Adeu a Jordi Cussà

Jordi Cussà ha mort a l’edat de 60 anys a casa seva, a Berga, després d’una llarga malaltia. L’autor deixa una obra ambiciosa, singular i extensa. Al llarg dels darrers vint anys ha publicat una desena de novel·les, però ens queda per descobrir la seva obra teatral i la poesia, en bona part inèdites.

Anna Guitart presenta l’homenatge a Jordi Cussà a La Setmana del Llibre en Català aquest divendres 10 de setembre a les 18:00h en l’escenari 1 del Moll de la Fusta.

Cussà es va donar a conèixer l’any 2000 amb Cavalls salvatges, una novel·la autobiogràfica on narrava els estralls que l’heroïna va fer entre els joves de la seva generació. La novel·la, ambientada als anys 80 i 90 del segle passat, va arribar a mans d’un amic seu Jaume Huch, editor de L’Albí, que ha definit la novel·la com “un retrat brutal, colpidor i necessari de tota una generació. Un collage narratiu únic i incomparable”. Per Matthew Tree, que ha tingut una relació d’amistat durant molts anys amb l’autor, “Cussà tenia la capacitat de fer que la llengua, com el llenguatge, siguin alhora vius i sui generis”. Als anys noranta Jaume Huch tenia un acord de coedició amb Columna. Va portar Cavalls salvatges a Àlex Susanna, que va quedar commogut amb la novel·la. “De la meva etapa com a editor, no recordo cap ‘opera prima’ tan impactant com Cavalls salvatges d’en Jordi Cussà”, deia ahir Susanna a Twitter. La novel·la es va publicar a Columna l’any 2000 i va causar un gran impacte, perquè representava literàriament una realitat que s’havia explicat molt poc en la literatura catalana. Fins al punt que Cavalls salvatges va marcar la recepció de tota la seva obra posterior. En una entrevista de Laura González Ortensi a Núvol Cussà manifestava que li hauria agradat ser considerat “com un escriptor que un dia va ser ionqui i no pas com un ionqui que un dia va escriure un llibre”.

“Venero Cavalls salvatges perquè és l’obra de la meva vida, el primer fill”, deia en aquesta mateixa entrevista. “Tot i això, peca d’un cert infantilisme. Tots els escriptors, amb la primera novel·la, volem fer la novel·la absoluta, com si no haguéssim de fer la segona. Ho volem abocar tot, allà. I de vegades, parlo per Cavalls salvatges, surten una mica excessives”, deia Cussà.

Des d’aleshores, en Cussà ha escrit novel·les d’aventures, novel·la històrica, ciència-ficció, política ficció, reculls de contes, obres de teatre i compilacions de poemes, que no han tingut el ressò o l’atenció que es mereixien, potser perquè Cussà vivia, escrivia i publicava des de Berga, allunyat dels cenacles barcelonins. “Si escrius a Berga o a Lleida, ho tens més difícil per obrir la porta d’un mercat que si ets de Badalona o de Barcelona”, deia. “A les editorials els passa el mateix. Quan feia una roda de premsa per presentar un llibre amb Columna o amb Empúries, venien set o vuit mitjans de comunicació. Quan la faig amb L’Albí, en venen tres. Hi ha una certa discriminació quan els mitjans veuen Berga. I Berga per escriure és fantàstic, millor que Barcelona. Per vendre i publicar, potser no; per escriure, sí.”

Tant és així que va haver de ser el mateix Jaume Huch qui, des de L’Albí, va recuperar Cavalls salvatges l’any 2016, quan la novel·la ja estava descatalogada. Ho va fer després de l’èxit de Formentera Lady, una novel·la publicada a LaBreu l’any 2015, en què Cussà reprenia la història de l’heroïna, centrant-se aquesta vegada en els supervivents que havien aconseguit desenganxar-se de la droga. Com advertia Matthew Tree al pròleg d’aquesta novel·la, els personatges “que poblen Formentera Lady es droguen i s’emborratxen i carden amb el frenesí propi de la joventut però són observats amb una certa ironia per un autor que tot ho mira amb la distància que dona el temps. En certa manera, doncs, Formentera Lady, més que una continuació de Cavalls salvatges, és el seu punt final, un cop d’ull despietat al que passa quan els ‘ionquis hippies’ es fan grans”. Com ha dit Llorenç Solevila, “tant a Cavalls salvatges, com, després, a Formentera Lady, Cussà és qui millor retrata, en la literatura catalana, i sense donar lliçons morals, aquella generació de perdedors que es van enganxar a les drogues dures als anys vuitanta, que van patir molt i que, tanmateix, s’ho van arribar a passar molt bé. Defuig el moralisme i la correcció política, i ho fa a favor de l’honestedat”.

Sembla, però, que amb la seva darrera novel·la, El primer emperador i la reina Lluna, havia trencat aquest malefici, gràcies a l’impuls que Comanegra havia donat a aquesta ambiciosa novel·la, que ha estat molt ben rebuda pels lectors i la crítica i ha estat reconeguda amb el premi Serra d’Or. Cussà, que sempre s’havia presentat a premis amb molt poca sort, va poder saber uns dies abans de morir que havia estat reconegut amb el premi.

El primer emperador i la reina Lluna és novel·la històrica d’aventures clàssica, que es remunta a fa més de 2.200 anys, en l’època de Qin Shi Huangdi, l’emperador que va estandarditzar els caràcters emprats en l’escriptura, va fer grans trasllats de població per evitar revoltes i va unificar els set grans reialmes. En una crítica publicada a Núvol, Anna Carreras destacava “l’actualitat de les seves reflexions: la cobdícia com a motor de la humanitat, la despietada recerca de poder, les relacions culturals interessades i la manipulació històrica”.

Queden per descobrir la seva obra poètica i el seu teatre. L’editor Jaume Huch explicava ahir que amb Cussà tenien pendent de publicar un recull de poemes. “En Jordi escrivia ‘dotzets’, una mena de sonets de només dotze versos.” El recull estava pràcticament a punt. Esperem que es puguin publicar ben aviat.

També ha arribat el moment de valorar la seva obra dramàtica, que s’ha representat sempre a Berga, lluny de l’escena barcelonina. “Jo sempre m’he sentit un home de teatre, però no he fet mai teatre professional”, deia Cussà. “A Berga n’hem fet molt amb la companyia Anònim, això sí. Tinc amics que diuen que destaco de debò en la poesia. On em sento més còmode? Amb el teatre, quan som allà. Simplement perquè treballes amb gent i la cosa té un altre caliu.”