Arnau Barios i la restauració dels Karamazov

Club Editor reedita Els germans Karamazov de Dostoievski, la memorable traducció que en va fer Joan Sales, però no es tracta d'una reedició mecànica. Maria Bohigas, editora de Club Editor i néta de Sales, ha decidit encarregar una revisió de la traducció del seu avi al jove Arnau Barios.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Club Editor reedita Els germans Karamazov de Dostoievski, la memorable traducció que en va fer Joan Sales, però no es tracta d’una reedició mecànica. Maria Bohigas, editora de Club Editor i néta de Sales, ha decidit encarregar una revisió de la traducció al jove Arnau Barios.

Maria Bohigas i Arnau Barios a la seu de Vilaweb | Foto B. Puigtobella

“L’avi va traduir els Karamazov a partir de l’edició francesa, però també consultava les versions castellana, italiana i anglesa. També consultava amb l’August Vidal, que l’assessorava”, ens explica Maria Bohigas. Ara, en tornar a plantejar-se la reedició, ha volgut demanar-se sense por si la traducció de Sales és vigent o no. Va consultar amb Ricard San Vicente, professor de filologia eslava a la UB, que li va proposar de fer una restauració a partir de l’edició filològica russa. I li va presentar el jove Arnau Barios, que ja havia demostrat els seus dots de traducció amb l’esplèndida versió que ha fet dels poemes de Lermontov.

“L’Arnau ha fet molt bona feina”, diu Bohigas, “una feina que no és gens mecànica. Ha fet aflorar detalls de l’original que havien quedat entenebrits, principalment perquè a la versió francesa s’havien suavitzat. Per mi ha estat com confiar un quadre a un resaturador que en sap”.

“Dostoievski té una llengua esclatant, però la versió francesa n’havia neutralitzat les arestes. Els germans Karamazov és un text punxegut, que en francès havia quedat llimat. Hi ha una nova traducció francesa més recent, publicada per Actes Sud, que ofereix aquesta prosa cantelluda, poc amable de l’original”, explica Barios.

Barios s’ha dedicat sobretot a recuperar els relleus de la prosa. “Calia respectar algunes troballes molt bones, que no sé si provenen de Sales o del traductor francès. També he procurat preservar l’idiolecte literari de Joan Sales. L’escriptura d’Incerta glòria i la traducció d’Els germans Karamazov són coincidents en el temps i s’impregnen mútuament. Per tant, el català dels havia de ser el de Sales”. Barios explica que ha llegit Incerta glòria per entendre la música de la traducció. “Hi ha molts punts de contacte entre les dues obres, com quan en Juli Soleràs a Incerta glòria afirma: ‘Tot l’univers no val la vida d’un nen’, que recorda el monòleg d’Ivan Karamazov quan pregunta al seu germà Aliosha per què Déu permet el dolor dels nens.

El tòpic diu que Tolstoi és el novel·lista de la prosa elegant i noble, i Dostoievski, en canvi, un prosista de traç gruixut, més dominat per l’impuls. Barios hi està d’acord fins a un cert punt i matisa: “Dostoievski és extremament radical i alhora precís quan agafa la punta més fina. És una lectura inquietant, perquè ens parla del tumult interior de l’ànima. La prosa i l’estil s’adiuen a aquesta pertorbació, i per això la seva obra és tan revolucionària”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació