Joan Manuel del Pozo: “La Utopia dota de sentit les reformes”

Entrevista amb Joan Manuel del Pozo, traductor al català d'Utopia de Thomas More

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

Tothom sap que Utopia de Thomas More és la primera d’anomenar-se així i la que posaria el nom a un gènere de la filosofia política que transcendiria l’àmbit dels lletraferits. Però potser és la utopia menys llegida, aquella de la qual més desconeixem les propostes de control social, moral i religiós que tot bon utopista exposa per al seu regne ideal. Joan-Manuel del Pozo, professor emèrit de filosofia de la Universitat de Girona i conseller d’Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall, és el responsable de què tinguem una traducció de l’obra en català, que l’editorial La Ela Geminada acaba de reeditar, revisada, amb una introducció i notes ampliades. No és una traducció qualsevol: a diferència de la majoria, del Pozo ha traduït directament del llatí, cosa que permet conservar les floritures enjogassades amb què More va escriure l’original. Parlem de la utopia de More, utopia i Procés, i del dèficit de pensament utòpic del present. 

Joan Manuel del Pozo | Foto: Agus Izquierdo
Joan Manuel del Pozo | Foto: Agus Izquierdo

Hem estat injustos amb la recepció de More?

More mateix té una concepció humorística del seu producte. Que és una obra enjogassada ja es veu en els noms: el riu d’Utopia és l’Anhidre (sense aigua), el príncep és el sense poble, Adem. L’objectiu de More és pensar millor les condicions del món on viu a través de la projecció d’un ideal. Amb cada idea fantasiosa que es proposa, vol que hi llegim la denúncia d’una realitat que no està bé. Quan a Utopia es defensa l’eutanàsia, està dient que hi ha crueltat en com no es deixa morir en el món real. És un exercici d’això que ara està tan de moda, el pensament crític, fet en forma literària. I des d’aquest punt de vista té molt d’interès filosòfic.

La Utopia no és un projecte de reforma política, sinó moral

A Utopia hi ha propietat comunal. Què passa amb les utopies que totes tenen això en comú?

La propietat comunal de Plató i la de More no és igual, ni tampoc la de More i la dels comunistes posteriors. La de Plató només s’aplica a l’espai dels guardians, la comunió de béns només es dona entre els que s’estan formant per ser filòsofs-rei. More proposa una propietat comunal per a tota la població, però tampoc és un protocomunista, com han dit alguns. El comunisme és un sistema de control polític total. En canvi, en More, la crítica a la propietat privada és una lliçó moral, com ho és tota la Utopia en conjunt. La Utopia no és un projecte de reforma política, sinó moral. Cap al final del text, More diu que el problema principal dels humans és l’orgull, voler ser i tenir més que els altres. Ara en diríem supremacisme

Això fa pensar en el seu vessant cristià. A la introducció tu el defineixes com a polític, humanita i cristià, tres arestes que no sempre es poden conjugar.

Una de les coses que sorprèn de More és que no proposi un cristianisme dogmàtic. Ell va estar tres anys en una cartoixa, a punt de ser capellà, que va dur silici durant molts anys… el que avui pensaríem que és un fonamentalista. En canvi, a la Utopia argumenta en favor de la tolerància religiosa, dient que Déu és prou gran perquè li agradi ser adorat en altres formes. Malgrat que More morirà decapitat per una qüestió eclesiàstica, negar-se a reconèixer Enric VIII com a cap Suprem de l’Església d’Anglaterra acceptant el seu divorci de Caterina d’Aragó, jo, com altres filòsofs,  crec que quan More no exerceix de defensor de la fe catòlica, sinó de filòsof polític que diu que el poder del rei ha de tenir límits. 

Aquest esperit liberal anglès tan antic sempre m’impacta. La mateixa Utopia llegida sembla plena d’ironia anglesa, de pragmatisme. More va ser un pare de tot això?

Hi ha un segell cultural, sens dubte. Permet-me que et llegeixi un fragment del final: “Mentrestant, encara que no puc estar d’acord amb totes les coses que va dir aquell home, per altra banda, i sens discussió, un gran erudit i alhora molt bon coneixedor de la condició humana, declaro obertament que hi ha moltes coses de la república dels utopians hi ha moltes coses que en veritat desitjaria, més que no pas podria esperar que fossin aplicades a les nostres ciutats”. L’autor expressa compromís amb aquestes idees i alhora distància, i això és molt anglès.

Joan Manuel del Pozo | Foto: Agus Izquierdo
Joan Manuel del Pozo | Foto: Agus Izquierdo

Si la Utopia es ven com un ideal, no té menys poder motivacional? No hauríem de poder creure fil per randa en les utopies?

Si ens prenem la Utopia com una proposta literal acabarem malament. La Utopia exigeix perfecció i nosaltres som éssers imperfectes. La Utopia és una proposta de possibilitats que necessitat ser permanentment corregida. Parmènides, al seu poema, diu que només l’ésser és, i el no ésser no és. Però en el preàmbul la deessa li diu al poeta-filòsof que ha de conèixer que també existeixen les aparences, i cal tenir consciència que necessitarà conviure amb elles sabent que només són aparences. La veritat metafísica contundent és una cosa, i l’altra és que vivim en un món de veritat humana i limitada, que és l’únic món en què podem viure. El mateix amb la Utopia. Cal pensar en la proposta utòpica sabent que es faria malbé si s’apliqués de forma literal.

La utopia que existeix és una distopia. La distopia del Big Data i la intel·ligència artificial

En quin estat de salut es troba el pensament utòpic avui?

Hi ha dèficit de pensament utòpic. La utopia que existeix és una distopia. La distopia del Big Data i la intel·ligència artificial. La capacitat tècnica extraordinària de controlar la vida de les persones fins a extrems terrorífics. Caldria combatre això amb l’aparició d’alguna utopia positiva, però no es dona.

Sabem que el xoc de realitat escombra les esperances utòpiques. Sabem què fa que tornin a emergir?

El pes del conflicte contemporani dificulta l’aparició de pensament volador. Abans del gènere utòpic, hi havia una altra forma de transmetre propostes utòpiques: els somnis. En Plató i en Ciceró, per exemple. La idea era no limitar-se a pensar la realitat de manera purament empírica i analítica. La realitat és tan complexa que hem de procurar diversos abordatges. Ara predomina l’abordatge cientificotècnic. Hi ha altres formes, com ara el literari. I una altra és aquesta pròpia de la Utopia: la literària, filosòfica i somiadora. 

El reformisme és enemic de la Utopia?

Una bona proposta d’acció política és el reformisme amb horitzó utòpic. El reformisme en principi és benintencionat, vol millorar la realitat. I aquesta millora té més sentit si té un horitzó utòpic que si és merament tecnocràtic. El sentit de la utopia és dotar de sentit a les reformes.

Quin horitzó utòpic necessiten les nostres reformes?

Ens cal responsabilitat, formalitat i capacitat crítica del llenguatge. I em refereixo al llenguatge de totes les persones. Som éssers del llenguatge igual que els peixos són peixos de l’aigua. En el llenguatge és on es creen les confusions i les manipulacions que tenen efectes socials, polítics i econòmics de primera magnitud. Que la societat practiqués una reforma una mica utòpica de la capacitat lingüística dels nens i de les nenes a través de l’educació, seria una gran via de millora social.  Jo he escrit sobre això a Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes (Edicions 62). És el meu convenciment. I més aviat anem en direcció contrària.

La proposta política de la independència no és utòpica

Durant el Procés s’ha manegat molt el concepte d’utopia, com a insult, bàsicament. 

Crec que un nombre important de persones viuen la independència de Catalunya com una utopia, però la proposta política de la independència no és utòpica. La independència no és una veritable utopia perquè es planteja de manera simple o absoluta, sense aportar propostes concretes per a la complexitat pròpia de la vida social; una cosa és que sigui difosa i sobretot sentida com una ‘bella utopia’, i una altra cosa que pugui considerar-se un pensament utòpic en el seu sentit més ple. La independència és una proposta política amb els seus interessos com qualsevol altra, però s’ha tingut la capacitat de fer-la passar per utòpica. 

Ara que parlaves de llenguatge, també s’ha dit molt que el problema de l’independentisme ha estat la relació entre paraules i fets.

Hauríem de polir l’anàlisi de les paraules que hem fet servir durant el Procés. Hi ha hagut abusos lingüístics amb transcendència política. A les dues bandes, tant en la proposta independentista com en la repressió de l’independentisme. El retorn a un cert realisme polític a Catalunya passaria per una neteja del magma conceptual.

Tornant a More. La utopia és filosofia, però també literatura, expressió, un registre que s’adreça a les emocions. Com és que avui la utopia està en declivi i totes les crítiques polítiques es fan en forma de distòpia?

Nosaltres vivim en un moment de riquesa conceptual extraordinària, on molts agents tenen una competència comunicacional extrema que no existia a l’època de More. Això porta a fer que l’interès utòpic es vegi com una cosa ensucrada. En canvi, l’element distòpic té impacte. Només cal que pensem en les sèries!

I com engresquem un lector curat d’espants perquè llegeixi avui la Utopia?

Pel seu to irònic, amb el seu rerefons socràtic. La modèstia de la proposta utòpica de More la fa molt atractiva. I així hi trobem coses tan sorprenents com una teoria del plaer epicúria, segons la qual la felicitat es basa en el plaer moderat i en el benestar. El problema d’aquest llibre és que, abans no arribes al llibre segon on hi ha h a tota la proposta utòpica, et trobes el primer, ple d’excursos dedicats als seus contemporanis. Però un cop arribes a la utopia, l’humor, la ironia, i els elements inesperadament moderns ofereixen un gran plaer lector.

Joan Manuel del Pozo | Foto: Agus Izquierdo
Joan Manuel del Pozo | Foto: Agus Izquierdo

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació