Francesc Fontanella: 400 anys “sens deixar d’ésser mudança” (I)

El filòleg Marc Sogues ens convida a acostar-nos a Francesc Fontanella durant la setmana en què es compleixen 400 anys del seu naixement

Francesc Fontanella és un dels grans noms de la literatura catalana i un dels escriptors més importants del Barroc. La seva obra és el reflex d’una biografia trepidant, complexa i estretament relacionada amb els esdeveniments històrics de la Catalunya de la Guerra dels Segadors. Aprofitant que aquesta setmana es compleixen 400 anys del seu naixement, el filòleg Marc Sogues ens convida a acostar-nos a un dels nostres clàssics menys coneguts a través de dos articles: un sobre la seva biografia i un altre sobre l’interès i la vigència de la seva obra.

Retrat de Joan Pere Fontanella, pare de Francesc (1639)
Retrat de Joan Pere Fontanella, pare de Francesc (1639)

Els anys de formació

Francesc Fontanella va néixer a Barcelona el 22 o el 23 de desembre de 1622, en una de les famílies més acomodades i influents de la Catalunya del seu temps. El pare, Joan Pere Fontanella, era un prestigiós jurista proper a Pau Claris, que acabaria sent conseller en cap durant la revolta dels Segadors. El germà gran, Josep Fontanella, va ser regent de la cancelleria francesa i un dels polítics més poderosos del Principat durant la guerra.

Francesc passa la infància i l’adolescència entre Barcelona i el Rosselló, d’on era originària la família materna. Allí s’enamora de Maria Teresa Ham, filla d’una de les famílies principals del Rosselló. Això el mou escriure els seus primers poemes, les giletes, una setantena de composicions amoroses breus, d’ambientació bucòlica i amb el Rosselló com a teló de fons, que expliquen l’evolució sentimental del jo poètic a la manera d’un cançoner petrarquista.

Als 18 anys es doctora en dret civil i canònic a l’Estudi General de Barcelona, i amb l’inici de la Guerra dels Segadors (1640-1652) ben aviat comença a assumir càrrecs militars menors relacionats amb la defensa de la seva ciutat. Publica alguns poemes als preliminars d’obres d’altres autors i dona a impremta el Panegíric a la mort de Pau Claris, una imponent oració fúnebre en memòria del president traspassat l’any 41, que avui considerem la màxima expressió de prosa cultista en català.

Tot plegat li devia reportar força prestigi perquè, malgrat la seva joventut, el març de 1643 va ser escollit per compondre i declamar el veredicte d’un important certamen poètic organitzat per celebrar l’arribada a Barcelona d’una relíquia de Sant Tomàs d’Aquino. El resultat va ser el Vexamen, un esbojarrat poema satíric de més de 1200 versos en què repassa (i critica) els poemes presentats a concurs i es burla de tots els participants, i d’ell mateix.

De viatges, batalles i festes

L’agost d’aquell any 43, el nostre protagonista s’enrola en una gran aventura: acompanya la delegació diplomàtica catalana a la conferència de pau de Münster. S’hi havia de negociar l’acabament de la Guerra dels Trenta Anys, de la qual, la guerra del Principat era un dels escenaris, i el seu germà Josep, que encapçalava la delegació, esperava aconseguir a les negociacions un estatus polític per a Catalunya similar al d’Holanda o Portugal.

Suposem que el paper de Francesc devia ser el secretari i home de confiança del seu germà. Hi ha algun document que ho acredita, però en general, sembla que el que més va escriure durant el viatge van ser poesies. N’escriu, en clau humorística, per descriure les incomoditats del desplaçament en vaixell pel riu Loira o la pompa del seguici de diplomàtics del qual forma part. Però també fa coses més serioses. Per exemple, de París estant, compon una ègloga que resulta tan atípica com original, perquè adopta com a escenari els carrers de la capital francesa en lloc de situar-se en l’entorn natural bucòlic que era habitual en aquest tipus de poemes.

Després de més de mig any a Münster, la diplomàcia francesa retira la confiança a Josep i decideix desfer-se d’aquest actor que havia acabat per resultar-li incòmode. Els dos germans tornen a ser al Principat el maig del 45, i poc després Francesc ja figura com a sergent major al capdavant d’un terç de set-cents soldats destacat a Cervera per fer front a l’ofensiva castellana.

La celebració de la Pau de Münster, Bartholomeus van der Helst (1648)

Mentre Fontanella és lluny del Rosselló, Maria Teresa Ham es casa, queda vídua i es fa monja. Els poemes que li dedica Francesc durant aquests anys reflecteixen com, des de l’enamorament incondicional del principi, evoluciona cap a la malfiança, la gelosia i la desolació pel trencament final de la relació.

El febrer de 1647 el nostre poeta ja és de nou a Barcelona i s’implica activament en l’organització del Carnestoltes, que es tornava a celebrar després d’anys de prohibicions. El trobem dissenyant actes, conduint carrosses a la Plaça del Born i component poesies que es van cantar durant les festes. També en aquells dies envia una quinzena de cartes eròticofestives a les monges del convent dels Àngels. D’entrada, la cosa podria sobtar, però el desvergonyiment d’aquests poemes s’explica, en part, per la proximitat de Fontanella amb aquestes religioses –entre les quals hi tenia una germana i probablement una amant– i en part, també, per la relaxació dels costums que habitualment es tolerava en el context de disbauxa generalitzada del Carnestoltes.

Vistes de la ciutat de Barcelona dins la Sciographia Cosmica de Paul Furst (1637-1638)
Vistes de la ciutat de Barcelona dins la Sciographia Cosmica de Paul Furst (1637-1638)

Naixements, morts, amors i exilis

En algun moment entre aquell mateix any i el següent neix Josepa, la seva primera filla. No sabem qui en va ser la mare, només que la nena va ser monja tota la vida al convent dels Àngels, i que n’acabaria esdevenint priora a principis del XVIII. Poc després d’aquest naixement, Fontanella escriurà una sèrie de poemes desolats per la mort d’una tal Nise (també d’identitat desconeguda), que amb els anys es comptarien entre els més celebrats de tota la seva obra. Si va existir alguna relació entre les cartes a les monges, el naixement de Josepa i la mort de Nise és una cosa que deixo a la vostra imaginació, perquè la documentació no permet extreure conclusions segures.

El que és sí que és segur és que en aquests darrers anys de la guerra Francesc exerceix d’advocat al servei del Consell d’Olot i es casa amb una tal Helena Serra, filla d’una família de mercaders de Mollet. Tenen un fill, Joan, però tot fa pensar en un casament de compromís perquè no l’esmenta mai als seus versos. I en aquests anys, malgrat les adversitats, n’escriurà bastants.

En algun moment entre el 45 i el 52, compon les seves dues obres de teatre, la Tragicomèdia d’amor, firmesa i porfia i Lo Desengany. La primera és més clàssica i propera a la dramatúrgia pastoral hispànica, i, tot i ser una comèdia sentimental, té com a rerefons l’enfrontament entre les faccions polítiques del bàndol català durant la guerra. La segona, més innovadora, s’acosta als models del teatre francès i juga amb el tòpic del teatre dins el teatre. Des d’una òptica burlesca, apunta el desengany de l’amor com a única solució per als patiments amorosos. Encara que han estat molt poc representades al llarg del temps –en època contemporània, només podem recordar el muntatge de Lo Desengany al Romea, l’any 1992, i la lectura dramatitzada d’una part de la Tragicomèdia a la Universitat de Girona el 2017–, el cert és que aquestes obres avui es consideren els textos teatrals més complexos i reeixits que s’escriuran en català fins a l’aparició en escena d’Àngel Guimerà, ja al segle XIX.

Representació de Lo Desengany al Teatre Romea de Barcelona (estiu 1992)
Representació de Lo Desengany al Teatre Romea de Barcelona (estiu 1992)

L’agost de 1651, les tropes castellanes posen setge a Barcelona i el nostre poeta participa en la defensa de la ciutat com a màxima autoritat de l’artilleria de la plaça. L’estiu del 52, Helena Serra mor a Olot, probablement a causa de l’epidèmia de pesta que assolava el Principat. No sabem en quin moment se’n devia assabentar Fontanella, però el que sí que podem dir és que més o menys per les mateixes dates escriu dues cançons d’enyor per a una tal Elisa i una cançó de taverna en què es riu de les penúries que pateix Barcelona en els darrers moments del setge. Amb la ciutat arrasada per les bombes i l’epidèmia, i a punt de rendir-se, probablement l’única cosa que quedava per fer era encomanar-se a Bacus, així que els detalls del context en el qual es poden haver cantat aquestes cançons és una cosa que també deixaré a la vostra imaginació.

El 13 d’octubre de 1652 Barcelona finalment capitula i s’acorda amb els ocupants castellans la lliure sortida de la població que vulgui marxar. Ho farà bona part de l’elit política, cultural i militar catalana, que havia apostat majoritàriament per la secessió de Castella i l’adhesió a França, i que es desplaçarà al Rosselló. Entre els exiliats, esclar, hi ha el nostre amic Fontanella.

Setge de Barcelona en 1652. Pandolfo Reschi (Galleria Corsini, Florencia)
Setge de Barcelona en 1652. Pandolfo Reschi (Galleria Corsini, Florencia)

Els anys rossellonesos

Un parell d’anys després d’establir-se al Rosselló, i en un context en què els principatins nouvinguts teixien aliances per accedir als ressorts de poder del territori d’acollida, Fontanella es casa amb Estàsia, filla d’una altra de les famílies més significades en la causa secessionista: els Ardena. Tenen un fill, Josep, però Estàsia mor a penes tres anys després del casament.

Al cap de poc, Fontanella ingressa al convent de Sant Domènec de Perpinyà. Durant els anys següents n’acabaria esdevenint prior, arribaria a sonar per al bisbat d’Elna i exerciria de professor de dret canònic a la Universitat de Perpinyà. També predica alguns dels sermons importants de la catedral de ciutat durant la segona meitat dels 1670. Continua escrivint poesies, sobretot (però no només) de tema religiós, i fins i tot n’envia algunes als certàmens de la seva enyorada Barcelona, a la qual, però, ja no tornarà mai més.

A principis de la dècada de 1660, Francesc es retroba amb Maria Teresa Ham, en un moment en què els dos ja deuen passar de la quarantena, són vidus i fan vida monacal. Aquest retrobament el porta a revisar i ampliar les giletes, i a compondre nous poemes amorosos. Destaca una divertida col·lecció de cartes en prosa i en vers, el Cicle dels rams, en les quals planteja a Maria Teresa tot un seguit de jocs d’enginy, bromes galants i enigmes amorosos per entretenir-la durant una convalescència, probablement conseqüència dels excessos d’unes festes.

Detall de Cupido en un quadre de Guercino (c. 1624)
Detall de Cupido en un quadre de Guercino (c. 1624)

Cap a finals de la dècada dels 70, Fontanella recopila en un cançoner tota la seva obra i l’encapçala amb un pròleg on afirma: “Jo estimo, més que lo de tots los lectors, lo judici de una lectora a qui oferesch, sobre tres FFF, una”. Les tres F corresponen a les inicials de l’autor, Fra Francesc Fontanella, i la quarta, a la de firmesa, que en l’argot poètic de l’època significava ‘fidelitat amorosa’. La lectora el judici de la qual estima per sobre del de qualsevol altra persona, esclar, és Maria Teresa. Tot fa pensar que Fontanella ja devia tenir problemes de salut en aquells moments, i que va compilar aquest cançoner per regalar-li com una mena de testament poètic. El poeta barceloní va morir poc després, a Perpinyà, el 9 d’octubre de 1681, a l’edat de 59 anys.

Portada i pròleg del manuscrit 68 de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, l’única còpia conservada de la recopilació que Fontanella va fer de la seva obra
Portada i pròleg del manuscrit 68 de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, l’única còpia conservada de la recopilació que Fontanella va fer de la seva obra

Podeu llegir aquí sota la segona part d’aquest article.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació