Desconstruir-se en català

Crítica de Deadalus, la nova col·lecció d'assaig de l'Escola Bloom i l'editorial Periscopi

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

El problema és que per dir qualsevol cosa hem de fer servir les paraules dels altres. Hi ha com a mínim dues maneres d’entendre i, d’entrada, sentir una certa angoixa davant d’aquesta idea. Una és la por de la falta d’autenticitat: els nostres arguments preferits i els adjectius que millor sonen els vam treure d’altres llocs, i potser d’allà on sortíem hi havia un gran geni que va fer una feina de prospecció i refinament molt més meritòria que el nostre copy-paste. L’altra por és més constitutiva: en els malentesos, els lapsus, els oblits i tots els moments infeliços d’incomprensió que es poden produir entre éssers humans intentant arribar-se, a vegades les paraules fan més de gàbia que de pont.

Els editors de Dedalus amb Manel Ollé | Foto: Guillem Roset. ACN

El llenguatge és el tema que uneix Plagia millor!, de Manel Ollé, i Calla i paga, d’Inés García López, els dos primers volums de la Biblioteca Dedalus, una nova col·lecció d’assaig sorgida de la col·laboració entre l’Escola Bloom i l’editorial Periscopi. Però no és només el llenguatge, sinó una forma particular d’acostar-s’hi en què el fracàs comunicatiu és més revelador que l’èxit, la diferència és més primordial que la identitat, i la paradoxa és més sàvia que la lògica formal. Dins del negociat, d’aquesta manera de mirar se’n pot dir Teoria, així amb T majúscula, una manera de resumir una amalgama de filosofies, noms i conceptes que des de fa dècades dominen els estudis culturals i literaris a les universitats d’arreu del món. Un dels biaixos més contraproduents de la cultura catalana és que fa dècades que aquesta Teoria s’ha deixat en mans del castellà (llevat d’honroses i recents excepcions com la col·lecció de pensament Postfundacional de Gedisa, que també compleix tot el que es diu aquí).

Per sort Ollé i García López no només han fet dos llibres de Teoria en català, sinó que és un català esplèndid. La prosa d’Ollé és una festa: intel·ligent, però vertical, subtil, però entenedora, saberuda, però popular. Ollé fa que conceptes com hipertext, la veu, o la desconstrucció llisquin com si fossin part del refranyer català de tota la vida. I el que és més important, les idees de BarthesGenette o Bloom apareixen perfectament juxtaposades amb les d’Ors, Foix i Ferrater. A l’hora dels exemples, no cal anar a buscar poetes de condició interseccional i terres llunyanes, si ja ho fan i molt bé Víctor Garcia Tur, Joan Todó i Albert Garcia Helena. El resultat no és una tesi sobre el plagi que es reclami nova, sinó el plagi com a macguffin per passejar per la teoria literària tal com l’entén Ollé i acabar amb el llibre que jo faria obligatori per a tots els alumnes de primer d’Estudis Literaris dels Països Catalans.

García López ho tenia més difícil perquè, per explicar-nos la seva idea, primer ens havia d’explicar Lacan, un senyor justament infame per l’obscuritat de la seva prosa. La gràcia no és només que García López se’n surti (molt) millor que introduccions a Lacan que servidor s’ha hagut d’empassar en el seu pas per l’acadèmia, sinó que, de nou, ho fa en català. Malgrat la seva abstrusitat, les idees de Lacan han acabat integradíssimes en la crítica cultural, en bona part per culpa de Slavoj Zizek, i avui no es pot anar pel món sense fingir que sabem que és l’objet petit a. García López desgrana tot aquest aparell amb una ràtio velocitat / claredat admirables, i a sobre ho lliga amb un discurs sobre el capitalisme i les xarxes socials en què tot encaixa bé i fa sentir respectat al lector. Només es pot entrar a Lacan a través d’introduccions, i que n’hi hagi una en català tan bona com aquesta fa tota la diferència.

La Teoria té molts detractors, cosa normal, perquè la Teoria dispara contra el sentit comú. Trobem més bonic celebrar el miracle de la paraula perfecta en un poema sublim, el doll expressiu d’un geni literari original, o la força de persuasió d’un discurs polític inspirador. La literatura i el pensament semblen llocs de poder i realització humana, i de llegir Ollé i García López en sortim sentint-nos menys poderosos i amb una idea més ambigua sobre la possibilitat d’autorealització. Aquí és quan arriba el moviment de la Teoria per excel·lència: fer-nos veure que desmuntant idees fortes, però fallides, en podem sortir amb un tipus de poder que és més feble però, precisament per això, més fort. Si el trop us sembla una enganyifa, segurament sigui perquè encara no heu llegit prou Teoria de primera mà, i la bona notícia és que ara en teniu d’original, contemporània i en català.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació