Ari i Dante en un món sense odi

L’Altra Tribu acaba de publicar en català Aristòtil i Dante es capbussen a les aigües del món, una edició acurada, amb la traducció exquisida d’Anna Llisterri de l’obra Benjamin Alire Sáenz, que esdevé una novetat imprescindible per al panorama de la literatura juvenil catalana actual. Es tracta de la continuació d’Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, llibre escrit el 2012 pel mateix autor —i publicat en català també per l’Altra Tribu el 2019— que va suposar un sonat èxit mundial, gràcies al magnetisme de la història d’amor entre Ari i Dante. Anys després, Benjamin Alire Sáenz ens ha regalat la possibilitat de saber com continua la història entre aquests dos nois adolescents tan plens de vida, els quals, després de diverses dificultats i estira-i-arronses, reconeixien que s’estimaven al final del primer llibre. Les qüestions sobre què passa després, com portar el fet de ser gais i com mantenir la seua història d’amor a El Paso, Texas, l’any 1987, en un món hostil i homòfob disposat a posar-los molts entrebancs, bé es mereixia aquesta continuació.

Potser el llibre pot resultar per moments massa ensucrat, atès que tant Ari i Dante com els pares d’ambdós i els seus amics són molt bona gent, a més no poder, però això es deu al posicionament inequívoc d’Alire: enfront d’un món sacsat per una pandèmia d’odi —l’homofòbia, el masclisme, el racisme, el bel·licisme, etc.— que s’inventa enemics per subjugar i destruir, l’autor opta per l’amor com a força creativa que pot servir per a cartografiar un món alternatiu que valga la pena viure, un món on tota vida és sagrada. El repte de cartografiar un nou món emprès per Ari, el narrador de la història, mena la seua vida a un seguit d’experiències iniciàtiques en un moment crucial de la persona, en què es defineix la identitat i, en el seu cas, es passa de ser un noi a esdevenir un home adult. Sens dubte, per al lector, seguir Ari en aquest procés d’aprenentatge i transformació és apassionant i això fa d’Aristòtil i Dante es capbussen a les aigües del món una obra molt recomanable, especialment per a nois i noies que, com Ari i Dante, es troben en l’última etapa de l’ensenyament secundari i comencen a rebel·lar-se i intentar cartografiar el seu propi món, prenent decisions.

Ari, al principi, és un noi reservat, insegur i amb moltes pors, probablement perquè «està en moltes guerres»: no està orgullós de ser gai i ha de mantenir la seua relació amb Dante d’amagat, ja que no està preparat per «sortir de l’armari»; li preocupa l’abandó dels homosexuals i els seus drets enfront de la sida. Ciutadà de terres frontereres, dubta entre la identitat mexicana i la nord-americana, i té un compte pendent amb el seu germà, Bernardo, condemnat a cadena perpètua per assassinar una prostituta transgènere. No connecta amb el seu pare, marcat per la guerra del Vietnam. Mentre que Dante és molt romàntic i creu que el seu amor serà per a sempre, Ari és escèptic i creu que tard o d’hora acabarà la seua relació, atès que aviat triaran diferents universitats i els seus camins se separaran. Tanmateix, gràcies a Dante, el poeta i l’artista, Ari es dota de les paraules necessàries per a cartografiar el seu propi món, recorre a l’escriptura perquè té «coses que m’he de dir a mi mateix per arribar a conclusions tot sol», aprèn a estimar-se tal com és, assumint la seua condició d’homosexual, i entra al «país de l’amistat», obrint-se, compartint els seus secrets i les seues pors amb Cassandra, Susie i Gina, les quals jugaran un paper clau perquè Ari complete la seua transformació i esdevinga una persona segura, decidida i orgullosa de ser qui és i sentir el que sent.

Amb tot, Aristòtil i Dante es capbussen a les aigües del món és un bon llibre, idoni per a adolescents, perquè acompanyem a Ari en el seu procés d’aprenentatge i aprenem amb ell, i ens transformen en la mesura que ell es transforma, amb el convenciment que l’amor i l’amistat fan fora del món tot odi, com l’homofòbia.