El cor és la talaia del cos

“Com que no tindràs tot allò que vols, vulgues tot allò que tens”, diu un dels proverbis recollits per Jafudà Bonsenyor al Llibre de Paraules e dits de savis e filòsofs (Barcino). És una de les sentències més assenyades que he espigolat en aquest volum,que ara podem llegir dins la col·lecció Tast de Clàssics en una versió moderna de Manuel Forcano.

El llibre de Jafudà, que és coetània de Proverbis de Ramon (1296) de Ramon Llull, es devia publicar a principis del segle XIV i és ara per ara l’única obra medieval escrita en català per un jueu. La comunitat jueva no va abandonar mai l’hebreu, però aquest llibre té per origen un encàrrec del rei Jaume II, que va demanar a Jafudà ben Astruc Bonsenyor que aplegués un recull de màximes traduïdes de llibres en àrab. Forcano creu que “moltes de les 753 sentències recollides podrien provenir de llibres orientals en àrab i en hebreu, i d’altres potser d’autors grecs, i encara algunes d’escriptors llatins o d’origen cristià”. Forcano dona per fet que Jafudà acabà d’amanir aquesta antologia personal amb altres dites d’origen popular. Som davant d’una obra eclèctica, i per tant molt personal. “No diu veritat sinó el nen, el boig i l’embriac”, diu Jafudà, i no pas en elogi de la veritat, que considera “la cosa més amarga d’aquest món”.

“Tothom es cura de qualsevol ferida excepte de la que fa la llengua” [278]. Si la paraula descontrolada és vista com un factor desestabilitzador, la saviesa, en canvi, “és un arbre que neix al cor i fa fruit a la llengua” [123], una sentència que recorda aquella frase bíblica que diu: “De l’abunància del cor en parla la llengua”.

L’arquitectura moral d’aquest tractat es desplega en un constant joc retòric de contraris. “Mal que no dura val més que bé que no perdura” [233]; “Qui és bo mor i troba repòs, i qui és dolent mor i la gent reposa d’ell” [584]; “Si no plora el cel, no riu la terra amb flors” [626]. “Quan qui parla és un boig, que sigui assenyat qui l’escolti”. [280] El contrast entre termes oposats fa més entenedora la idea moral subjacent i, sobretot, la fa més fàcil de retenir. Ho tornem a veure en frases com “L’home estalvia i el temps gasta” [531] o “No tanquis la mà ni l’obris del tot” [598]. I sobretot en aquesta. “També li digueren: per què els savis van a les cases dels rics més que no pas els rics a les cases dels savis? I digué: “perquè el savis coneixen i entenen el valor de la riquesa, i els rics no coneixen ni entenen el valor de la saviesa”.

La bondat que propugna Jafudà concideix plenament amb la visió juedocristiana del món: “Oposa’t al desig i no facis allò que vol: el teu desig és l’enemic” [463]; “Qui és envejós és el més trist dels homes” [360]; “No compris la malvolença d’un per obtenir la benvolença de molts” [366]. “Els diners es consumeixen amb el treball del temps, mentre que la saviesa dura sempre”

En canvi hi ha consells que no acabarien d’encaixar en una visió cristiana, com quan diu: “Estimeu-vos com germans i negocieu com estranys” [528] o “Només perdona qui té el poder de venjar-se” [245], una concepció del perdó que no lliga amb la dels evangelis.

Les dites que em semblen més interessants, però, són aquelles més enigmàtiques i segurament més lluminoses, perquè no pretenen aconsellar ni indoctrinar el lector: “Qui mal escolta mal respon” [294]; “Bella aparença és inici de bona sort” [441]; “L’ànsia és mitja vellesa” [447]; “El cor és la talaia del cos” [663]; “El que munyim és llet, el que prenem és sang” [719]

La Fundació Carulla presenta amb aquest nou títol de Tast de Clàssics un nou disseny de la col·lecció de Barcino. L’objectiu d’acostar els nostres clàssics medievals al lector d’avui s’acompleix una vegada més amb aquesta edició elegant i llegidora, a la qual es podria aplicar la darrera sentència del recull de Jafudà Bonsenyor: “No demanis que les coses es facin de seguida, sinó que es facin bé; ni tampoc que la gent demani amb quant temps s’han fet, sinó que diguin: estan molt ben fetes”.

Trobareu més informació de la presentació del dia 13 de setembre al web de La Setmana.