‘A tots els balcons banderes dels altres’

J. N. Santaeulàlia narra la postguerra a Banyoles a la novel·la ‘Banderes dels altres’

Irene del Val

Irene del Val

Estudis literaris

Els nacionals van guanyar la Guerra Civil. El règim franquista es va instaurar a Catalunya en una crua postguerra que va obligar molts republicans a exiliar-se. Però què va passar amb els que van quedar aquí? Com van conviure els sublevats que tornaven de l’exili i els altres feixistes amb els republicans? Són preguntes que aborda l’escriptor banyolí J. N. Santaeulàlia a la novel·la Banderes dels altres (Proa), on ens presenta la història de diverses famílies catalanes que conviuen durant la postguerra. 

J. N. Santaeulàlia acaba de publicar ‘Banderes dels altres’

El relat comença en l’escenari de la revolució de l’estiu del 36 a Barcelona, protagonitzada pels treballadors organitzats en sindicats i per partidaris polítics d’esquerra després del cop d’Estat; i acaba després de la mort de Franco el 1975, a Banyoles. Si bé l’ordre de l’acció és cronològic, els set capítols o episodis que conformen la novel·la intercalen les històries amb talls temporals. El fet d’intercalar els capítols i crear salts en el temps i canvis en els punts de vista permet a Santaeulàlia augmentar la tensió narrativa. ‘Tenia la consciència que fossin històries independents però relligar-les perquè el llibre tingués més unitat. Són episodis que no es poden llegir de manera aleatòria’, comenta l’autor. 

Els que hagueu llegit l’anterior novel·la de l’escriptor, La sorra vermellahi reconeixereu alguns personatges: la Carmina, la Paula i el senyor Antoni serveixen de baula per enllaçar amb la novel·la anterior. Banderes dels altrescomença com un spin-off que ens submergeix a un nou món creat per Santaeulàlia. Si parlem de la relació d’aquest darrer títol amb la seva obra, l’escriptor troba l’embrió en la seva primera novel·la, Terra Negra, on parla sobre la Guerra Civil que va tenir lloc el segle XIX entre carlins i anarquistes. Si Sorra vermella era una novel·la que transcorria majoritàriament a Barcelona, Banderes dels altres deixa la capital al primer capítol per traslladar la narració a Banyoles, i en menor mesura a Girona i a l’Empordà. 

El fil narratiu principal segueix el menut de tres germans orfes d’una família republicana de Banyoles, en Jepi Gual, que juntament amb la seva germana Tina, són protagonistes dels dos capítols més extensos, ‘La bicicleta’ i ‘Les Pells’. També és esmentat a ‘Unes calcetes a contrallum’ a banda de ser nebot de l’Eladi, protagonista masculí de ‘Carmina’. 

En un relat a mig camí entre la novel·la i el recull de contes, Santaeulàlia ens parla de petites coses de la vida quotidiana emmarcades en un ambient de conflicte, sobretot el de la postguerra. El primer capítol és l’experiència d’una família apoderada de Barcelona durant la revolució de l’estiu del 36 i ja a partir del segon capítol el focus passa a ser l’arribada dels nacionals a la Catalunya interior. El retorn, primer dels refugiats nacionalistes i després dels republicans, posa en context una societat trencada en què tant uns com altres han perdut benestar econòmic, social i personal. Una postguerra en què les coses mundanes que passen dins les famílies estan totes tacades pel color gris que ha deixat el tall temporal de la guerra: la tenacitat d’un nen per conservar la bicicleta que el germà li ha deixat en partir al front, l’encàrrec de portar un pollastre a Girona per agrair a una dona haver salvat al pare del camp de treball, escoltar des de l’habitació les pel·lícules que els nacionals projecten a la plaça, l’amor adolescent… i finalment un pilot de guerra que travessa la frontera des de França per anar a veure l’estela d’un pilot alemany que ell mateix va abatre. En aquesta novel·la el component èpic o bèl·lic és menys visible que a La sorra vermella i en el record d’aquest aviador republicà Santaeulàlia no hi busca l’heroi de guerra o el combat aeri, sinó la història d’un home que porta flors a l’estela d’un pilot que, més enllà de ser un enemic nazi, era un jove que, com ell, tenia la passió de volar i va tenir més mala sort que ell. 

Moltes de les històries del llibre estan basades en fets reals i en aquest cas el Murciélago és el tinent barceloní Josep Falcó Sanmartín, qui, fidel al pacte de cavallers que hi havia entre els aviadors des de la Primera Guerra Mundial, tenia cura de la tomba de Hans Nirminger erigida a Vilajuïga. Així mateix, el senyor Antoni de ‘Carmina’, s’emmiralla en l’industrial de Terrassa Manuel Vallhonrat i el relat ‘Un trepig darrere meu’ és una història autobiogràfica del pare de l’autor. 

Santaeulàlia plasma les contradiccions emocionals de la postguerra: amor i odi, represàlia i reconciliació, sacrifici i triomf, etc. a través de diverses famílies que entrellacen les seves vides tot i l’antic enfrontament. El llibre té un clar missatge de concòrdia banyat per la força dels somnis juvenils. Després de la brutalitat del conflicte, tant ‘vencedors’ com ‘vençuts’ han de viure una dura postguerra que els converteix a tots en derrotats d’una guerra que va matar germans i pares d’ambdós bàndols.   

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació