5 debuts de novel·la

La represa ja és aquí i el sector literari comença a treure fum. Com cada setembre, hi ha escriptors que veuran per primera vegada el seu nom imprès a la coberta d’una novel·la. Avui en recollim cinc, tot i que no tots s’estrenen en l’escriptura, la majoria tenen experiència en el relat o el guió. Llegim Marc Cerrudo, Albert Plans, Carlota Gurt, Miquel Adam i Clara Queraltó.

Carlota Gurt, Lluís Calvo i Anna Guitart presenten Sola a La Setmana aquest diumenge 12 de setembre a les 19:30h a l’escenari 1 del Moll de la Fusta. Dilluns 13 trobareu a Clara Queraltó signant exemplars d’Et diré R. a partir de les 18:00h als mòduls 25-26; i divendres 17 Marc Cerrudo presentarà Lluny vol dir mai més a les 19:30 en l’escenari 2.

La ciutat canta el dol

Lluny vol dir mai més (Amsterdam) és el debut novel·lístic de Marc Cerrudo i l’obra guanyadora del Premi Roc Boronat de l’ONCE. Un protagonista sense nom ni veu vagareja pels carrers fugint d’algun trauma que carrega. El seu periple no l’explica ell, sinó una sèrie de personatges de la ciutat que l’observen errar. Els monòlegs del monstre sota el llit, del venedor de llaunes de cervesa, del senyal de STOP o del personatge de videojoc constitueixen una novel·la coral amb una arquitectura ben treballada i un ritme frenètic. Els quaranta-un personatges que apareixen tenen veu pròpia, de manera que cadascun dels capítols del llibre construeixen la història del protagonista i alhora funcionen de forma autònoma.

Tant el protagonista com cadascun dels personatges fugen físicament o emocional de la seva pèrdua particular sense adonar-se que “és a través del dolor del record com s’aplana el camí de l’oblit”. Així i tot, la imaginació i la ironia de Cerrudo acosten una història de dol al to de la tragicomèdia contemporània de sèries com Fleabag o I will destroy you. Les veus de tots els personatges mostren com el dia a dia a la ciutat està format per pèrdues i fugides que ningú mai no s’atura a escoltar. Carlota Rubio

Marc Cerrudo presenta la seva novel·la a La Setmana divendres 17 a les 19:30h (l’escenari 2)

La primera ‘road novel’ d’Albert Plans

La segona estrella (Més Llibres) és una història amb tocs de thriller, ciència-ficció, erotisme i humor sobre una noia segrestada a qui li han esborrat la memòria. Estructurada en les quatre parts del viatge (Barcelona, Pallars. Ebre. Altea, La Provença i Kiev), Albert Plans comença amb un primer capítol per emmarcar: el despertar de la Sara, amb un detallisme i un lèxics excelsos, és el procés de recuperació de consciència més treballat i angoixant de la literatura fantàstica de tots els temps. No exagero. Llegiu-lo. Un cop conscient, però encara mig a l’altre barri, la protagonista s’envolta d’un seguit de personatges sortits del lumpen que Plans té la perícia d’anar encadenant perquè el lector es distregui amb el trencaclosques. Quan es desfà del vell Andreu, que demana una contraprestració sexual i violenta pel fet de salvar-la d’una mort quasi segura, la Sara passeja per Barcelona, una ciutat tronada, de quitrà tou, víctima de l’escalfament global. Ella segueix sense recordar res, ni el seu nom, ni l’espai que la desprotegeix: «Es pot plorar la mort d’una mare que no es recorda?». Anna Carreras

Albert Plans presenta la seva novel·la en una taula rodona a La Setmana, el dia 16 de setembre a les 19:30h (escenari 2)

Viatge al centre de la solitud

Carlota Gurt descriu la seva primera novel·la com “la història d’un naufragi sense mar”. A Sola (Proa), narra la història de la Mei quan es queda a l’atur i decideix tornar al mas on va créixer per escriure la novel·la que fa temps que arrossega. Travessa diverses ferides emocionals que l’aboquen a cercar refugis físics i mentals cada cop més infranquejables.

Gurt parteix de Solitud de Víctor Català i n’agafa diversos elements per construir una història que es capbussa en les conseqüències de l’aïllament de la protagonista. Ho fa amb un compte enrere ple d’elements anticipatoris i picades d’ull a la novel·la que homenatja. L’esquelet de la novel·la, però, no és tan important com la manera com l’autora el vesteix. Sola és una novel·la continguda al cervell de la Mei i, a través d’ella, veiem el bosc, els animals, els habitants de Sorrius i les seves rondalles populars. Tots ells, símbols que suggereixen el cabdell d’emocions que la protagonista s’esforça a desfilar. Escrita amb un llenguatge precís, enèrgic i farcit de metàfores, Sola avança en espiral al nucli de la solitud. Carlota Rubio

Carlota Gurt presenta la novel·la a La Setmana el dia 12 de setembre a les 19:30h amb una conversa amb Lluís Calvo (escenari 1)

Un hàmster laboral

És sabut que Gregor Samsa va despertar-se un matí transformat en un «insecte monstruós». El protagonista de L’amo (L’Altra), Ludvik Slaby, també pateix una transformació i, a la seva manera, també es pregunta què li ha passat. Els intents de resposta que formula vertebren la primera novel·la de Miquel Adam.

Encara que s’identifiqui com un «hàmster laboral», el nostre protagonista, a diferència de l’insectívor Samsa, manté la seva forma humana tota la novel·la. En quatre anys ha passat de ser «Editor Segon del segell més prestigiós» (i menys venut, tot sigui dit) de la República Txeca a un simple «Cap de Res» d’una editorial més modesta. S’ha convertit en una figura despersonalitzada i plena de ressentiment, dominat a parts iguals per l’odi, la paranoia, i el propietari de la nova empresa, en K, que també és el seu nou cap i el més que probable amo del títol de la novel·la. L’amo és un retrat fidedigne del malestar en la cultura; el relat en primera persona de les misèries laborals d’un artista de l’obediència que malda per deixar de ser-ho. Gerard Ventura

Miquel Adam presenta la novel·la a La Setmana el dia 11 de setembre a les 19:30h en conversa amb Antonio Baños (escenari 2)

Estimar algú també és saber renunciar-hi

“Jo hauria volgut que les coses anessin d’una altra manera”. Així comença Et diré R. (Empúries) de Clara Queraltó, amb una confessió de la Lucía, la protagonista, sobre una època de la seva joventut que la va marcar per sempre. A la novel·la, la Lucía parla dels errors de joventut dirigint-se a un home que va formar-ne part.

L’eix principal de la novel·la és el fill que va tenir la Lucía, el Roi. Un fill, però, que no va desitjar en cap moment, ni durant l’embaràs ni quan va néixer, fet pel qual el va donar en adopció al cap de cinc mesos. Durant el relat, la protagonista expressa que no vol el fill de forma explícita, però també implícita: l’anomena R. abans que neixi, perquè “posar-li un nom sencer era fer-lo massa real i, per tant, massa incòmode”.

Et diré R. convida a una reflexió sobre la maternitat i el desig de ser mare a través de la dicotomia entre estimar i odiar la criatura. Lucía pren la decisió de donar-lo en adopció perquè sap que ella no el podrà cuidar com es mereix, i per això afirma que “estimar algú també és saber renunciar-hi”. Maria Serra Moncunill

Clara Queraltó signa la seva novel·la a La Setmana el dia 13 de setembre a les 18h (mòdul 25-26)