Éssers fantàstics

El juny de 2016, arran de la mort de l’escriptor badaloní Joan-Anton Oriol Dauder, vaig publicar un article a Núvol destacant la seva aportació a la cultura catalana i lamentant el silenci immerescut que hi havia hagut sobre la seva figura. Acabava l’article expressant el desig que aquell oblit es reparés ben aviat. Doncs bé, tres anys i mig després de la mort de l’autor, sembla que es comença a fer justicia, perquè l’editorial mallorquina Quid Pro Quo ha publicat fa pocs mesos, com a número 1 de la seva nova col·lecció d’assaig,  el Diccionari d’éssers fantàstics, una de les tres grans obres que l’escriptor badaloní va escriure en forma de diccionari, al costat del de Retòrica i del d’Arbres & Plantes, encara inèdits.

El Diccionari d’éssers fantàstics, escrit per Joan-Anton Oriol Dauder entre 1997 i 2002, va ser fruit de la passió de l’autor per la mitologia, la literatura i la botànica màgica, i també de la casualitat d’haver trobat uns seguit d’obres de bibliòfil en una casa badalonina que li van servir d’inspiració. El resultat d’aquella troballa casual van ser els llibres sobre Arbres & Plantes i els Éssers fantàstics, dues obres voluminoses i molt documentades, de més de cinc-centes pàgines cadascuna, que no es van publicar en el seu moment.

Ara, el fill de l’autor, que ha tingut cura de l’edició publicada per Quid Pro Quo, ha rebaixat el caràcter erudit del Diccionari d’éssers fantàstics original, n’ha eliminat les notes a peu de pàgina i, respectant l’estil del seu pare, ens ofereix un llibre molt amè i interessant, que al llarg de més de tres-centes setanta pàgines ens submergeix en el mar infinit dels éssers fantàstics de totes les cultures i èpoques. Hi trobem des dels éssers de la Bíblia i de les mitologies antigues (Grècia i Roma, mites celtes o escandinaus), passant pels que apareixen en els Bestiaris medievals (Fournival, Brunetto Latini), o els que esmenten autors dels segles XVI i XVII (Guillaume Rondelet, Conrad Gessner, André Thevet, J.E. Nieremberg), fins als que consten en obres emblemàtiques del XIX (com el Diccionari infernal de J. Collin de Plancy) o els recollits pels folkloristes catalans (Joan Amades, Cels Gomis o J. Romeu i Figueres), sense oblidar els éssers imaginaris del segle XX apareguts en còmics, pel·lícules i sèries de televisió.

En total, són 450 éssers tractats al llarg de 230 entrades, que ens traslladen a èpoques diferents i ens permeten recórrer el món, d’un extem a l’altre, a través de la cultura popular, els mites, el folklore i els éssers fantàstics més diversos, ja siguin figures antropomòrfiques (com el Ieti o l’Home de Molsa), plantes o arbres (com la bernatxa, els fruits de la qual són ocells), monstres de tota mena (com el del llac Ness, Mothman o el Kirin japonès), éssers angèlics (com els deves) o infernals (com els esperits de la mort irlandesos anomenats banshees).

Pot sorprendre que un diccionari formi part d’una col·lecció d’assaig, però és que aquest Diccionari d’éssers fantàstics no es limita a oferir-nos informació de manera enciclopèdia, sinó que és una veritable obra d’autor, en què Joan-Anton Oriol Dauder proposa i discuteix etimologies, elabora teories sobre l’origen alguns éssers i, fins tot, tradueix un poema sobre el leprechaun del poeta irlandès William Allingham (1824-1889).

El millor que podem fer davant d’àquest fantàstic diccionari sobre éssers fantàstics és deixar-nos portar per la riquesa de l’obra. Si bé es pot llegir seguint l’ordre alfabètic de les entrades, jo us recomano obrir-lo per una pàgina a l’atzar, llegir-ne una entrada i que aquesta us condueixi a una altra i després a una altra i encara a una altra. D’aquesta manera, podem passar de les encantades a les aloges (dones d’aigua) i a les sirenes, i d’aquestes a les fades, o bé deixar que l’entrada follets ens condueixi cap als kobolds, leprechauns, trolls, domovoi, gnoms i nans. I aquests últims ens transportins fins als gegants i ogres, i després cap a les bruixes, els vampirs i els zombis. En definitiva, deixeu que us vinguin a trobar aquells éssers imaginaris que han poblat els vostres somnis o els monstres exòtics i desconeguts provocadors de malsons.

Segur que la lectura d’aquest Diccionari d’éssers fantàstics us resultarà plaent i us despertarà l’interès, si és que no el teníeu abans, per la cultura popular, les llegendes i els éssers fantàstics de totes les èpoques i cultures. Un llibre meravellós que no us decebrà i que, a més, fa justícia a un autor, Joan-Anton Oriol Dauder, de qui esperem poder llegir, en un futur proper, les altres obres que encara són inèdites.