Al marge dels aparadors

L’any passat celebràvem el centenari de Joan Brossa. Per aquest motiu la Fundació Joan Brossa va voler impulsar un nou projecte que rebia el nom de La Xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, que va comissariar Eduard Escoffet L’objectiu era ambiciós: la creació d’una exposició que indagués en l’activitat poètica de la segona meitat del segle XX, de la qual després en sorgiria la publicació d’un llibre que contindria una antologia de 79+1 poemes visuals amb documentació de l’exposició.

L’expressió poètica de la segona meitat del segle XX, tant a Europa com a Amèrica, va suposar una transformació del concepte, ja que la poesia havia conquerit el domini de la imatge i del so. Joan Brossa va ser un dels artistes que ho va saber plasmar millor. La innovació poètica naixent va ser capaç d’ampliar el camp de l’expressió poètica i d’influir la resta d’àmbits creatius.

L’exposició s’emmarcava en el període comprès entre 1946, quan apareix el Lletrisme a París, i el 1980, moment en què Brossa ja és un artista consagrat i àmpliament reconegut. En aquest interval de temps es van emergir noves formes de diàleg poètic, on la poesia conversava amb llenguatges completament diferents dels habituals fins aleshores.

La Xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980 responia al títol de dues obres teatrals de Brossa. D’una banda, La Xarxa, i per l’altra, Aquí al bosc. La fusió d’ambdós permetia evidenciar la idea de xarxa dispersa, invisible quan entra al bosc i que treballa al marge dels aparadors més evidents i comercials. Els poetes experimentals d’aquesta època no formaven part d’un grup tancat, més aviat tot el contrari, eren una xarxa de complicitats, lluny d’una competència entre noms i fronteres territorials. De fet, aspiraven a destruir-ho tot per tal de construir un nou món.

L’antologia seleccionada pel llibre no va ser a una tria aleatòria, sinó que els 79 poemes corresponen als anys que va viure Joan Brossa, i s’afegia un darrer poema, aquesta vegada només textual, que és el que suma 80, ja que el poeta va morir un mes abans de fer-ne 80. Un joc que combina perfectament amb la poesia experimental que es presenta. Tot i això, els poemes no són exclusivament de Joan Brossa, sinó que l’objectiu és mostrar autors europeus i americans entre 1946 i 1980 com ara Eugen Gomringuer, Clemente Padín, Ketty La Rocca o Luis Camnitzer, entre molts altres. La tria d’aquests és feta amb una directriu clara: artistes que puguin ser llegits per a qualsevol lector. És per això que la selecció ha hagut de deixar a algun autors fora, també per qüestió de límit de pàgina, fet que excloïa formats amb un desenvolupament més complex.

L’exposició primer i ara el llibre ens deixen una mostra d’aquest “magma sense rutes predeterminades ni àmbits tancats”, que fa evident a través d’imatges i estímuls artístics com la poesia experimental s’ha d’entendre com a llibertat de moviment; no hi ha normes, és simplement un moviment d’expressió lliure. El llibre, a part de l’exhibició dels 79+1 poemes, també presenta una primera part introductòria on s’explica en detall l’exposició que va fer la Fundació Brossa entre el maig i el novembre del 2019. En aquesta breu introducció hi ha una justificació de cada tria i posa de manifest la feina que va suposar elaborar el conjunt d’aquest projecte. Així doncs, la versió en paper de La Xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, que ha editat l’Ajuntament de Barcelona, és una exercici de lectura, però també una oportunitat per descobrir obres icòniques d’alguns dels autors més rellevants de la poesia experimental de la segons meitat del segle XX.