El mal dels altres

Sempre he imaginat que el meu mal de regla ha de ser com el mal d'algú buidant-te el ventre amb una cullereta

Per mi, tot comença amb una lleu sensació de desolació. Un problema sense nom que va pujant de la gola a les temples, tebi i a poc a poc. Tot el que escric em sembla estúpid, si em sento parlar, m’agafa vergonya, i cada mirall que em creuo em fa ganyotes. És una sensació estranya, que t’enterboleix el cap. Al cap d’uns dies, a sobre de tot això, començo a veure’m terriblement lletja. Més que res, faig cara de cansada, ulleres. Tot al voltant dels ulls, violeta. Violetes… violetes… i entre violeta i violeta, el nas de l’Ofèlia apuntant directament a una segona barbeta. D’on ha sortit, aquesta? Ah! Un granot d’aquells que van per sota la pell, roig, irat i dolorós, a prova de skincare. Aquí és ja quan començo a entendre de què va el tema. Després arriba la gana, una gana terrible, com si hagués passat una postguerra. M’exigeixo pa, croissants, galetes, tot el que tingui a mà! Hi ha un buit a la panxa que sembla que no puc omplir de cap manera. A vegades dubto i em pregunto si podria ser ansietat, un episodi depressiu diferent de tota la resta, i vaig pensant fins que, d’un dia per l’altre, la fam es transforma en dolor. Ja no dubto. Normalment, hi ha un preludi del mal de veritat, un mal minúscul, el dia abans, que m’avisa d’allò que vindrà. D’aquesta prèvia, més que dolor, jo en diria que incomoditat. Com si sentissis que es cou alguna cosa. I aleshores, patapam! Apareix el mal de veritat, el patiment, la suor i la sang. Que no és poca.

Arribo tard a la discussió, però és que tenia la regla. No és que vulgui excusar-me, però admetré que és més còmode parlar d’un tema quan saps que ja no és l’ordre del dia, i que ningú et farà cas. Fa una setmana sortia la notícia sobre la nova baixa menstrual, a través de la qual podies accedir a uns dies de descans a la feina, si ho necessitaves, pel fet de tenir la regla. Com no podia ser de cap altra manera, el pati d’internet aviat es va omplir de comentaris qüestionant la necessitat d’una mesura d’aquesta mena. Els usuaris deien que aleshores potser caldria proposar la baixa per ressaca, perquè es veu que és equivalent, i que aquests són els dos gèneres, regla o ressaca. Altres asseguraven que això incentivaria la desconfiança a l’hora de contractar treballadors susceptibles de tenir la regla, i que, fins i tot, alguns a les entrevistes començarien a preguntar al candidat per la intensitat de la seva regla. Em pregunto si, arran de la pandèmia, aquests mateixos que xerren, s’han dedicat a preguntar als seus treballadors per la intensitat de la seva vida social, si es renten bé les mans, per les seves defenses o per la quantitat de ferro i vitamina C a la seva dieta. Potser, també demanen el nivell de colesterol als treballadors dins el grup susceptible de patir atacs de cor o l’historial familiar de propensió al càncer. Tot de coses ben normals de preguntar a la feina.

El tema, però, és que qui es queixa de la mesura segurament ho fa perquè, en el fons, no creu que el mal de regla pugui arribar a ser comparable a qualsevol altra patologia que actualment justifica una baixa. Ni a una grip, ni a un constipat ni a la passa. Perquè la baixa per malaltia o indisposició, més o menys greu, ja existeix, o sigui que no ens queixem dels drets dels treballadors sinó dels drets de certs treballadors en concret. Suposo que és difícil imaginar allò que no has sentit mai. Intueixo, també, que hi ha una engruna d’herència bíblica inconscient que sap que si algú té la regla, serà que alguna cosa ha fet. O que algun avantpassat seu deu haver fet. Un pecat original que condemnés tota la humanitat o alguna cosa per l’estil. Així, entre que ens sembla que ha de ser poca cosa i que qui ho té, en part, s’ho mereix, és normal que no creguem que sigui una mesura necessària. Però jutjar el mal dels altres és molt complicat, sobretot si no el podem comparar amb res que coneguem. Pots imaginar un color que no has vist abans? A mi, de petita, em van diagnosticar artritis reumatoide infantil, una variant de l’artritis que afecta els infants, de manera que em vaig passar tot primària i secundària explicant a profes de gimnàstica, tutors i companys de classe un mal fantasma que no em permetia fer algunes coses com els altres. Tot això sabent que segurament les meves explicacions sonaven més a excusa que a res més, i que per molt que jo a les nits tingués dolor i de tant en tant se’m posés el genoll com un meló, la resta de la meva vida semblava força normal, i, per tant, hauria hagut d’apretar una mica més fent la Course Navette, com els altres.

Sempre he imaginat que el meu mal de regla ha de ser com el mal d’algú buidant-te el ventre amb una cullereta. Una cullereta de gelat, concretament. Però que el gelat en qüestió, el teu ventre, no és una comtessa flonja, a punt de neu, sinó un gelat de xocolata quan el treus de la nevera massa tard i encara és congelat, dur com una pedra, de manera que el de la cullereta no pot fer més que rascar i rascar i rascar les parets del teu interior, esperant que amb el temps es desfaci i les postres surtin com crema. En el meu cas, és un dolor que em fa estar un matí al llit recaragolada, engolint paracetamols d’un gram l’un darrere l’altre, i corrent al lavabo de tant en tant. Hi ha gent que ho passa millor i hi ha gent que ho passa molt pitjor que jo, amb migranyes, vòmits i febrades, com una grip o una gastroenteritis que de fet ja justificaven la baixa abans de la controvèrsia. Els mals que no es veuen són difícils d’entendre, i és un problema que es trasllada també a la manera com tractem la salut mental o les malalties cròniques. No t’imagines una depressió fins que no la vius, ni t’acabes de creure que algú que veus circular per la vida igual que tu ho faci convivint amb un mal constant. Al final, el més fàcil és deixar d’assumir-nos com la mesura de totes les coses, que no som el melic del món, només el nostre, i que si tenim la sort de no entendre el mal dels altres, el primer que hauríem de fer és agrair a l’Univers que no ens llevem, mensualment, amb una segona barbeta.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació