Claudia Durastanti: “La pobresa no et permet prendre males decisions”

Clàudia Durastanti ens parla de l'experiència de créixer amb dos pares sords a 'L’estrangera' (L'Altra Editorial), una obra íntima i personal

Claudia Durastanti ens ofereix un viatge tossudament personal per la seva biografia i la dels seus progenitors. El seu context familiar ve condicionat per una conjunció de factors molt peculiars: és filla de pares sords, nascuda a Brooklyn però ràpidament emigrada a la seva Itàlia originària i sempre marcada des de diversos flancs per la seva condició de classe treballadora. El seu discurs aconsegueix amb claredat un equilibri a l’abast de molt pocs: parlar des de la consciència absoluta de les opressions que la defineixen evitant la repetició pamfletària i automàtica d’idees. L’autora mai es conforma amb la versió aparent de les coses i lluita per trobar el clarobscur en totes les experiències de la seva vida i en les persones que l’envolten. Per exemple, respecte a la seva progressiva ascensió cap a la classe mitjana, diu: “Vaig començar a preguntar-me sobre per què sentia aquesta espècie de melancolia, perquè això estava forjant una distància entre jo i la meva mare”. 

Claudia Durastanti | Foto: Lucas Agutoli

La història de la Clàudia i la seva família no sempre s’explica a través del relat únic i “vertader”. Sovint, hi ha altres històries -les que ens expliquem a nosaltres mateixos, les que expliquem als altres perquè no ens descobreixin- que ens ajuden a entendre millor tot plegat. Per exemple, els seus pares s’endeutaven per comprar coses que els oferien una sortida fictícia de la seva classe social i negaven sovint la seva condició de discapacitats fent-se passar per estrangers abans que per sords. També són fonamentals per ella les històries de ficció en què ens emmirallem fins i tot quan el seu context és totalment esbiaixat respecte al nostre:  “Berlín, de Lou Reed, que és un disc fosc sobre dos yonkies a Berlín a finals dels 70, va ser tan fonamental per mi que durant molt de temps pensava que aquesta havia sigut la meva experiència vital: No vaig néixer prou d’hora per a haver estat a Berlín a finals dels 70, mai vaig ser una yonkie…” Per descobrir amb més profunditat l’Estrangera i l’univers de la seva autora podeu veure aquesta entrevista gravada.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació