El moment zero de Shakespeare

Jordi Coca publica ‘El teatre de Shakespeare en el seu context’, una edició conjunta de l’Institut del Teatre i Edicions de 1984

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

Durant els últims anys s’han representat un bon grapat de Hamlets a Catalunya i Hamnet (L’Altra), la novel·la on Maggie O’Farrell ficciona la història familiar de Shakespeare, va ser un dels títols més llegits i celebrats del 2021. Shakespeare continua esprement-se i actualitzant-se, i precisament per això Jordi Coca, escriptor i doctor en Arts Escèniques, ha considerat necessari oferir un assaig divulgatiu que ajudi als futurs lectors i, sobretot, dramaturgs, a contextualitzar l’obra. “Res no ve de res, ni de Shakespeare”, diu Greenblatt a la citació inicial d’El teatre de Shakespeare en el seu context, i assenyala el camí de desmitificació que segons Coca cal emprendre per llegir-lo com cal. 

L'escriptor Jordi Coca. © Comanegra
Jordi Coca.

Jordi Coca va començar a rumiar El teatre de Shakespeare en el seu context un dia que, tot parlant amb Palau i Fabre, se li va ocórrer afirmar que es tracta d’un autor amb un peu a l’Edat Mitjana i l’altre al Renaixement. Palau i Fabre el va esperonar a desenvolupar aquesta idea. No s’hi va posar de veritat fins que, després d’anys de docència a l’Institut del Teatre, els estudiants el van fer adonar-se que “hi havia una reverència al nom però ensopegaven constantment amb tòpics”. És per això que el seu assaig no és una investigació ni una biografia de l’autor, sinó una contextualització històrica escrita amb afany divulgatiu i dirigida, sobretot, a aquells qui vulguin muntar espectacles basats en els seus textos. En el seu plantejament a l’Institut del Teatre, l’assaig havia de ser breu, però ha acabat sent tan exhaustiu que ocupa gairebé 900 pàgines. L’agermanament amb Edicions de 1984, explica Carlota Subirós, directora de les Publicacions de l’IT, s’origina en el fet que “són gairebé inexistents les publicacions sobre teatre a Catalunya i calen coedicions”. 

Coca considera que, si bé hi ha bons dramaturgs a Catalunya, és imprescindible “cobrir la gran falta de dramatúrgia que hi ha a l’hora de llegir textos”. Utilitza metàfores castelleres per queixar-se que, sovint, quan algú agafa un text de Shakespeare “només es fixa en l’enxaneta i no en tot allò que el suporta”. És per això que, per exemple, s’interpreta Hamlet com un “príncep, romàntic, guapo i prim” i es passa per alt que a l’obra se’ns diu que està gras i s’ofega, fet que justifica la seva inacció. Coca també parla de la lectura esbiaixada de Macbeth: “sovint es parteix de la idea que és una obra sobre l’ambició, però va sobre la legitimitat política; Macbeth és una llepada de cul al rei Jaume I, d’origen escocès”. 

Tot això fa pensar a Coca que cal anar al “moment zero” i llegir les obres amb tota la informació que tenia l’espectador comú de l’època i tenint en compte com l’autor es relaciona amb el llegat literari anterior. “Molts cops els seus textos s’actualitzen des de l’aparença, però interpretar Shakespeare amb texans no és actualitzar-lo”, remarca, “cal buscar el moment primer però no hi ha una lectura canònica, acostar-se a l’època no serveix per tancar lectures sinó per obrir-ne i interpretar Shakespeare des del present com va fer Àlex Rigola amb Titus Andrònic”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació