Jaume I viu

Entre l’oració “on, de la fe que nós havíem, nos adux a la vera salut” i la més comprensible “per això, per la fe que teníem, ens va dur a la veritable salvació” hi ha una distància de més set segles, un salt temporal que pocs serien capaços de superar sense l’ajuda de guies com Raül Garrigasait. L’escriptor, filòleg i traductor solsoní és el responsable de Com vaig arribar a ser rei (Barcino, 2020), un llibre que intenta apropar la figura de Jaume I als desorientats lectors de la nostra era. Ho fa de manera didàctica, a l’estil d’un Dragui antropomòrfic que ens convida a cavalcar al costat del monarca més cèlebre de la història de Catalunya.

El volum, una lleugera peça de butxaca, no és altra cosa que una adaptació dels primers capítols del mític Llibre dels fets al català d’avui, un exercici d’erudició que permet entendre millor la vida del Conqueridor alhora que manté l’estil oral propi d’un rei que, com que segurament no sabia escriure, dictava les seves memòries entre glops de vi. El Jaume del llibre, però, no és l’home adult que tots tenim al cap, sinó un nen orfe que lluita per consolidar el seu poder legítim dins una convulsa Corona d’Aragó plagada de conspiradors i traïdors de tota mena. El que aquí se’ns explica no són les famoses gestes que varen culminar amb la conquesta dels regnes de València i Mallorca, sinó la gènesi d’un líder, els primers passos d’algú a qui un progenitor faldiller i bevedor (Pere el Catòlic era una espècie de Maradona medieval) va deixar una complicada herència.

Malgrat que les traduccions acostumin a despertar suspicàcies entre els més puristes (traduttore, traditore!) la feina feta per Garrigasait era especialment necessària per tal de rescatar l’excepcionalitat de l’obra biogràfica de Jaume I, un gènere molt poc freqüent entre els monarques de l’època i que ens explica la història d’una Catalunya poderosa i en expansió, capaç de rivalitzar amb les potències estrangeres i edificar un mite nacional que ha perdurat fins als nostres dies. La possibilitat d’aproximar-nos a aquests textos sense impediments estilístics suposa una oportunitat d’allò més atractiva per tal de difuminar la distància cronològica i analitzar les seves paraules com el que són, un discurs atemporal sobre conceptes com el poder, la glòria i la fe.

Després d’un breu repàs dinàstic, cosa habitual quan un es disposa a parlar sobre la seva vida, la història ens trasllada al castell de Simó de Montfort, lloc on el rei es va criar sota el domini de l’home les tropes del qual varen matar al seu pare durant la batalla de Muret. Hauran de passar anys fins que les pressions del papa Inocenci III no aconsegueixin alliberar a un nen que, amb només nou anys, haurà d’iniciar una titànica batalla contra diversos membres de la seva pròpia família que aspiren a quedar-se amb el seu tron. El recorregut entre aquest moment més aviat difícil i la consolidació del seu reialme és el que pot llegir-se a Com vaig arribar a ser rei.

A més, el llibre inclou dos fragments de les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner on s’explica com, segons la llegenda, Maria de Montpeller va fer-se passar per una amant del seu marit, Pere II d’Aragó, per tal de quedar embarassada i engendrar així al futur rei Jaume. Aquesta història, més semblant a les gestes seductores de Zeus que no pas a un relat historiogràfic veraç, contribueix a dotar d’una major càrrega mitològica a la vida d’un rei que afirmava estar guiat per Déu en els seus actes de govern i les batalles contra els sarraïns. Finalment, l’encarregat d’aquesta edició ens ofereix un tastet del llibre original “perquè el lector en pugui apreciar el regust aspre i fort. I potser, qui sap, després s’aventuri a llegir tota la crònica”.