rigorós i en constant recerca d’excel·lència. De fet, al web que s’ha inaugurat avui, podem resseguir la seva trajectòria en l’apartat Geografia Triadú, on podem traçar en el mapa les seves diferents estades. Sobre la seva vessant més política, tindrà lloc a l’últim trimestre de l’any, una exposició comissariada per Albert Manent, estudiós de la seva obra, amb dates i lloc encara per concretar.

Coherent amb els seus principis, tant en l’esfera pública com en la privada, Triadú, des de ben jove, va exercir clandestinament com a professor de català en plena època de persecució franquista. La seva aportació docent va ser impagable i el seu paper com a pedagog el podrem descobrir gràcies a una exposició que s’organitzarà l’1 de juliol a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

En tercer lloc, també a contrapèl, va impulsar un Concurs Parroquial de Poesia a Cantonigròs (Osona), poble on va haver de desplaçar-se a causa d’una malaltia. Anys més tard, Joan Triadú va publicar antologies de contes i poemes que en aquell moment van despertar ràpidament l’alarma de la censura. A més a més, enguany, aquesta commemoració coincideix oportunament amb els seixanta anys que celebra Cavall Fort del seu naixement, revista amb la que va col·laborar, així com els setanta-cinc d’Ariel, l’atrevida publicació periòdica que va cofundar juntament amb Palau i Fabre, entre altres. Com a home de lletres, el podem descobrir, si no llegint-lo directament, en la propera exposició titulada ‘Joan Triadú a la ciutat dels llibres’, que acollirà, a partir del 15 d’abril, l’emblemàtica biblioteca de Vic que du amb orgull el seu nom. La intenció és que circuli per moltes altres biblioteques del territori gràcies a les dimensions portàtils de la mostra bibliogràfica.

A part de les activitats que podem fullejar en l’agenda, un dels objectius primordials d’aquesta efemèride és impulsar les seves fites a partir de la nomenclatura urbana, anomenant carrers o plaques que preservin el seu record. A més a més, s’han anunciat una sèrie de llançaments editorials relacionats amb aquest afer. Abans de l’estiu, es reeditaran Dies de memòria (1938-1940): diari d’un mestre adolescent, així com les esperançadores Memòries d’un segle d’or. Entre l’abril i el maig, sortirà a la llum un recopilatori d’articles de tarannà filològic, sota el títol La llengua de la llibertat, a càrrec de Josep Maria Figueres.

Mentrestant, podem esperar aquestes novetats recuperant la seva visió del món compartida en la correspondència que l’autor va mantenir amb la seva amiga Carme Porta. Núvol va publicar l’ebook fa uns anys i podem llegir-lo aquí.