Com tot podria ser d’una altra manera

Si algú va arribar a creure que la llengua podia ser moneda de canvi per guanyar la independència, ara ja sap que renunciar al català era la manera més segura de perdre-ho tot, llengua i independència. El nou curs ens porta dosis de realisme, però sobretot una vacuna contra l’autoodi i les lamentacions.

Dissabte 18 de setembre, Enric Gomà, Carme Junyent, Gerard Furest i Ernest Pérez-Mas participen a La Setmana en una taula rodona sobre l’ús de la llengua. Serà a les 19:15h a l’escenari 1.

“Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d’un sentit comunitari fort”, diu Gerard Furest al Decàleg irreverent per a la defensa del català (Núvol), que es presenta aquest dissabte a La Setmana a les 19.15h. Vet aquí un manifest que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s’encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.

El retrocés d’una llengua minoritzada no és fàcilment reversible. El català corre el perill de convertir-se en un idioma oficial residual, perquè les forces homogeneïtzadores no troben prou resistència davant d’un conjunt de catalans passius que han perdut l’autoestima i l’assertivitat. Com diu al pròleg Jordi Martí Monllau, “és veritat que la culpa no és nostra: on som ens hi han posat, però la solució passa per nosaltres”. Gerard Furest desmunta capa per capa els prejudicis, pors i perversions que ens tenallen a l’hora de parlar el català i ens ofereix un decàleg de propostes per mantenir viva la llengua en aquest segle XXI.

És l’hora d’arromangar-se. Enric Gomà i un equip de sis filòlegs més han presentat Molt a favor (Eumo) una bateria de 57 propostes i un pacte per estendre l’ús del català en tots els àmbits: l’educació, la sanitat, la comunicació, el lleure, les plataformes digitals. Així Magí Camps demana als polítics que no desdoblin el gènere quan fan declaracions; Pau Vidal reclama una subtitulació única per TV3, À Punt i IB3; Ivan Solivellas proposa actualitzar els correctors automàtics dels paquets d’ofimàtica; Míriam Martín Lloret vol el Fortnite en català i que la nostra llengua sigui una opció normal als videojocs; Maria Rodríguez Mariné reclama que es garanteixi als infants l’atenció en català quan van al metge de capçalera; Rudolf Ortega demana que se celebri una fira dedicada al català, i Enric Gomà reivindica una acció tan senzilla i revolucionària com recuperar el digui quan responem una trucada de telèfon. Gomà comparteix presentació a La Setmana amb Gerard Furest, aquest dissabte a La Setmana a les 19.15h.

El moment ens demana assertivitat i un acte d’amor propi per la llengua, i això també passa per parlar-la amb correcció. La voluntat de molts catalans de parlar i escriure bé també explica l’èxit de La Incorrecta, l’aventura que han emprès les germanes Valentina i Júlia Planas per reivindicar la llengua catalana a través de l’humor, la correcció i l’actualitat. El seu llibre Parla bé, collons! (Montena), que ja va per la quarta edició, s’obre amb deu manaments: ‘Estimaràs Pompeu Fabra sobre totes les coses’, ‘No accentuaràs en va’, ‘Santificaràs els accents diacrítics’, etc. Les germanes Planas ens han brindat un manual d’ortotipografia que pot ser de gran ajuda mentre no es recuperi el mític manual de Joan Solà i Josep Pujol. Parla bé, collons! és una bona guia pels que tinguin dubtes de majúscules i minúscules, abreviacions, numerals, preposicions o pronoms febles. També han confegit una llista dels errors més freqüents en català i reivindiquen l’insult més genuí.

La genuïtat és des de fa anys el cavall de batalla de Jordi Badia, lingüista i corrector de Vilaweb, que publica Salvem els mots (Rosa dels Vents), un altre llibre necessari que ens proposa alternatives genuïnes a expressions de matriu castellana que s’han estès més del que voldríem. “El català es va dissolent, va perdent tremp, va oblidant trets propis a còpia de calcar la llengua dominant. Si abans trobàvem la interferència en un conjunt més o menys extens de mots, ara abasta també la sintaxi i la fonètica, que són els pilars de qualsevol idioma”, diu Badia, que es declara optimista en la seva lluita contra la substitució. Salvem els mots aplega dues-centes parelles de mots o expressions sinònims, en què el primer ha anat agafant tanta força aquests darrers anys, que ha marginat l’ús del segon. És per tant un llibre pràctic, de consulta, talment un diccionari. Cada entrada es nodreix d’un comentari filològic amb referències literàries i etimològiques si s’escau.

La Setmana també ens porta un antídot contra els estralls de la correcció política. Carme Junyent, que durant anys ha qüestionat tota sola les aberracions gramaticals que ha portat el llenguatge inclusiu, ha coordinat el volum Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo), on aplega l’opinió de setanta dones sobre la qüestió del gènere i la llengua no sexista. Junyent explica així per què només ha convidat dones: “Quan els homes s’han apropiat d’aquestes propostes «inclusives» han perpetuat la seva posició i el seu poder i ens han vingut a explicar què hem de fer. Per això volia que fossin dones les que parlessin, perquè amb llengua inclusiva o sense, els homes continuen dient-nos què hem de fer”.

Junyent, que també presenta aquest llibre col·lectiu dissabte a les 19.15h amb Furest i Gomà a l’escenari 1 de La Setmana sosté que no hem de canviar la llengua per canviar el món, sinó al revés. “Estem reproduint patrons masclistes inconscientment mentre perdem el temps en una categoria tan arbitrària com el gènere. Forçar una llengua implica creure que pensem que ho podem fer millor que la humanitat en el seu conjunt. És el que han fet els que han interpretat el gènere no marcat com a privatiu d’un sexe”.

“Sempre he pensat que a les propostes de llengua no sexista o inclusiva els faltava perspectiva”, diu Junyent. “Si tinguéssim en compte que la categoria gènere com a sistema de classificació dels substantius és clarament minoritària en les llengües del món i el gènere tal com l’entenem nosaltres (classificació dels substantius en masculí, femení, neutre…) és clarament residual i, en canvi, el masclisme és universal, potser hauríem entès abans que, la solució, l’havíem d’anar a cercar a una altra banda”.

El llibre de Junyent arriba precedit d’un debat encès a Twitter sobre llengua i gènere. Els que vulgueu recuperar batusses lingüístiques, no us perdeu el volum Alcover i Fabra, dos lingüistes en acció (Rafael Dalmau Editor) de Gemma Pauné, un llibre sobre la relació històrica entre dos antagonistes que ens fa veure que darrere grans decisions de normativització lingüística va haver-hi persones.