30 anys sense Joan Fuster: publicacions i homenatges

Edicions 62 publica els volums 4 i 5 de l'Obra Completa de Joan Fuster i la Biblioteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes organitzen una jornada de reflexió sobre la seva idea de país

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

Enguany es commemoren els escriptors Gabriel Ferrater, Guillem Viladot i Joan Fuster, que protagonitzen esdeveniments, publicacions, i col·laboracions entre les institucions catalana, valenciana i balear. Aquest mes de juny l’homenatjat estrella ha estat Fuster, d’una banda amb la publicació dels volums quart i cinquè de la seva Obra Completa (Edicions 62), i de l’altra amb una jornada de reflexió titulada La idea de país de Joan Fuster, que va coincidir amb el trentè aniversari de la seva mort.

Joan Fuster

De noves edicions d’obra de Fuster, enguany n’hi ha hagut diverses, però la més sonada arribarà la setmana vinent a llibreries (concretament, el dia 6 de juliol). Es tracta dels volums quart i cinquè de l’Obra Completa de la qual fa vint anys que s’encarreguen Josep Palàcios (hereu intel·lectual i material de Fuster) i Antoni Furió. L’edició és una iniciativa d’Edicions 62, que va començar el seu catàleg amb Nosaltres, els valencians, però des de la publicació del primer volum que busca agermanaments. El primer volum va comptar amb la complicitat de la Diputació de Barcelona, i des del segon volum que l’editorial col·labora amb la Universitat de València. En la publicació d’aquests dos últims títols, s’hi ha afegit també la Institució Alfons el Magnànim de València. Diu Jordi Cornudella que aquesta feina a tres bandes demostra la importància històrica de Fuster, perquè uneix l’àmbit principatí i el valencià, i també el públic i el privat.

Joan Fuster es presta a la publicació d’obra completa perquè va ser un autor prolífic, que va escampar el seu pensament en articles, pròlegs, assajos, poemes i correspondència (diu Turió que tot junt podria ocupar entre quinze i vint mil pàgines impreses). Aquest és un dels motius pels quals aquesta edició d’Obra Completa no és la primera que se’n publica. Amb 45 anys, ell mateix va tenir cura de la publicació de tots els seus textos dins de la Col·lecció Clàssics Catalans Segle XX, però pel fet que ell continuava produint el projecte mai no va tenir una concepció tancada. L’any 2002, Furió i Palàcios van decidir no continuar amb aquesta línia i encetar una Obra Completa de nou, que es dividiria en set volums, cadascun corresponent a “un Fuster diferent”, segons Turió, com ara l’erudit, el poeta, el crític literari o l’agitador polític. Turió explica també que l’objectiu d’aquest projecte és fugir d’academicismes: “els textos es poden llegir sense encotillaments ni peus de pàgina, no hem volgut fer arqueologia”. Ara bé, cada volum inclou en forma d’apèndix una selecció de material crític complementari, com ara pròlegs, aclariments sobre les variants ortogràfiques, o bé contextualització de la gènesi de cada escrit, extreta sobretot de la correspondència de l’escriptor.

El primer volum, ara mateix exhaurit, recull els seus textos més personals i també els primers textos en un sentit cronològic, que són les poesies i els aforismes. A partir dels anys 50, Fuster va deixar estar la poesia i va començar a dedicar-se a l’assaig, que és el gènere pel qual se l’ha conegut més. Els seus assajos es van publicar l’any 2012 en dos volums, el primer dedicat a la seva obra assagística més emblemàtica, com ara Les originalitats o L’home, mesura de totes les coses, i el segon dedicat a les seves contribucions periòdiques a revistes com Serra d’Or, El món o El temps. 

El quart i el cinquè volum recullen tots els seus estudis dedicats a la llengua, la literatura i la història cultural. Segons Turió, la seva aproximació a la literatura té més a veure amb la història social que amb la filologia, fet que explica que es fixés no només en els autors sinó també en el consum literari. El primer, titulat Dels orígens a la Renaixença, recull el resum històric de la poesia catalana que Fuster va publicar el 1956, així com estudis d’història literària com ara ‘Poetes, moriscos i capellans’ o bé ‘El bandolerisme català’. Per altra banda, el volum titulat Època contemporània comença amb ‘Literatura catalana contemporània’, un breu assaig que va ser menyspreat per l’acadèmia del moment (que encapçalava Molas), però que alhora va ser molt llegit pels estudiants de literatura i que ara és difícil de trobar. El volum també inclou els pròlegs que Fuster va dedicar a edicions de l’obra de Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Josep Pla i Vicent Andrés Estellés i també altres estudis sobre la literatura del segle XX.

L’any 2023 es tancarà l’Obra Completa amb els volums 6 i 7. El sisè llibre inclourà textos que resumeixen la proposta nacional de Fuster, com ara Nosaltres, els valencians o Qüestió de noms. “Fuster va ser un gran polític intuïtiu”, resumeix Turió, “la seva proposta política sempre va girar sobre la idea de futur compartit de la llengua als Països Catalans”. També afirma que els textos polítics de Fuster van aixecar reaccions enfurismades en la seva època, però que el mandat actual de Compromís, hereu de la filosofia política de fuster, indica que la seva figura i continua vigent. La col·lecció es tancarà amb un setè volum dedicat a la litertura de viatges i el “vessant més costumista” de l’escriptor, com ara Viatge pel país valencià, que va publicar originalment en castellà per encàrrec de Josep Pla a Destino. En aquest volum també hi aniran els escrits sobre art.

El país de Joan Fuster

Com hem dit, aquests dos volums es publiquen en l’any del centenari del naixement de Joan Fuster. És en aquest context que es va organitzar la jornada La idea de país de Joan Fuster, que ha coincidit aquest mes de juny amb el trentè aniversari de la mort de l’escriptor. Una iniciativa conjunta de la Biblioteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes, que es va dividir en dues sessions i va comptar amb la participació de personalitats de l’àmbit literari i polític valencià, català i balear. A la primera taula, moderada per Vicent Sanchís, hi va participar David Fernàndez, Joan Manuel Tresserra i els comissaris de l’Any Fuster a les Illes Balears, Damià Pons i Josefina Salord. La segona taula va estar moderada per la vicepresidenta d’Òmnium Cultural i periodista Mònica Terribas, i hi van participar Gustau Muñoz, Toni Mollà i Núria Cadenes.

La jornada d’homenatge i reflexió va girar sobre la definició de la idea de poble de Fuster a partir dels seus assajos (els que es publicaran l’any que ve en l’Obra Completa). “És la primera vegada que institucions catalanes, balears i valencianes s’ajunten per un escriptor homenatjat”, deia Sanchís a l’inici, i les confluències entre el territori de parla catalana van ser el centre de la definició i del debat. Es va fer èmfasi en una noció de poble que no té les connotacions espirituals de pàtria, sinó “una terra i la societat que s’hi assenta”. El concepte de país de Fuster, doncs, no preexisteix al binomi llengua-cultura, sinó que n’és conseqüència.

En la introducció a la jornada, Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, apuntava que “per a les commemoracions són importants les jornades com la d’avui, però també la feina de les institucions per fer efectives les conclusions”. Les complicitats que ha generat la celebració de l’Any Fuster, ha seguit, permetran desenvolupar el projecte “Lletres Compartides”, que es presentarà a la premsa el mes de juliol amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Mallorca literària i el Consell insular de Menorca.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació