Joan Timoner i la nacionalitat dels menorquins

L'Institut Menorquí d’Estudis ha recollit una seixantena d'articles publicats als anys 30 del segle passat pel periodista sota el pesudònim 'El Menorquit'.

Joan Miquel Mas Salom

Joan Miquel Mas Salom

Historiador i periodista cultural

L’any 1999, el primer Pacte de Progrés de les Illes Balears (1999-2003) presentà l’eslògan que definiria la seva acció política: “Quatre illes, un país, cap frontera”. Un eslògan que amb el temps i  la revisió dels clarobscurs de les seves polítiques s’ha revelat com a força encertat. La idea principal era que, més enllà de les diferències identitàries i de  caràcter de cada illa, el conjunt dels objectius comuns per millorar aspectes com la cura del medi ambient, la promoció d’un turisme sostenible o l’impuls d’una política econòmica que afavorís el producte local, es fomentés la cohesió entre les diferents realitats illenques. Pretenia així crear el que en diríem una “identitat balear” que, fins aleshores, no havia existit mai.

Joan Timoner (esq.) i l’amic Gumersind Riera
Joan Timoner (esq.) i l’amic Gumersind Riera

És un tòpic recurrent que cada vegada que una persona del Principat es refereix a un illenc com de “ses illes”, la persona, més que al·ludida, se sent menyspreada. Malgrat esforços com el que feu el primer Pacte, la cohesió entre illes no ha acabat mai de funcionar. I, especialment quan es parla d’identitat, les fronteres marítimes solen delimitar també els límits de la autopercepció en termes culturals, històrics  i, per tant, nacionals. És la “casa petita” on es refugia el nostre ser.

Aquest fet ha d’unir-se necessàriament a la profunda espanyolització que des de fa unes poques generacions s’ha produït a les Illes Balears. Com relata Pere Sales Vives pel cas mallorquí a L’espanyolització de Mallorca. 1808-1923 (El Gall Editor), la manca d’una burgesia illenca vertebrada a partir d’un ideari nacionalista propi, a diferència dels casos catalans i bascos, va dirigir la construcció identitària de les classes altes cap a l’emmirallament amb Madrid. Durant el franquisme i, sobretot, la Transició, aquesta vinculació identitària amb Espanya es transmeté també a les classes populars, amb l’afegitó de la intrínseca catalanofòbia que caracteritzava (i caracteritza encara ara) els principis rectors del nacionalisme espanyol. Així, la construcció de la identitat illenca no es feia tant per simpatia (soc mallorquí/menorquí/eivissenc però també espanyol i, per tant, adopto costums, expressions i llengua) com per contraposició a Catalunya i la identitat catalana, la “Casa Gran” històrica (soc mallorquí/menorquí/eivissenc perquè no soc català i, per tant, la meva llengua, identitat i cultura no són les catalanes). És el que a Mallorca en diem gonellisme i que, amb les seves particularitats, passa també al País Valencià amb el fenomen del blaverisme.

Per més que aquest fenomen sigui completament acientífic i la seva defensa denoti en darrera instància una ignorància supina, no es pot negar que no hagi estat un èxit quan fins i tot la monarquia espanyola recolza una organització tan esperpèntica i inútil com s’Acadêmia de sa Llengô Baléà (ni idea de com s’escriu, i tampoc aniré a encalçar-ho). Amb aquest discurs copsant les institucions i calant en una societat de cada cop més desarrelada, la defensa de la “Casa Gran” adopta un caire quasi tràgic mentre la “Casa petita” s’esmicola.

Totes aquestes reflexions m’apareixen quan m’enfronto a la lectura de La nacionalitat dels menorquins. Articles, 1930-1932 (Institut Menorquí d’Estudis), el recull d’una seixantena d’articles del periodista Joan Timoner i Petrus, que sota el pseudònim Menorquit, durant els anys trenta del segle XX, va publicar a La Voz de Menorca, el principal diari de referència del Partit Republicà. Joel Bagur i Mellinas n’ha fet l’edició nodrint el llibre de referències a peu de pàgina que permeten contextualitzar i situar les distintes referències que apareixen als articles. A través d’aquesta lectura ens transportem a una època de canvi, els anys primerencs de la Segona República Espanyola, on la mirada a futur i l’aposta per la construcció d’una nova realitat social i nacional dominaven el debat públic. Amb els seus articles, Menorquit reflexiona sobre l’ús de la llengua catalana, promoguda i acceptada com a pròpia dels menorquins, i el paper diferencial de Menorca en un futur Estatut d’Autonomia. Els escrits, a més, són sovint respostes a notícies, discursos polítics o altres articles que ens permeten endinsar-nos plenament a la realitat política i discursiva d’aquells anys.

American Orquesta. Foto de dia 2 d’agost de 1931 al Casino Maonès

En destaca així l’antibalearisme com a ideari polític de Menorquit. Aquest pensament implicava una denúncia a l’excessiva centralització que exercia Palma i la manca de relació pròpiament nacional entre les diferents illes. Així doncs, Menorquit proposava una adscripció  a la realitat política catalana, reivindicant d’aquesta manera la pertinença a una identitat cultural pròpia més ample que la que promovia el provincianisme balear, influït pel marc mental del nacionalisme espanyol. Aquesta situació, a dia d’avui, no només rima, sinó que fins i tot es podria dir que és més greu.

Però més enllà del seu paper com a font primària, la seva lectura no només implica l’apropament a un context històric determinat. El to esperançador i la reivindicació d’una realitat nacional complexa, en un moment en el què es creia que tot estava per fer i tot era possible, ens interpel·la també, malauradament per contrast, al 2024. Si fem l’exercici de deslligar-nos de la ironia tràgica que suposa saber com acabaria tot uns anys després, podrem banyar-nos de la seva il·lusió. Una emoció que a dia d’avui és difícil de tenir, però que és més necessària que mai. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació