Barcelona en vinyetes

Hi ha moltes maneres d’explicar la història, i els recursos de la novel·la gràfica han demostrat a bastament ser uns bons aliats a l’hora de recuperar i difondre la memòria històrica d’un país o d’un indret determinat. Fa uns anys, l’il·lustrador Jaume Capdevila “Kap” va fer una defensa aferrissada del gènere en aquest article sobre la novel·la històrica gràfica catalana. Si parlem de còmic històric, no podem obviar la tasca d’un referent de primer ordre com és el dibuixant Oriol Garcia Quera, artífex de sèries tan importants com la col·lecció «Traç del Temps» de Rafael Dalmau Editor. Ara, en plena efervescència de la historieta en català, l’Ajuntament de Barcelona aposta pel còmic històric amb la nova col·lecció «Barcelona, Memòria en Vinyetes», comissariada per Montserrat Terrones, responsable, entre altres, de l’Editorial Finestres i de la magnífica exposició del CCCB Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d’avantguarda.

Sota la coordinació editorial de Crític, el mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació, la nova col·lecció, impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, plasmarà en vinyetes els moviments reivindicatius i els fets més rellevants de la ciutat, centrant-se, sobretot, en els esdeveniments històrics més significatius del segle XX. Aquest mes de març s’han publicat els dos primers volums de la col·lecció: Històries de La Model, amb guió del periodista Jordi de Miguel i il·lustracions de Susanna Martín, i Rebel·lió: La vaga de lloguers del 1931, amb guió de Francisco Sánchez i dibuixos d’Anapurna, pseudònim de la mallorquina Ana Sainz Quesada.

Tots dos volums són fruit d’una curosa investigació i tenen la virtut d’exposar, en molt poques pàgines, moments desconeguts de la història de la ciutat. Ambdós títols arriben, amb prou feines, a un centenar de planes. Tots sabem què va ser La Model i què va significar com a presó, però no tothom està al corrent de la història de la COPEL, la Coordinadora de Presos en Lucha dels anys setanta, ni li consta que el centre penitenciari va acollir diverses recluses entre el 1955 i el 1963.

La majoria entenem què va suposar per a Barcelona l’Exposició Internacional de 1929, però ignorem quins efectes a llarg termini va tenir sobre la població de la ciutat i els problemes de convivència social que va desencadenar sota el govern de la Segona República Espanyola. Com assenyalava Kap, «la idea de fer més païble la història per divulgar-la, no és pas nova», i les historietes permeten abocar-nos als moments més convulsos i foscos de la memòria de la ciutat.

A Històries de La Model, Miguel i Martín, de la mà de l’historiador César Lorenzo, repassen la trajectòria centenària de la presó de l’Eixample des de la seva construcció el 1887 fins al seu tancament el 2017. A través del testimoni de diversos expressos i dels seus familiars, se centren en quatre etapes molt concretes de la història del centre penitenciari, i ens ofereixen, cap al final del volum, una documentada cronologia de l’edifici que va passar de ser un projecte higienista i exemplificador –d’aquí el seu nom, «La Model»– a un veritable emblema de la pitjor repressió social.

L’advocat Agustí Gil Matamala (Barcelona, 1934), el pare del qual fou empresonat a La Model el 1945 en caure l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, ens parla dels orígens de la presó i de les dificultats per impartir justícia en la primera època del Franquisme. La historiadora i professora emèrita de la UAB Anna Sallés (La Bruguièira, França, 1940), exposa les condicions de vida de les dones recluses tot rememorant el seu empresonament als anys seixanta, juntament amb el seu company de vida, l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Per la seva banda, Josep Ferrándiz (Barcelona, 1954) denuncia la brutalitat policial i les tortures que va patir en carn pròpia –juntament amb la seva germana Maribel– a la comissaria de la Via Laietana en ser detinguts i empresonats el 1971 com a membres de la Jove Guàrdia Roja i, finalment, un membre anònim de la COPEL, empresonat el 1975, relata els moments convulsos i tensos de la Transició, amb les vagues estatals de presos que el premiat film Modelo 77 d’Alberto Rodríguez Librero, guardonat amb cinc Premis Goya el passat mes de febrer, també ha ajudat a inserir i popularitzar dins la memòria col·lectiva.

El traç esquemàtic i acolorit de Susanna Martín plasma en imatges tota la investigació periodística de Jordi de Miguel que, convertit en personatge de còmic, ens ajuda a transitar per les diverses etapes de la presó que actualment està en ple procés de transformació ciutadana i arquitectònica. Per contra, el traç més manual i en blanc i negre d’Anapurna s’adiu millor al drama dels desnonaments que mostra el segon volum de la col·lecció, Rebel·lió: La vaga de lloguers del 1931.

Si el títol de La Model té un aire més periodístic, el de la vaga dels lloguers adopta un perfil completament narratiu i ficcional gràcies al guió de Francisco Sánchez, que se centra en una família de Crevillent (Alacant) que es trasllada a Barcelona el 1926 a la recerca de noves oportunitats laborals en una ciutat en plena transformació urbanística de cara a l’Exposició Internacional de 1929.  A diferència del còmic de La Model, el títol de Sánchez i Anapurna transcorre en un període de només set anys durant el qual la població de Barcelona va augmentar gairebé un 60%.

Aquesta pressió demogràfica va explotar en un descontentament social generalitzat quan les oportunitats laborals es van reduir, poc després de l’Exposició, i l’especulació de l’habitatge va afectar de ple a les classes obreres durant els inicis de la Segona República. De fet, la situació descrita al còmic permet establir alguns paral·lelismes esfereïdors amb la situació actual on el mercat de l’habitatge barceloní és especialment tens a causa de fenòmens com el turisme de masses o els treballadors nòmades digitals.    

La vaga de lloguers de 1931, amb l’assemblea fundacional celebrada al desaparegut Palau de Belles Arts de Barcelona, on es calcula que hi van assistir uns 150.000 obrers, va assentar les bases de la futura Unió de Llogaters o de l’Associació de Veïns i Llogaters de Catalunya i algunes de les seves reivindicacions encara ressonen avui dia en moviments contemporanis com el Sindicat de Llogaters. De fet, el Sindicat Únic de la Construcció de la CNT va liderar les protestes reclamant una reducció del 40% de tots els lloguers i la recol·locació del 15% dels aturats que hi havia a la ciutat.

El còmic també ens mostra el paper galdós de les autoritats republicanes davant d’aquest enorme repte social, amb la intervenció de la seva guàrdia d’assalt, i amb una aparició estel·lar de la mateixa presó Model i de la brutalitat policial perpetrada des de la comissaria de la Via Laietana. Així mateix, s’assenyala la importància que va tenir, abans de la Guerra Civil, la solidaritat popular i obrera, i el paper cabdal de la formació educativa d’una població majoritàriament analfabeta.  

La col·lecció «Barcelona, Memòria en Vinyetes» continuarà ben aviat amb un tercer títol que veurà la llum durant els pròxims mesos i que se centrarà en les lluites del moviment LGBTI de la ciutat. Per a Terrones, la col·lecció és «una bona oportunitat per acostar a un públic jove la història de Barcelona i els fets més destacats dels col·lectius que la integren, més enllà dels noms i les figures històriques més prominents». Un homenatge, en forma de vinyetes i historietes, a la col·lectivitat.