Quan l’any 2013 van absoldre George Zimmerman per l’assassinat d’un adolescent afroamericà que anava desarmat als Estats Units, va sorgir el moviment Black Lives Matter, que de seguida es va estendre arreu del món, que ha permès compartir a les xarxes socials les injustícies que pateixen cada dia les persones negres. Des d’aleshores, s’han fet nombroses manifestacions i protestes per lluitar contra un racisme encara molt persistent a la nostra societat. En aquest context, l’activista, professor, historiador i autor estatunidenc Ibram X. Kendi va publicar el 2019 l’obra de caràcter autobiogràfic Com ser antiracista (Raig Verd), que han traduït al català Josefina Caball i Blanca Busquets.
Kendi va convertir-se en una de les veus principals del moviment als Estats Units, i el seu llibre va ser un dels més venuts a la llista de The New York Times. Ha publicat un total de cinc llibres i diversos assaigs acadèmics, i ha rebut premis per les seves obres, com el National Book Award for Nonfiction el 2016. Com a fundador del Centre d’Investigació i Política Antiracista de l’American University a Washington, D.C. i del Centre d’Investigacions Antiracistes de la Universitat de Boston, les seves publicacions sempre han tractat sobre la lluita antiracista, i aquest darrer llibre és el que l’ha catapultat.
Com ser antiracista no és una història de ficció. Tot al contrari; l’autor hi relata la seva vida per donar testimoni del racisme sistèmic dels Estats Units. L’obra, narrada en ordre cronològic, és l’evolució d’una persona que aprèn a ser antiracista. En altres paraules, és un manual. Fa una crítica social completa sense oblidar-se de les altres opressions, sigui de gènere o sexual, que conflueixen amb el racisme.
La sinceritat de l’obra augmenta l’efecte reflexiu que pot tenir en el lector. Kendi fa una autocrítica molt valenta, deixant de banda la falsa regla segons la qual “les persones negres no poden ser racistes”. Ens convida a pensar i a actuar, a no restar al marge de la situació.
Tot i tractar un tema que genera tanta controvèrsia, Kendi es manté positiu. Afirma que les polítiques racistes, origen del racisme que impregna les nostres societats, poden canviar-se. El racisme no és un cas perdut, encara que aquesta sigui la mentalitat de molta gent. Es pot combatre i eliminar-lo, però les persones primer han de ser-ne conscients, i aquesta obra és un bon punt de partida.
La fluïdesa de la prosa de Kendi i el format autobiogràfic pel qual ha optat ajuda a comprendre amb més facilitat la realitat que vol transmetre. Per tant, el missatge de l’autor és clar i concís: ser antiracista és l’única via per poder aconseguir un món lliure d’injustícies.