Animals Humans

“La millor manera de defensar els drets humans és defensant els drets dels animals”, deia Will Kymlica en la segona conferència del cicle del CCCB Animals Humans. Aquest cicle, que forma part de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, pretén reflexionar al voltant de la figura de l’animal. Partint del fet que el sistema de relació que tenim amb les altres espècies actualment es basa en la subordinació i l’explotació, el cicle Animals Humans ens ofereix la mirada de conferenciants que intentaran portar llum sobre el problema animal.

La primera conferència va ser a càrrec de Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i d’estudis de gènere a la Universitat de Barcelona, que va parlar dels vincles íntims entre animals humans i no humans, com per exemple, les mascotes. Segons Segarra La «intimitat» que tenim amb els animals “no es basa només en els llaços d’afecte o d’amor”, sinó també té a veure amb altres accions que duem a terme amb ells: la cria, la caça, el consum d’aquests animals, etc.

Aquestes relacions són molt complexes, però totes ens porten a qüestionar la separació entre humans i animals, un tema molt tractat en les arts i la literatura, del qual Marta Segarra en va posar uns quants exemples. Un d’ells era l’escena final d’una pel·lícula anomenada Gorge, Coeur, Ventre, del director Maud Alpi. Aquest film posa la càmera a l’altura dels ulls dels animals per retratar un escorxador, i la relació del noi que hi treballa i el seu gos, amb qui manté una profunda relació. L’escena final mostra la dansa d’uns gossos al so de Show me the place, de Leonard Cohen, per fer-nos reflexionar sobre les relacions d’amo i esclau que establim amb els animals que estimem.

Will Kymlica, en la segona conferència del cicle, sostenia que “les humanitats han comès un error negligint els animals”. Amb això es referia a que sempre s’ha pensat sempre l’ésser humà com si l’humà estigués deslligat dels altres animals i de la natura, en el que Marta Tafalla, filòsofa i professora, anomenà una “bombolla antropocèntrica”.

Així, ens hem oblidat dels drets dels animals, que segons Kymlica estan estretament lligats als drets humans. Tot i això, adverteix que hi ha dues facetes del moviment dels drets humans: aquella que implícitament o explícitament defensa una jerarquia de les espècies, on l’ésser humà és superior, i la que no.

El concepte més problemàtic utilitzat pels defensors dels drets humans és la dignitat, perquè és “una idea ambivalent que molts cops es basa en la superioritat humana”. Però, aquests arguments sobre la supremacia de l’ésser humà ajuden a erradicar la deshumanització que sofreixen algunes persones? Will Kymicka ho té clar: gens ni mica. De fet, explica que hi ha estudis que mostren com separar encara més els animals dels humans només fa que augmentar la jerarquia social entre els humans mateixos.

Ell mateix posa un exemple de com això pot ocórrer, basant-se en un tema que està a l’ordre del dia a la societat canadenca: el règim d’aïllament a les presons. Segons Kymlica, es pot lluitar per abolir aquest tipus de confinament de dues maneres. Si ho argumentem en base a la superioritat humana, direm que l’ésser humà mereix ser tractat amb dignitat, i no pot estar tancat com si fos un elefant al zoo. Alhora, estarem ampliant les diferències de les dues especies, i subratllant que els animals sí que poden ser tractats d’aquesta manera.

En canvi, si rebutgem aquesta supremacia la lluita pot ser encara més potent: podem fer servir de prova tot allò que senten els animals que estan engabiats (alts nivells d’angoixa, estrés post traumàtic, autolesions, etc) per reivindicar amb més èmfasi que l’aïllament solitari dels presos s’hauria d’abolir. D’aquesta manera estarem advocant pels drets d’aquests animals, que no es poden defensar per ells mateixos, alhora que lluitem per la nostra causa. Així doncs, a la conferencia de Will Kymlica, el ponent va deixar clara la seva postura: “La millor manera de defensar els drets humans és defensant els drets dels animals”, sentenciava.

En la tercera conferència del cicle, Corine Pelluchon també defensava que cal pensar els animals a través dels elements que compartim amb ells. Sota el títol “La causa animal: reptes ètics i estratègies polítiques”, Pelluchon defensava una reformulació de l’humanisme que tingui en compte la corporeïtat dels individus: “L’ésser humà és un ens físic que no és pot pensar únicament a través de l’òptica de la llibertat. Som éssers materials que tenim la necessitat de menjar, relacionar-nos, ocupar espai, etc.” Aquesta materialitat, segons Corine Pelluchon és el que inevitablement ens hauria de fer passar d’una ètica abstracta a una ètica material, que ens permeti contemplar els animals com a iguals.

“Com percebem els animals és un mirall de la nostra sobirania autootorgada sobre les altres espècies”, diu Pelluchon. Acceptar aquesta explotació animal ens degrada i ens obliga a desenvolupar estratègies psicològiques per oblidar el dolor que infligim en els altres. De fet, segons Pelluchon, ens “amputem d’una dimensió humana molt important, la nostra sensibilitat” quan consumim carn disfressada en safates de porexpan, per exemple. Així, ens produïm a nosaltres mateixos una divisió de la raó i l’emoció, dues parts essencials de l’ésser humà que no tenen sentit l’una sense l’altra.

“La causa animal pot ser el nucli d’una renovació política”, defensa Corine Pelluchon. És crítica amb les anteriors onades dels drets dels animals, que posaven el focus en la racionalitat de l’ésser humà i n’obviaven la part emocional, o eren molt destructives. A totes els faltava un component polític, la voluntat d’incloure l’animal dins la política.

Segons ella, ha arribat l’hora de la “politització de la qüestió animal”. I què hem de fer per convertir els fets en paraules? Per passar a l’acció, Pelluchon proposa una “traducció jurídica de les necessitats dels animals en drets”, tenint en compte que el dret és un concepte adaptat a l’ésser humà, i els animals no poden defensar els seus propis interessos en aquest àmbit. Els drets dels animals s’han de pensar en positiu, tenint en compte com hem d’actuar per respectar-los: “La meva llibertat acaba quan el dret a la vida d’un altre animal es veu menystingut”, afirma Pelluchon.

Aquest dilluns 19 de desembre, Rosi Braidotti tanca el cicle ‘Animals humans’ amb la conferència Tornar-se animal