5 claus de l’Any Ferrater

Enguany es commemora Gabriel Ferrater per partida doble. El 20 de maig farà cent anys que Gabriel Ferrater va néixer a Reus i el 27 d’abril en farà cinquanta que es va suïcidar a Sant Cugat del Vallès. Ferrater parteix de cert avantatge respecte d’altres poetes, perquè durant els darrers anys s’ha convertit en una figura bastant central al panorama literari català. És per això que la feina del comissariat de les commemoracions (que encapçala Jordi Cornudella) no estarà tan centrada a impulsar noves iniciatives com a fer de paraigües de totes les que ja existeixen i les que es puguin sorgir arreu del territori. Vet aquí les 5 claus de l’Any Gabriel Ferrater.

Reus

El tret de sortida de l’Any Ferrater serà un acte inaugural a Reus, ciutat natal del poeta, el 22 de febrer. Serà al Teatre Batrina i a més dels parlaments institucionals i la presentació dels eixos principals de l’Any, inclourà projeccions audiovisuals amb material d’arxiu i inèdit, una lectura de textos en vers i en prosa de Ferrater i una interpretació musical d’uns quants poemes.

Explica Cornudella que, a Reus, Ferrater no hi va deixar amics de joventut, però sí que va tenir tracte amb reusencs desplaçats a la universitat, com ara Pep Morgades o Rosa Cabré. “És per aquest motiu que la presència del poeta a la xarxa cultural de Reus ha tardat més a arribar, però durant els últims anys s’està recuperant”, apunta. Una prova d’això és l’Associació Gosar Poder, que participa en l’organització de diverses activitats a la ciutat, com ara una ruta literària o una exposició.

Internacionalització

Un altre dels actes centrals de l’any commemoratiu tindrà lloc el 21 de març, el dia que la UNESCO va proclamar Dia Mundial de la Poesia. Enguany se celebra la seva quinzena edició a Barcelona, que anirà dedicada a Ferrater. Com és costum, s’elaborarà un fullet amb el poema escollit per a l’ocasió i la seva traducció a vint-i-dues llengües diferents, es promouran una gran quantitat d’actes i d’activitats dedicats a la poesia arreu del territori i s’organitzarà un acte central al CCCB de Barcelona, el mateix 21 de març.

La traducció que es fa en el marc del Dia Mundial de Poesia no serà l’única. L’Any Ferrater també implica una tasca d’internacionalització del poeta, que es fa en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i es focalitzarà en tres països on el poeta va viure alguna temporada: Anglaterra, França i Alemanya.

Deia José María Valverde que Ferrater és un “poeta anglès que escrivia en català” i el mateix Ferrater situava la seva poesia a l’ombra d’anglosaxons com Thomas Hardy. Explica Jordi Cornudella que “un dels dos crítics que al meu parer va entendre Ferrater als anys 60, al costat de Sergimon Serrallonga, va ser Arthur Terry, crític anglès que va traduir Les dones i els dies, que va acompanyar amb un pròleg del premi Nobel de literatura Seamus Heaney”. És per aquesta relació que s’organitzaran actes acadèmics sobre la traducció del poemari. Les dones i els dies també compta amb una traducció al francès, que va anar a càrrec del poeta belga William Cliff. A més, explica Cornudella que els anys que els anys que el poeta va viure a la zona de Burdeus “van ser importants en la seva formació i van deixar molt rastre en la seva poesia”. Ferrater també va viure a Alemanya (a prop d’Hamburg), i és allà on neix la iniciativa Lyrikline, un portal web que recull poesia europea recitada pels mateixos poetes. Ferrater passarà a formar-hi part amb l’enregistrament del mateix poeta recitant Cançó del gosar poder i que forma part de la pel·lícula de Pere Portabella.

Sant Cugat

El tercer acte central de l’Any Ferrater serà la cloenda, que tindrà lloc el 22 de novembre al Teatre-Auditori de Sant Cugat, ciutat on Ferrater va residir des del 1965 i fins a la seva mort. A Sant Cugat és on Ferrater va nodrir el llegat intel·lectual pel qual encara avui se’l recorda. “Ferrater va ser professor a la universitat, que llavors s’ubicava al monestir i a la Casa de la Cultura. Va ser el gurú d’un moviment intel·lectual, humà i social. Si diem Mesón, tothom ubica Ferrater acompanyat d’amics i alumnat”, recorda Esther Madrona, tinent de l’Alcaldia de Cultura de Sant Cugat. També Jordi Cornudella remarca la rellevància cultural del Mesón. D’allà surten la majoria d’amics de Ferrater, com ara Ramon Barnils o Paco Soler, que van ser imprescindibles perquè la figura de Ferrater adquirís importància en l’àmbit polític i han mantingut viu el seu llegat cultural. 

Madrona també insisteix en la importància del teixit associatiu que ja existeix al voltant de la figura de Gabriel Ferrater: “fa molts anys que a Sant Cugat treballem per intentar mantenir viu el seu llegat”. La xarxa ferrateriana a Sant Cugat és extensa, i n’és exemple el Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, que l’Ajuntament organitza en col·laboració amb la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater (pel qual, per cert, encara està oberta la convocatòria). També s’organitza el Premi de Poesia Ferrater de Secundària. Per altra banda, l’Associació Gabriel Ferrater és impulsora de la iniciativa Apadrina un poema, un portal on es penjaran comentaris de les poesies de Ferrater per tal d’apropar-les al públic i donar-los projecció i visibilitat.

Instituts i biblioteques

Com hem dit, el comissariat de l’Any Ferrater està més enfocat a la xarxa que a la institucionalització. Però això no vol dir que no hi hagi iniciatives que surten directament de l’organització, i bona part d’aquestes aniran dirigides a instituts i biblioteques. Això inclou una exposició itinerant a les biblioteques, que anirà acompanyada d’un muntatge audiovisual: “La figura de Ferrater és versàtil, és un personatge que serveix per parlar de l’art, de la literatura, va ser la primera persona del país a adoptar una vestimenta post-maig del 68 abans del 68… L’objectiu del muntatge audiovisual no és només mostrar la figura, sinó recollir opinions de gent que el va conèixer”, explica Cornudella, “podríem caure en la temptació d’estereotipar el personatge, perquè és icònic i molta gent el va mitificar, però no volem una idea preconcebuda, sinó fer d’altaveu de totes les percepcions”. En aquest sentit, el comissari també apunta que “l’interès actual que hi ha per Ferrater també ve d’una pèrdua de por per portar-lo a les cançons, al teatre o a l’audiovisual”, i això ha estat clau per a la seva visibilitat. 

L’objectiu de tot aquest material documental és que també sigui útil a les aules d’institut. Per altra banda, des de l’organització s’està produint un dossier de treball amb propostes per estudiar la seva poesia a les aules. 

Publicacions

A banda d’articles i traduccions, Gabriel Ferrater només va publicar, en vida, quatre llibres, i tots de poesia: Da nuces pueris, Menja’t una cama i Teoria dels cossos, i després Les dones i els dies, que compila i completa els tres volums anteriors. L’obra poc extensa de Ferrater i la seva mitificació han permès que la poesia estigui prou present a les llibreries (no fa gaire que s’ha reeditat Les dones i els dies a Edicions 62). Però més enllà de la poesia, Ferrater també va escriure informes de lectura, crítica, correspondència i tota mena de papers que el seu germà Joan Ferraté va anar aplegant després de la seva mort. Alguns d’ells s’han anat publicant, però per aquest any hi ha prevista la publicació de noves obres, antologies i traduccions de l’autor.

Galàxia Gutenberg s’està encarregant de la publicació de les obres completes de Gabriel Ferrater, que anirà publicant al llarg dels propers dos anys. Enguany publica els dos primers volums, Papers sobre literatura catalana (inèdit) i Escritos sobre pintura (nova edició). També a Galàxia Gutenberg es publica l’edició bilingüe de Da nuces pueris, Menja’t una cama i Teoria dels cossos, titulada Los tres libros, amb traducció d’Orlando Guillén i pròleg de Jordi Cornudella. Una altra edició bilingüe, en aquest cas As mulleres e os días en gallec, la publica Pólvora Editora, amb traducció de Manuel Outeiriño. Per altra banda, una nova editorial anomenada Peu de Mosca publica la versió il·lustrada de Da nuces pueris, amb pròleg de Fina Masdéu i il·lustracions d’Alba Domingo.

Hi ha dos reculls que, segons Cornudella, faran la feina d’acostament del pensament de Ferrater als lectors: l’antologia crítica de Marina Porras titulada Donar nous als nens i que publica Comanegra, i també la tria d’escrits sobre pintura L’art de la pintura. Notes d’estètica i de crítica, editada per Josep Batalla, Jordi À. Carbonell i Elena de la Cruz Vergari a Obrador Edèndum.. Consisteix en una edició il·lustrada que inclourà un centenar d’imatges de quadres de Picasso, Sunyer, Nonell, i també els sis quadres que va pintar Gabriel Ferrater vora l’any 1949 i que fins ara mai havien estat reproduïts. 

“De Ferrater en sabem moltes coses, algunes més certes i d’altres menys; no en queden gaires per descobrir però fins ara ningú ha muntat el puzzle de la seva vida”, explica Cornudella. D’això s’està encarregant Jordi Amat, que enguany publica la biografia de Ferrater titulada Vèncer la por (Edicions 62). També Albert Roig aportarà bibliografia a la figura de Ferrater, però també d’altres noms com Blai Bonet i Miquel Bauçà a Posseït (L’Altra), un assaig on retrata el context literari de l’època. Per últim, la revista Veus baixes, que fa anys va publicar un número monogràfic sobre Ferrater, en publicarà un de nou enguany. En aquesta nova edició hi haurà alguna primícia, com ara la publicació inèdita de les traduccions indirectes que Ferrater va fer d’uns quants salms de la Bíblia.

Cornudella considera que la frase que millor defineix el poeta la va escriure Ferrater mateix: “detesto les cases on fa fred i les ideologies”: “ell va decidir sempre exercir el pensament i l’escriptura des de la llibertat i la indisciplina d’ideologies, volia que pensament arribés al màxim de llocs i persones i això és el que n’hauríem de treure d’aquest Any Ferrater”.

Durant tot l’Any Gabriel Ferrater trobareu les activitats programades aquí.