35 anys de còmics a Cornellà

El Concurs de Còmics ciutat de Cornellà celebra la seva 35a edició amb un nombre de concursants rècord

El Concurs de Còmics ciutat de Cornellà és una iniciativa cultural que cerca estimular el vessant més creatiu del jovent. El que inicialment va començar sent una inventiva transgressora i irònica s’ha anat convertint amb el pas del temps en un punt de trobada i dereferència pels dibuixants que s’obren camí. De fet, és un dels esdeveniments cabdals pels amants del còmic. Una cita que cada cop atrau gent més i diversa. Des de l’apassionat al gènere, passant pel lector de Tintins i arribant al visitant curiós que troba en el món del còmic un terreny inexplorat, però, alhora, seductor. 

a 35a edició del Concurs de Còmics "Ciutat de Cornellà" ja té els seus guanyadors | Foto: Còmics a Cornellà
a 35a edició del Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà” ja té els seus guanyadors | Foto: Còmics a Cornellà

Ens remetem als orígens, concretament a l’any 1985, per subratllar les personalitats que han passat pel Concurs de Còmics ciutat de Cornellà. Per exemple, l’actual director de la revista El Jueves, Albert Monteys. També, Pedro Vera, actual col·laborador de la mateixa revista satírica. O Berto Romero, el famós “nebot” de Buenafuente. I més recentment, figures ja consolidades en el camp del còmic com ara Igor Fernández i Joan Cornellà, que van començar les seves col·laboracions també a El Jueves. Un darrer nom, el de Martín Romero que ha publicat a Cavall Fort, Tretze Vents o Rolling Stones.

La mostra del Còmic a Cornellà sempre ha anat lligada al concurs. Així doncs, l’exposició és la culminació dels resultats del mateix concurs, amb la qual es pretén donar a conèixer l’ampli ventall de possibilitats que dóna el món del còmic, amb la celebració d’exposicions, tallers i presentacions de còmics, entre altres activitats.

L’espai que acull la mostra, el castell del Borni, és singular pel fet que és declarat bé cultural d’interès nacional i que la seva existència està documentada des de l’any 1204. La construcció, d’estil arquitectònic gòtic, organitza les seves dependències entorn d’un pati quadrat. Hi ha torres quadrades als angles i de la façana cal destacar diversos finestrals geminats típics del gòtic refinat del segle XV.  El capitell és fruit de l’estilitzat gòtic que imita sintèticament el model corinti clàssic, amb roseta, collarí i fulles d’acant.

Un cop dins, l’exposició fa un recorregut en forma de u, tot travessant arcs empedrats de mig punt. La primera presa de contacte és una història anomenada “La leyenda de la font”. Són quatre pàgines de vinyetes en blanc i negre de traç esquerp i punxegut que recorden al còmic de la vella escola. “La leyenda de la font” explica les peripècies del jovent d’Igualada per passar-ho bé en un municipi que, segons l’autor David González, “vol ser ciutat i no pot”. 

Encara amb el somriure dibuixat al rostre, avancem per topar-nos amb una tira còmica realitzada per un Carlos Vallés, un jove de la ciutat de València que ens explica la història d’“El monstre”. Així, deixem el blanc i negre per uns instants i ens traslladem a les tonalitats vemelles i negres. Una combinació de colors que dota de realisme un conte fantàstic que permet percebre amb precisió les gesticulacions d’un monstre que pretén aterrar els fills d’una mare que no s’arronsa davant la presència d’un ésser sobrenatural. 

Seguidament, trobem una història anomenada “Vida” que podria ser real, la d’una noia assetjada en plena nit quan torna a casa. Reprenem el fil del blanc i negre, aquest cop, però, amb dibuixos de certa influència japonesa “manga”. En aquest cas, la negror de la nit i les faccions fredes de la protagonista accentuen el dramatisme d’un relat que es troba a l’ordre del dia. Al costat, una tira còmica que contrasta per la seva vitalitat i l’energia positiva que desprén. Colors càlids, traç fi i arrodonit serveixen a l’autora gironina Clàudia Mata per explicar-nos “Un d’aquells dies”. És a dir, aquelles jornades en què tot surt malament, però que, un cop has arribat a casa, l’escalf dels teus estimats aconsegueix revertir el què ha estat un malson. Dos ocells, de color groc i blau, ens demostren que el que comença malament pot acabar bé per la via del recolzament afectiu.

El ventall d’històries diferents i estils narratius és fascinant, des d’influències japoneses a montres que recorden a l’estil de Marvel passant per westerns còmics. Aquest és el cas de”Red Rock”, quatre pàgines amb regust  del far west. Un autor de 18 anys de nom Joan Valverde ens sorprèn amb la persecució d’un pistoler que ha aconseguit fer-se escàpol i que malda per fugir dels vigilants que l’empaiten. Recorda als Spaghetti Westerns d’antany, però, a diferència del gènere italoespanyol, el final és sorprenent. 

Passem per davant d’un relat còmic sobre alienígenes que recull destrament pinzellades estilístiques de la tan benaurada sèrie d’animació Rick i Morty que, properament, treurà a la llum la tan anhelada tercera temporada. La utilització acurada de, gairebé, tota la paleta de colors impressiona. També ho fan la quantitat de detalls que aquests éssers provinents de galàxies desconegudes llueixen. Per no esmentar, la inacabable imaginació que hom ha de tenir per explciar un conflicte marcià sense caure en els clàssics clichés. En aquest cas, s’aconsegueix.

Caminem, amb la sensació que els ulls ens volen marxar de les òrbites oculars. I és que el nombre d’històries exposades és molt alt i, totes, d’alguna o altra forma, aconsegueixen imantar-te amb només una fitada. Un d’aquests casos és el d’una història amb ressonàncies nipones. Es tracta d’una historia ficcionada que relata l’origen del sushi. La il·lustració, que sembla dibuixada per un japonès mateix, capta a la perfecció el capteniment oriental. L’ambientació i el joc d’ombres que realcen el dramatisme i la posada en escena l’acaben d’adobar. Un cop més es demostra que el blanc i negre, a pesar dels avenços tecnològics, no passa de moda. 

Entrem de ple ja en el segon passadís, el de les obres premiades. Comencem amb la peça premiada de categoria juvenil. La guanyadora és l’Alba Ibañez de 16 anys per “Prejuicios”, una obra que posa de manifest els conflictes racials a què s’exposen els immigrants. Tot comença partir del testimoniatge d’un furt per part d’un noi magrebí que, lluny de ser l’autor de l’acte, és criminalitzat pel seu color de pell. Més enllà del dibuix, que és simplista, però colpidor, sobta la càrrega reivindicativa amb què els joves autors pugen.

Seguidament, trobem l’obra titulada “L’aprenent” que ha estat reconeguda com la millor obra d’autor local per Sergi Díez. Es tracta d’una seqüència de vinyetes que expliquen la història d’un jove que s’escarrassa a netejar lavabos amb un raspall de dents per ordre d’un suposat savi que li assegura que l’esforç el portarà a la felicitat completa. És un clar al·legat a la precarietat dels becaris i a les entabanades han d’empassar-se per optar a una determinat lloc de feina. 

Ben a prop, trobem la guanyadora del premi Ciutat de Cornellà, l’autora andalusa Maribel Conejero per “Animal”, una tira còmica que explica com una noia és presa per un esquadró d’animals que veu perillar el seu ecosistema per culpa de la desforestació. El còmic posa de relleu el perill que suposa amenaçar el medi ambient amb una metàfora que intercanvia els papers entre humans i animals. L’obra és d’un realisme tant aclaparador que els animals sonen a humans. I la crítica a l’acció devastadora de la humanitat  és tan aguda que costa no sentir-se’n avergonyit. 

Finalment, acabem amb un racó de vinyetes satíriques i costumistes dedicades al popular dibuixant Ramon Tosas (“Ivà”), qui va morir en 1993. S’exposen més d’una desena, però només una aconsegueix el premi Ivà. I és que, arran de la pèrdua d’Ivà, es van iniciar converses amb dos amics seus i dibuixants d’Edicions “El Jueves”, Jorge Ginés, “Gin”, i Miguel Á. García, “Maikel” i, finalment, es va acordar crear i establir aquest Premi, amb el suport de la dona de l’Ivà”, la Glória Sánchez. El guardó “Ivà” ha contribuït a donar una visió grollera i bromista de la societat i a convertir un dels seus personatges, el “Makinavaja”, en icona del Premi. Aquest guardó, organitzat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, amb la col·laboració d’Edicions “El Jueves”, s’atorga mitjançant votació popular, a partir d’una proposta d’autors reconeguts feta pels membres del jurat del concurs de còmics. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació