El món real

El discurs d’Alba Rico es manté fidel als ideals (encara irrealitzats) de l’humanisme

El 17 de març, el digital eldiario.es va publicar un article excel·lent de Santiago Alba Rico: ¿Esto nos está pasando realmente?. El filòsof madrileny domina com pocs un tipus de retòrica filosòfica que, sense apartar-lo ni un pèl de la realitat (com evidencia d’una manera brillant l’escrit que comentem), li permet elaborar una interpretació crítica dels fenòmens socials que podria incomodar, fins i tot, els cada cop més escassos partidaris de l’objectivitat científica (sobretot els que abracen acríticament les bondats capitalistes).

Santiago Alba Rico
El filòsof Santiago Alba Rico. | Foto: AGM (Seix Barral)

Però el discurs d’Alba Rico, tot i l’irracionalisme que predomina en molts àmbits del pensament contemporani, es manté fidel als ideals (encara irrealitzats) de l’humanisme, tan aporrinats pels obscurs arguments de la postmodernitat. En aquest article, el lector comprovarà que, sense amagar una clara presa de posició, l’autor exposa amb prou objectivitat les possibles conseqüències sociopolítiques d’aquesta “irrupción disruptiva de lo real” —em sap greu, però m’agrada la frase—  en forma de pandèmia. Però, a més a més, com a bon marxista que no creu en la predestinació de la història, planteja una possible via de superació d’aquesta patacada contra el mur de la realitat que acaba de patir la humanitat, no oblidar la independència del món: “Defendamos con uñas y dientes la independencia del mundo revelada de la peor manera y, tanto en la esfera antropológica como en la política, a nivel local y global, prolonguemos y gestionemos este parón y su dimensión auroral, fundacional, constituyente”.

L’exposició d’Alba Rico de l’impacte traumàtic que ha representat l’epidèmia del coronavirus per a la nostra societat demostra una gran sagacitat filosòfica: “La tecnología, el consumo, los avances médicos han generado en Occidente una ilusión de inmortalidad incompatible con la independencia del mundo”. No s’ha d’interpretar, d’aquest fragment, que Alba Rico caigui en l’oposició irracionalista a la ciència i la tecnologia. Simplement, posa en evidència la situació a què ens ha dut un progrés sense l’adequada anàlisi crítica (anàlisi que mai no ha deixat d’existir, però que tots els règims hegemònics de la Terra s’han esforçat a silenciar): “Nunca una sociedad humana ha vivido más fuera del mundo que la nuestra”. I és per aquest motiu que “la comparecencia de lo real, cuando ocurre, siempre se nos antoja irreal”. El compromís d’Alba Rico amb la racionalitat és innegable.

Hi ha, però, un parell d’aspectes de l’article (probablement menors) que em grinyolen. Atesa l’agudesa analítica que exhibeix Alba Rico, em sorprèn que la seva referència a la gestió de la crisi per part de l’Estat sigui tan asèptica: “El gobierno, suspendiendo el régimen autonómico, reconoce la independencia terrible del mundo, desnudo de inmanencias rutinarias; el gobierno, alterando traumáticamente nuestra vida cotidiana, nos arroja al mundo, donde hay menos libertad no porque la ley nos obligue a quedarnos en casa sino porque nos atrapa, precisamente, en la realidad misma” (la cursiva és meva; he volgut remarcar un detall que m’ha cridat l’atenció, tot i que admeto que pot ser fruit de la casualitat). Potser la meva predilecció per l’objectivitat científica també m’ha impedit captar les subtileses retòriques de l’autor, però, en aquest paràgraf, he trobat a faltar, com a mínim, una insinuació de la instrumentalització de la “disruptivitat” per part del Gobierno d’Espanya. Sembla com si l’autor doni per ineludible la suspensió de les autonomies a l’hora de gestionar la crisi del Covid-19.

També m’ha sorprès la lleugeresa amb què descriu els responsables quan parla de “nuestras estructuras sanitarias, erosionadas por los recortes y por el nihilismo hedonista de algunos des-almados”. Em costa creure que un analista de la seva talla redueixi la destrucció de la sanitat pública a la responsabilitat “de algunos des-almados”. Santiago Alba sap perfectament que els artífexs d’aquest desmantellament són el govern del Regne d’Espanya i els diferents governs autonòmics, és a dir, l’estat espanyol en la seva totalitat. Un marxista com ell no pot ignorar que l’aparell de l’Estat actua com a alcavot dels hedonistes i les males ànimes.

Però, tot i aquestes carències, l’article és de lectura obligada per a tots els que no volem caure en la resignació.

Podeu llegir l’article d’Alba Rico en aquest enllaç.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació