Júlia Barceló

Júlia Barceló

Actriu i directora

Estimades actrius

Els prejudicis corporals són terribles per a la ficció i un insult pel teatre.

Estimades actrius,

Tot allò que ens han dit sobre el cos en un escenari és mentida. És mentida que un cos esvelt sigui més elegant, és mentida que algú més prim sigui més lleuger i és mentida que una cara canònicament bonica sigui més important que un text carregat de pensament.

L’escenari té un poder transformador, màgic, inesperat, i tot allò que l’espectador hi veurà serà fruit de la feina, de l’entusiasme, de l’atzar. Sabem com comença un muntatge teatral, però mai com acaba. Tot és possible i res és inamovible.

Ens passem la nostra carrera com a actrius escoltant lliçons de persones que suposadament saben molt més d’això del teatre que nosaltres. I una d’aquestes coses és que si no ets normativa poca cosa podràs fer en un escenari, perquè allò normatiu és el que el públic demana. Quina barra, el que el públic demana. Com si no fos una decisió unilateral i mediocre basada en prejudicis i en molt poques ganes de replantejar-se res.

El públic demana que l’entretinguis, que l’emocionis, que el facis vibrar… I la forma dels nostres cossos no hi té res a veure. Potser al segle XXI encara hi ha gent que viu encotillada en els perfils, en creure que un personatge o un altre han de tenir uns cossos o unes característiques físiques concretes, però jo no ho crec, no ho crec en absolut.

Com pot ser que creguem en la convenció teatral només per a unes coses? Que soni música i l’actor es posi a cantar? És clar, cap problema. Que Julieta pesi 110 quilos? Però què dius?!

Els prejudicis corporals són terribles per a la ficció i un insult pel teatre. Precisament si estimo el teatre fins a nivells insospitats és perquè aquesta convenció és la que ens permet ser una mica més lliures i levitar per sobre de les normes socials.

Tampoc us enganyaré: vivim en un món grassofòbic i que valora en excés l’aparença física. Però això no vol dir que no puguem ser una mica utòpiques. No perquè siguem tan ingènues de pensar que les coses canviaran d’un dia per l’altre, sinó per tenir l’empenta de seguir caminant, com deia Eduardo Galeano. Jo confio que un món més respectuós amb la diversitat és possible, hi confio perquè penso fermament que és l’única manera de conviure en pau. Als nostres escenaris hi falten moltes coses, no és fàcil, ho reconec, però ens hi hem d’esforçar. Hi falten dones, moltes dones (trans i cis), persones no binàries, persones racialitzades, persones amb diversitat funcional… Els nostres escenaris no reflecteixen la societat que els contempla i quan això passa deixem de ser un espai de diàleg i passem a ser propaganda. Propaganda de la normativitat asfixiant, del sotmetiment, de la rigidesa. Propaganda del privilegi i del menyspreu cap a allò perifèric.

Però torno a vosaltres, actrius, actrius que encara us fa por dir que ho sou, segurament a algunes us fa por fins i tot pensar a ser-ho. Vosaltres sou el futur. Vosaltres i només vosaltres heu de triar l’actriu que voleu ser, la que us faci més feliç, la que us aporti més seguretat, la que us faci dormir més tranquil·les a les nits. Vosaltres i només vosaltres sou qui ho heu de decidir, perquè si no ho feu ho faran per vosaltres. Però ho decidiran per motius caducs que poc tenen a veure amb el teatre. Ho faran com a missatgers de les seves pròpies inseguretats.

Hi ha actrius que es passaran cinc dies a la setmana al gimnàs, esculpint el seu cos. Hi ha actrius que no. Hi ha actrius que faran dieta cada dia de la seva vida, hi ha actrius que no. Hi ha actrius que no apareixeran en públic sense anar vestides a la moda i sense un maquillatge i un pentinat elaborat. Hi ha que no. Hi ha actrius que s’operaran tots els signes d’envelliment i n’hi haurà que no. I totes les opcions poden conviure si no les jerarquitzem.

Si ets dona l’ideal estètic és asfixiant, si ets intèrpret pot arribar a ser l’única de les teves preocupacions. Però recorda que tot el que saps és mentida, que ser actriu és ser el que tu vulguis en un escenari. La bellesa no existeix perquè tot pot ser bell. En el teu cos no hi ha defectes, no hi falta ni hi sobra res. Allò que us fa úniques és allò que us salvarà, perquè com diu Naomi Wolf: “el que és genèric pot reemplaçar-se”. No vulguis ser una més, habita l’escenari sense por.

Tens dret a ocupar espai: ocupa’l des de la teva particularitat i ocupa’l sense haver de demanar disculpes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació