Begoña Román: “L’obligatorietat de les vacunes només és eficient a curt termini”

Bioètica de la vacuna i el deure moral de ser lliures amb la filòsofa Begoña Román

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

Begoña Román Maestre és professora en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya que ha assessorat el Govern durant la pandèmia, entre d’altres. Román és una kantiana de soca-rel, que és la manera de fer que la defensa de la llibertat i l’autonomia sembli més un deure moral que un privilegi llibertari. Parlem amb ella sobre l’ètica de la vacuna, com els polítics catalans i espanyols han renunciat al consentiment informat, i l’esclerotització dels valors liberals que apuntalaven el debat públic a les societats europees.

Begoña Román | Foto: Laia Serch

Quina és la dimensió ètica de la vacuna SARS-CoV-2?

Per començar, que és una vacuna de protecció a tercers. La immunitat de grup necessita que una majoria es vacuni, de manera que sobrepassem l’ètica individual i hem de contraposar-la amb el criteri de salut pública de tipus utilitarista, que consisteix a buscar el màxim bé pel màxim nombre de persones. Hi ha una tensió entre el nivell de paternalisme, d’obligatorietat, i el respecte per les dissidències i les reivindicacions de drets personals. Ja em manifesto: no estic gens a favor de l’obligatorietat de vacunar-se, tot i que estic molt a favor de les vacunes. El fi no justifica els mitjans.

No només hi havia un dret a la llibertat: també hi havia un deure de ser lliure, de no renunciar-hi.

Quin valor pot ser més important que el màxim bé pel màxim nombre de persones?

Ha costat molt al llarg de la història reivindicar el respecte a l’autodeterminació i a la llibertat personal. Sóc partidària d’entendre els motius basats en l’autodeterminació que duen una persona a no voler vacunar-se. Per això parlo de disgregar i desagregar casos i col·lectius i mirar quin tipus d’argument dona cadascun. No és el mateix una persona que fa molt de temps que treballa a la indústria farmacèutica, que diu “jo conec molt bé els assajos clínics i les condicions en què es fan”, i sap que encara no coneixem prou les seqüeles i els efectes secundaris en la població general. Potser aquesta persona no tindria cap problema per vacunar-se, però preferiria fer-ho més tard, quan l’evidència acumulada sigui més sòlida. Aquest argument no està a l’extrem del negacionisme ni de les teories de la conspiració. Però aleshores com resolem qui haurien de ser els primers? Doncs aquells que vulguin voluntàriament. Sempre hi ha gent que actua meritòriament. Per mi, cal entendre que el criteri de salut pública no és simplement bo i el d’autonomia personal simplement dolent. Creure que en la situació que ens trobem cal acabar amb la llibertat personal perquè “està claríssim” és arriscat, perquè el pluralisme és una cosa bona i, quan creus que tens tota la raó, el risc de dogmatisme és molt gran. Tinc amics que defensen l’obligatorietat de les vacunes, però jo formo part del Comitè de Bioètica de Catalunya i, les dues vegades que el Govern ens ha consultat, ens hem ratificat en què defensem les vacunes en línies generals, però no defensem l’obligació jurídica de vacunar-se.

Per què és valuosa la llibertat personal?

És l’ingredient bàsic de l’ètica. A mi em poden obligar a fer, però no a voler fer. I quan jo faig però no ho vull fer, no només passa que el que faig ho faré malament, que intentaré totes les possibilitats de fugir, sinó, sobretot, que estarem juridificant l’ètica. El nucli de l’ètica és l’autodeterminació. L’eficiència a curt termini es pot aconseguir, però a llarg termini acabarem en un estat militaritzat. Si no hi ha llibertat, hi ha una altra cosa, que no és ètica. La pregunta ètica per antonomàsia és què haig de fer, i aquesta pregunta implica tenir una opció, fer una deliberació i tenir consciència personal. I després hi ha arguments conseqüencialistes. Malgrat que puguis dir que violentaràs l’autonomia de les persones pel seu bé, i que a curt termini això pugui ser molt eficient, a la llarga crearàs un sistema dictatorial de malfiança que ja no serà eficient. L’obligatorietat de les vacunes no és eficient a llarg termini perquè cada cop et caldran més mecanismes de control. Cal conjugar l’eficiència amb la voluntarietat. Això és més antic que la Pepeta: educar perquè les persones vulguin fer el que haurien de fer, no perquè hagin de fer el que un altre vol per ells.

Se suposa que a Europa tenim aquesta tradició de la filosofia liberal integrada en la cultura.

En els teòrics liberals no només hi havia un dret a la llibertat: també hi havia un deure de ser lliure, de no renunciar-hi. Tant Immanuel Kant com John Stuart Mill consideraven que el deure de ser lliure implicava un deure de pensar per un mateix, i que això no ho podem fer sols. Avui, el concepte de llibertat s’ha transformat en preferentisme, fins i tot en esnobisme, en estar en contra i mobilitzar-se per causes amb què ens sentim molt vinculats i, quan un altre ens critica, ens sentim violentats en la nostra integritat. Ens hem carregat el sentit de l’esfera pública deliberativa, perquè això requereix temps, molta humilitat i molta modèstia, i cada cop més perquè, com hem vist en pandèmia, ens trobem en uns temps en què cada cop haurem de ser més capaços de rectificar a causa d’unes condicions d’incertesa global sense precedent. Ens trobem atrapats entre els que se senten superats i no poden pensar per ells mateixos perquè consideren que les qüestions són massa complicades, de manera que entreguen confiança cega segons si els cau bé el Dr. Argimon o el Dr. Simón, basant-se en criteris emocionals. Per això jo insisteixo molt en la importància de transferir coneixement, d’aspirar a un consentiment informat de debò. Adequant-se a criteris de lectura fàcil, tenint en compte discapacitats i tot el que calgui, però cal fer l’esforç de transferència de coneixement i aspirar a una deliberació. Pensar per un mateix s’ha transformat en sentir per un mateix. 

Begoña Román | Foto: Laia Serch

A Catalunya no està havent-hi aquesta transferència de coneixement, s’està infantilitzant al públic?

Sí. Venim d’una tradició molt paternalista. Els pares rebien una carta dient “tal dia, els equips sanitaris vindran a vacunar la seva filla del papil·loma. Si no vol, signi aquí”. Vam perdre una oportunitat magnífica de guanyar un col·lectiu de pares. Per què les nenes i no els nens? Per què aquesta edat? O ara amb el cas de les residències: a mi em sembla molt bé prioritzar el criteri hipocràtic de no fer mal quan el risc és morir i la vacuna sembla que el redueix; però si l’alternativa és aïllar la gent gran d’una manera que causa deteriorament cognitiu, tampoc em sembla bé que diguis als familiars “vacunarem els seus pares tal dia” i prou. Hem estat molt rígids, i l’ètica és mirar cada cas i que el consentiment informat sigui cabdal. Hem desaprofitat l’oportunitat perquè els professionals hagin estat molt més ben informats sobre què significa que ells no es vacunin, sobre què significa l’exemplaritat. Encara som a temps: cal formar èticament els professionals. En una societat en què el coneixement està molt fragmentat i tots venim de fonts de lectura molt diferents, no pots donar per fet que els professionals ja coneixen aquesta dimensió ètica. També cal educar moltíssim a familiars que hagin de prendre decisions per representació, perquè entenguin que encara que una persona tingui un grau de deteriorament cognitiu, pot triar si vol o no vacunar-se. Espanya és un país que de seguida incapacita, i no s’hauria de perdre la possibilitat que un familiar que té poder de decisió parli amb la persona afectada. Crec que hem desatès aquesta tasca en el mentrestant i ara el consentiment informat s’està fent malament.

Avui, la ciència pot resoldre moltes problemàtiques que té la vida, però infravalora que la solució involucra valors

Què pot fer el poder polític amb això?

Avui, la ciència pot resoldre moltes problemàtiques que té la vida, però infravalora que la solució involucra valors. Necessitem crear institucions perquè en les decisions de salut pública, els polítics no puguin prendre decisions per simple ideologia. Cal assessorament tècnic, però també que conjugui valors, que sigui deliberatiu, interdisciplinar i, encara que aquestes comissions siguin simplement assessores, no pot ser que després el polític faci el que vulgui sense donar explicacions argumentades de per què ignora el que se li ha dit. I han de ser comissions molt transparents, s’ha d’entendre qui les forma i per què es trien. Sabem que funcionen molt bé les agències independents del medicament, que poden dir si un determinat medicament pot circular pel mercat o no, però també si hi ha certs riscos i quins són. Els governs han d’escoltar aquestes institucions i ser molt clars tant si rebutgen com si accepten les recomanacions, explicar per què ho fan i per què no.

I la decisió sobre qui es vacuna primer?

Això és una pregunta absolutament ètica. Tota priorització implica donar més valor a uns que a uns altres. Per què? Qui ho diu? En aquest cas, per què primer els més grans, si ja han viscut molt de temps? La resposta és perquè el dany que causa aquesta malaltia és morir-se i és una mort evitable. Els territoris que hem optat per prioritzar els que poden patir més per davant dels joves, hem seguit el principi de no maleficència, i hem considerat que el mal més gran és perdre la vida o sofrir seqüeles molt greus per a la salut. Però calen altres criteris. Un exemple en què això es veu molt bé és en els serveis públics, on hi ha un endarreriment molt gran per fer qualsevol tràmit. Quin criteri es fa per decidir l’ordre de visites? Estricte ordre d’arribada. Doncs no: ha d’haver-hi criteris de priorització. No és el mateix un autònom de quaranta anys que té dona, dos fills i és l’únic sou que entra a casa, que un autònom solter. Penalitzes als autònoms solters? Sí, perquè faig mal a una persona, però no a quatre. I què va fer el departament amb aquella convocatòria d’ajudes econòmiques tan coneguda? “Les donarem als primers que truquin a la porta”. Tornant a les vacunes, en general em sembla bé prioritzar el que tothom vol, que és la vida, i qui té més risc de perdre-la, que són les persones grans i els malalts. Ara bé, després hem de buscar casos. Cal vacunar les criatures que pateixen immunodeficiència perquè són vulnerables a la malaltia encara que siguin infants. I aleshores cal vacunar a les seves famílies, encara que no compleixin altres criteris. I el cas famós d’aquell bisbe? Doncs viu en una residència de gent gran, i cada dia la travessa molts cops, no té res a veure amb què sigui bisbe. Jo sóc partidària que es matisin les circumstàncies en què cal fer excepcions, però confirmant la norma. Hi ha altres països que han decidit que cal vacunar primer als treballadors perquè tenen axiologies diferents de la nostra. Però quan confrontes diferents valors, no has de pensar només des del teu punt de vista i votar segons si ets treballador o si ets una persona gran. S’ha de pensar sempre des del punt de vista del més vulnerable i el que té més a perdre, i avui es perd molt més perdent la vida que perdent la feina. Això sí, si la pèrdua de feina dura molt de temps, perds la vida! Crec que és important que la societat es replantegi per quins criteris s’han establert uns valors per damunt d’altres, i que això es faci en tots els processos de priorització, no només en els de les vacunes.

Hem esclerotitzat el que un cert dia va tenir sentit

En ultima instància, tot es redueix a la intuïció personal, impossible de fonamentar, o hi ha alguna cosa semblant a un espai per a la reflexió ètica irreductible tant a la mística com a la tècnica?

Jo crec que hi ha un progrés en la consciència moral de la humanitat. No és una creença baladí: podríem posar damunt la taula dades positives o exemples, com ara l’increment de dimissions dels polítics. Darrere de la consciència personal hi ha una consciència pública. Moralment, cada persona comença des de zero, però la consciència moral pública sí que evoluciona. Quan diem que una cosa és inconstitucional, estem dient que hi ha una sèrie de valors que volem que siguin els fonaments a partir dels quals constituïm la nostra societat. El que passa és que hem donat aquests valors massa per suposats i els hem juridificat massa. Avui, a nivell filogenètic, d’espècie, de segle XXI, es pot dir que determinats arguments són paleolítics. Per exemple, l’esclavatge o el sexisme són indefensables públicament. Si que crec que l’ètica té un paper. Estic convençuda que les societats evolucionen quan aquests valors s’incorporen en el que més tard s’anomenarà sentit comú, i m’agradaria que la gent prengués consciència que hi ha certes preguntes que t’ajuden a replantejar el grau de consciència personal. Són preguntes molt senzilles. I si tothom fes el mateix? I si t’enxampessin fent això? I si canviessin els papers i tu estiguessis al costat del dèbil? M’agrada l’expressió anglesa de “posar-se a les sabates de l’altre”, més que “posar-se al lloc de l’altre”. Posant-te al lloc de l’altre sembla que el treguis i t’hi posis tu. No: a les sabates notes on hi havia les pedres i els forats.

Continues sent kantiana.

Jo seguiria pensant, com diu Kant, que la nostra no és una època ni il·lustrada ni d’il·lustració. Però tenim una ruta: sabem que aquella idea de la Il·lustració no s’ha acabat conquerint perquè pensàvem que l’havíem conquerit i vam afluixar exigències en nom d’un mecanisme juridificador, constitucionalista, fins que hem esclerotitzat el que un cert dia va tenir sentit. En el segle XXI hem descobert molts nous riscos de la llibertat individual, i aquesta ha d’estar més desperta a les figures d’opressió i a les noves formes d’emancipació.  

Begoña Román | Foto: Laia Serch

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació