Els clàssics o la tranquil·litat del matrimoni

Primera traducció al català de '¿Convé que un home vell es casi?' de l'humanista italià Poggio Bracciolini

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

Llegir clàssics llatins és fer teràpia de les passions, sempre útils per punxar la transcendència que a vegades infla excessivament els afectes de l’anima humana. La distància entre ells i nosaltres és especialment suggeridora quan parlen de l’amor: mentre que la influència del cristianisme i del romanticisme en la nostra cultura han convertit l’amor en la virtut suprema, carregant-lo amb la promesa de donar sentit a les nostres dissortades existències, els grecs, els romans i els humanistes del Renaixement parlen de l’amor com una disposició igual d’imperfecta, natural i criticable que les altres. Els moderns, com més seculars i materialistes, més exigim a l’amor que ens redimeixi. Els antics, que vivien en un món molt més encantat, escriuen amb l’objectiu molt més humil de la tranquil·litat.

Poggio Bracciolini

Poggio Bracciolini, un humanista italià molt influent en els principis del Renaixement, volia estar tranquil. Per això, quan a l’edat de cinquanta-sis anys es va casar amb una noia de divuit després d’haver viscut sol tota la vida, va considerar obertament els arguments a favor i en contra de la seva decisió. ¿Convé que un home vell es casi?, traduït al català per primera vegada per l’editorial Adesiara, és un captatio benevolentiae disfressat de diàleg a través del qual Bracciolini pretén guanyar la complicitat dels seus iguals i envernissar la seva inclinació privada amb el llustre del bé públic. En cap moment de la discussió trobem una simple caricatura de les raons sexuals, emocionals i ètiques contra el matrimoni entre un vell i una jove, durament criticat en la primera meitat del text; però tot en el to i en l’estructura de l’obra, una conversa de Bacciolini amb dos amics després d’un bon àpat, convida al grau de relativisme necessari perquè la decisió del nostre heroi sigui permissible i, per tant, tranquil·lament acceptable. Som davant un text canònic de la tolerància humanista, que creu que el sol fet de parlar les coses estova les rigideses morals i convida a la frivolitat il·lustrada. 

Al segle XXI, els homes vells se segueixen casant amb dones joves, però en nosaltres hi ha al mateix temps una visió més emancipadora i més conservadora de l’amor i el matrimoni. Gràcies a la crítica feminista, sabem que bona part de la desimboltura amb què Bracciolini i companyia infantilitzen a les dones tenia conseqüències concretes en termes de patiment material i, a sobre, deixava les mateixes sobretaules filosòfiques que tant agradaven als humanistes sense la meitat de la població. Quin avorriment. Però feta aquesta crítica evident, no podem deixar de veure com la sobrecàrrega d’expectatives amb què la cultura contemporània ha farcit l’amor romàntic s’expressa avui en dia en formes de moralisme que a Bracciolini i els seus els semblarien profundament retrògrades, des de l’obsessió perillosa de trobar-se a un mateix en un altre fins a la mercantilització compulsiva de la passió amorosa que empobreix el ventall de possibilitats humanes. La gràcia dels clàssics és la seva condició intempestiva, que ens donen eines per raspallar l’esperit dels temps a contrapèl amb certes intuïcions que romanen atemporals. ¿Convé que un home vell es casi?, ens ajuda a veure fins a quin punt ens hem enamorat de l’amor i ens ofereix una visió alternativa. Contra el monoteisme secularitzat de l’amor, Bracciolini ens acosta a un politeisme dels afectes que, de tant antic, no ens resulta gens aliè.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació