Andorra i els seus fantasmes

Matinada del 31 de juliol a l’1 d’agost de 1943. Al barceloní Camp de la Bota, quatre anys després de la Guerra Civil s’hi continuen executant condemnats de matinada. Els aliats acaben de desembarcar a Sicília, però la guerra continua a mitja Europa i els forns crematoris dels camps d’extermini segueixen traient fum a cor que vols, mentre l’esvàstica oneja a bona part del continent. També al punt fronterer del Pas de la Casa, porta d’entrada a Andorra des de la França ocupada. Una Andorra que també és lloc de pas de fugitius jueus, soldats aliats i maquis resistents, vigilats de prop per la Gestapo, que no s’està d’amenaçar les temoroses autoritats andorranes per tal que mantinguin una absoluta neutralitat. 

Aquella nit d’estiu, una escopetada a Cal Gastó de la Costa, a la parròquia de Canillo, va afegir dos vides al còmput sinistre d’aquell moment històric en que la vida humana no havia tingut mai tan poc valor. La primera vida va ser la d’Antoni Areny Baró, l’hereu de Cal Gastó, mort pel mig germà, Pere Areny Aleix. La segona va ser la del parricida, un jove amb evidents problemes psiquiàtrics, que va ser ajusticiat en un procediment ritual tradicional i macabre, que volia castigar aquell qui havia gosat atacar la institució de l’hereu i, per tant, el més sagrat d’una forma de vida ancestral de les Valls que s’esmunyia amb les passes accelerades de la modernitat. 

Un doble crim al paradís d’Andorra, tal com l’havia definit feia només deu anys el periodista Agustí Calvet, Gaziel, quan es van produir la revolució dels joves cabalers que, impulsats pels aires republicans de Barcelona, exigien la democràtica equació d’un home, un vot.

A partir d’aquests fets que van commoure les Valls i sota l’ègida protectora del Truman Capote d’A sang freda, l’escriptor Iñaki Rubio construeix Morts, qui us ha mort? (Comanegra), una novel·la de no ficció editada per Comanegra que posa llum a tot allò que el mite ha anat enterrant d’aquell episodi traumàtic, envoltat de silenci, mitges veritats i mentides. 

La petita gernació que el 18 d’octubre de 1943 es va reunir a la plaça d’Andorra la Vella per assistir a la lectura pública de la sentència al condemnat, no tenia memòria de l’última execució –feia gairebé cent anys que no s’executava un condemnat a Andorra– i cap d’ells va aixecar la veu per demanar clemència. Els costums tradicionals no es van poder seguir al peu de la lletra i, en comptes d’un botxí estranger com manava el Manual Digest –llibre de saviesa i consell per governants i jutges–, aquella sinistra ordre va ser encomanada a la policia andorrana, un cos que a les beceroles de la seva història va haver-se de tacar de sang. Excepte un d’ells, que va preferir plegar abans de complir aquella ordre.

Si aquell ritual de la mort va servir d’inspiració al desaparegut escriptor i polític Antoni Morell per escriure la fundacional Set lletanies de mort (1981), que l’editorial Anem acabava de reeditar, Rubio usa les tècniques de la narrativa per presentar una enorme i exhaustiva feina d’arxiu i investigació, fins on és possible, introduint la poca ficció indispensable per omplir aquells forats del relat que d’altra forma mai s’acabarien. D’aquesta manera, Morts, qui us ha mort? permet esbrinar les biografies i les circumstàncies de cadascun dels protagonistes d’aquell fet –els dos germans Areny, parents, veïns i servei, cònsols, batlles, veguers, notaris, jutge, síndic, subsíndic, policies…– , omplint de vida la cronologia i motivacions de les decisions d’aquell episodi que va acabar amb una pena capital executada d’acord amb els vells textos de govern, en un context europeu d’industrialització de la mort. 

Aquella Andorra pobra i dura, gelosa de les seves arrels, de les seves institucions i de la seva vella saviesa va anar esvaint-se gràcies al turisme, el consumisme i els avantatges fiscals. Però els seus fantasmes van quedar incrustats. Perquè el país dels Pirineus d’avui és hereu d’aquell enclavament que va trobar-se entre el torb i la Gestapo –títol de la novel·la-memorial del polític solsoní Francesc Viadiu, cap d’una xarxa d’evasió de combatents aliats– i el silenci dels andorrans de llavors, encara ressona clamorosament. No debades, el documental Pena capital de Jorge Cebrián i Roger Torruella només s’ha vist una vegada i resulta impossible de recuperar avui dia. De ben segur que Morts, qui us ha mort? servirà per exorcitzar el passat traumàtic de l’Andorra dels anys quaranta i airejar fantasmes.