10 x 10: La Volta escrita a Catalunya

A través d’un cicle de sessions presencials territorials, el “Projecte 10 x 10” crea un espai físic de trobada entre editors i bibliotecaris. “Volem millorar els coneixements dels bibliotecaris sobre el panorama editorial català, dotar-los de més eines per millorar la selecció bibliogràfica a les biblioteques”, explica Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat. “Volem establir una via de comunicació directa amb els editors, reivindicada i ben valorada des dels dos col·lectius professionals”.

Les editorials que han participat en aquest primer cicle de sessions són: Edicions de 1984, Editorial Meteora, Brau Edicions, Viena Edicions, Labreu, Edicions de la Ela Geminada, A Contra Vent Editors, Edicions Sidillà, Adesiara, Edicions Vitel·la i Fragmenta Editorial. Núvol ha tingut el privilegi d’assistir a la primera sessió i us presentem aquí un reportatge que recull les ponències dels editors que hi van assistir.

La Breu Edicions. Ester Andorrà és una de les fundadores de LaBreu, un segell indie que en pocs anys ha adquirit una forta identitat. Rere aquesta editorial hi ha moltes hores d’amistat repartides entre Marc Romera, Miquel Adam, Clara Font i la mateixa Andorrà. Són una associació sense ànim de lucre, fundada l’any 2006, i tots els seus membres tenen altres ocupacions professionals. El seu autor bestseller és el poeta Josep Pedrals, un indici molt significatiu de la línia editorial de LaBreu, que aposta per alternar clàssics contemporanis de fora amb novetats d’autors locals, sempre oferint llibres a preus molt raonables, entre 14 i 15 €. “No multipliquem per 5 el factor de costos”, diu Ester Andorrà. “Hi ha títols de LaBreu que s’estan convertint en lectura recomanada en Instituts, com el llibre ‘Un altre got d’absenta’, de Tina Vallès.

LaBreu s’ha guanyat la complicitat del llibreter a pols recorrent la geografia catalana per presentar-los personalment les novetats. “Els títols de LaBreu aguanten molt més temps a la taula de novetats perquè els llibreters hi creuen i saben que tard o d’hora algú els comprarà”, diu Ester Andorrà. LaBreu també ha sabut crear una comunitat fidel a la seva marca mitjançant les xarxes socials. El compte de Twitter de LaBreu, per exemple, té més seguidors que qualsevol segell del  Grup 62. El resultat és que s’ha creat un caliu d’amics i fans de l’editorial, que responen molt bé quan se’ls convoca a un recital de poesia, o a un maridatge de vins i poemaris.

Brau Edicions és un cas insòlit al nostre país. Radicat a Figueres, és un projecte de gran ambició cultural i empresarial. Fundada l’any 1993, ara fa gairebé vint anys, ha publicat més de 300 títols amb una gran vocació comercial i una sòlida distribució. El seu director Gerard Fèlix parla amb convicció quan defensa el brau com un element de la cultura mediterrània, i ho fa amb una veu greu que recorda l’accent de l’Escala de l’Enric Casasses. Brau Edicions manté diverses col·leccions. Una de miscel·lània, on han publicat títols Com Francesc Pujols vist per ell mateix o La matemàtica de la història d’Alexandre Deulofeu. També han publicat una nova traducció d’Els miserables al català.

Brau també té col·leccions de llengua i patrimoni, llegendes o cuina, però s’ha singularitzat especialment amb la seva col·lecció de viatges, que ja consta de 15 volums, i és l’única col·lecció de viatges que podem trobar ara mateix al mercat en català. També cal destacar la col·lecció de Flora i Fauna dels Parcs Naturals, il·lustrats amb uns dibuixos de Toni Llobet. Fa uns mesos, Brau Edicions va tenir un cop de sort quan la novel·la Germans, gairebé bessons, de M. Mercè Cuartiella, el primer títol de la seva col·lecció de narrativa, va obtenir el premi Llibreter. Ja n’han fet tres edicions.

A Contravent és un segell fundat per l’advocat Quim Torra, amb la voluntat de recuperar el periodisme català dels anys vint i trenta. A Contravent s’ha convertit en un segell de referència en poc temps. El seu editor ha sabut posar altra vegada en circulació sense complexos memòries, epistolaris o assaigs històrics. En paraules del mateix Quim Torra, “en tot el projecte hi ha una clara vocació de donar valor al patrimoni literari, en sentit ampli, català. En paraules més normals, que hi ha vida després de les novel.les”. Entre els seus títols més destacats, podem citar Octubre, del malaguanyat Miquel Pairolí, premi Crítica Serra d’Or, que ja va per la segona edició. Entre les novetats més recents també val la pena destacar Cartes ianquis, de carles Boix i Notícies d’abans d’ahir, d’August Rafanell, un assaig cridat a convertir-se en una obra de referència de la història de la literatura catalana.

Edicions del 1984 és, entre els segells independents catalans, un dels que ha viscut un creixement més evident en els últims anys. La publicació de la novel·la Aigua de colònia, de Sílvia Alcántara, del qual s’han venut més de seixanta mil exemplars, ha significat un revulsiu per a una editorial que fins aleshores havia publicat narrativa estrangera contemporània amb vendes irregulars. Les seves apostes en aquest àmbit han acabat donant resultats. fa dos anys va guanyar el premi Llibreter amb Olive Kitteridge, d’Elisabeth Strout.

Josep Cots continua enderiat a editar, no sols els autors contemporanis sinó recuperar autors que han quedat injustament bandejats, tant estrangers com catalans. “En molts casos, estem publicant autors, com el japonès Kenzaburo Oe o el nordamericà Doctorov que ja es van publicar fa temps en castellà i que fins i tot es troben en edicions de butxaca, però a Edicions del 1984, encara que sembli suïcida, creiem que val la pena apostar per aquest autors”. També ha fet recuperacions d’autors catalans oblidats. El cas més sonat seria el de Girbal Jaume, un escriptor empordanès que va descobrir gràcies a un article del poeta Enric Casasses.

La gran aposta recent de 1984 ha estat, però, l’alemany Hans Fallada, del qual ja han publicat la novel·la Sol a Berlín, i ara reincideixen amb un altre títol del mateix autor, Llop entre llops, un volum de 1.344 pàgines sobre la república de Weimar. És l’aposta estrangera de la tardor. L’aposta catalana és Una història d’amor, d’Helena Arrufat.

Per temerari que sembli, el projecte de Josep Cots vol contribuir a la salut de la nostra literatura: “Tenim molta cura en les traduccions, bàsica en la formació dels joves escriptors, que necessiten veure vessades en la seva llengua obres d’entitat… És una aposta que fem”.

Edicions de la ela geminada, dirigida per Oriol Ponsatí-Murlà, és una editorial radicada a la ciutat de Girona que edita amb la voluntat d’arribar a tot el territori. Ponsatí-Murlà ironitza sobre el terme ‘territori’, una paraula que en boca dels meteoròlegs de TV·3 esdevé un eufemisme per referir-se a tot alò que no és Barcelona, com si Barcelona no ocupés també territori…”Ens faríem un flac favor si un projecte editorial impulsat des de Girona només pogués anar destinat als gironins”, diu Ponsatí-Murlà.

Edicions de la ela geminada va néixer fa un any i mig amb vocació subversiva, enmig d’un debat sobre el futur del llibre i el digital. “Ens proposem d’anar a buscar el bo i millor del paper. Evitem els ebooks. Fem cobertes sense de cartolina, sense plastificar, per estimular el sentit del tacte… El nostre logo, La ela geminada, és imprès sobre la coberta amb relleu per accentuar la sensualitat del llibre… és el nostre particular homenatge a Gutenberg”, diu Ponsatí-Murlà.

L’editor de La ela geminada creu que hi ha un espai per a aquest viver d’editorials independents. “Des de la formació del cluster de Grup 62 l’any 2007 han anat apareixent petites editorials, que han trobat camp per créixer en àreas que els grans grups han abandonat per sempre. Grup 62 i nosaltres no ens trepitgem, perquè som com la parella que o es veu mai”.

Oriol Ponsatí-Murlà manté dues col·leccions, que ha batejat amb noms ben clàssics: Trivium i Quadrivium. Una és més literària i l’altra filosòfica. El consell editorial compta amb figures de prestigi, com J.M. Terricabras o Antoni Martí Monterde. Entre els títols que publicaran pròximament, destaquen Converses amb Pau Casals, de Josep M. Corredor, un volum d’entrevistes que es reedita regularment arreu del món i que al nostre país ha quedat oblidat durant dècades. Oriol Ponsatí-Murlà anuncia també la publicació de la Poesia completa de Miquel Dolç, “que conté un poema extraordinari dedicat a Marylin Monroe, un dels millors poemes de la segona meitat del segle XX”.

Edicions Sidillà és un segell empordanès que va néixer fa un any i mig i compta ja amb quatre títols publicats. Segons l’editora, Judit Pujadó, Sidillà es proposa recuperar l’imaginari col·lectiu del país. “No podem deixar el relat del nostre poble en mans dels mitjans de comunicació. Sense un relat propi, un poble deixa d’exisitir, i volem contribuir a preservar-lo. Fins ara han recopilat llegendes, han cartografiat pobles perduts i abandonats. “Sidillà és el nom d’un poble abandonat de l’Empordà, on hi ha un jaciment arqueològic medieval del segle Xlll, que va quedar colgat per les arenes… i encara està per excavar. Volem rescatar el que som, el que hem estat, d’aquí el nom Sidillà”, explica Judit Pujadó.

Entre els seus títols val la pena destacar El poble dels centfocs, un recull de llegendes de les Gavarres recopilades per Xavier Cortadellas, i també Escafarlata d’Empordà, de l’escriptor i antropòleg (i també col·laborador de Núvol) Adrià Pujol. Però el títol més venut de Sidillà ha estat Pobles perduts, un recull de relats sobre pobles deshabitats que s’han quedat sense relat. Cadascun d’aquests pobles d’arreu del Principat han retrobat el seu relat gràcies a un escriptor. Segons Judit Pujadó, Sidillà editarà entre tres i quatre llibres l’any, amb tirades de 1.500 a 2.000 exemplars, però adverteix davant els bibliotecaris que “sense l’ajut de les biblioteques no tenim res a pelar”.

Ediicons Vitel·la va néixer l’any 2006 i està radicada a Bellcaire d’Empordà. La seva editora, Gemma Garcia, havia treballat d’auxiliar a les biblioteques de la Universitat de Girona. D’aquí que Vitel·la sigui una editorial amb vocació universitària. La col·lecció filològica, dirigida per Albert Rosich, es basa en dues premisses: recuperar textos inèdits que no s’han publicat mai, i posar-los a l’abast del públic no especialitzat. Vitel·la ha publicat en aquesta col·lecció el títol Poesia catalana del barroc, un volum que es proposa desmentir el tòpic de la decadència i afirmar l’existència d’un barroc català ric, i ho fa sense aparat de notes, ni parafernàlia acadèmica.

Un altre títol de ampli consum universitari publicat per Vitel·la és Turimsme cultural, de Jose Antonio Donaire, que ve a ser el llibre blanc del turisme cultural, un títol prescrit a les universitats i que Vitel·la ha venut a l’estranger.

Vitel·la és un segell que aposat per la diversificació de col·leccions i publica textos de olt diversa índole, des de poesia fins a llibres infantils, passant per l’assaig o la recuperació més filològica.

Editorial Meteora. “Darrere de cada segell hi ha un projecte editorial molt personal. És un somni, un somni una mica foll, i més avui dia”, diu Jordi Fernando, editor de Meteora amb M. Dolors Sàrries. “Quina es la nostra follia? Tots dos, la M. Dolors i jo, som exfuncionaris, una categoria tan rara de trobar com expolitic o exbanquer”. Jordi Fernando traballava al Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, i per tant porta molts anys, de fet, en el sector. “Vaig començar a treballar als 14 anys fent de caixista, agafant les lletres una per una”, explica Fernando. “Això era l’any 67. Del 67 al 2012 l’ofici de fer llibres s’ha transformat radicalment. Han canviat les eines, la forma de compaginar, però les ganes de fer un llibre i la necessitat de fer-ho amb criteri no ha canviat”.

M. Dolors Sàrries era professora d’institut. També ho va deixar l’any 2000 per fundar Meteora. Per què aquest nom? “Meteora, com és sabut, és una cadena de muntanyes de la Grècia central, que tenen una forma que recorda una mica a Montserrat. Meteora és la Montserrat grega”. Tot i la solemnitat del nom, Ferrando ironitza: “També tenim pecats: no som de l’Empordà, ni tan sols de Girona. Plastifiquem les cobertes i fem algun ebook, de tant en tant”.

M Dolors Sàrries recorda que Meteora forma part d’un projecte de butxaca en català, el segell Portàtil, juntament amb sis segells més. “Ens reunim tots set, i discutim el programa i en acabat imprimim junts…” diu mentre mostra l’edició de butxaca de L’agonia de Severià Vargas d’Olga Xirinacs i fa una defensa aferrissada de l’autora tarragonina, injustament maltractada per la crítica.

Editorial Fragmenta va néixer l’any 2007. El seu editor, Ignasi Moreta, parla amb autentica passió acadèmica del seu projecte editorial. Fragmenta obre un filó desatès en l’ecosistema editorial català: la del llibre religiós no confessional.   “No fem llibre devot, de consum intern d’una determinada religió. Fem llibres per a tothom, títols en què la religió és el centre, però no són llibres per adoctrinar ni per alimentar una fe concreta… Som una editorial de llibre clàssic i d’assaig de tema religiós”. El disseny de les seves cobertes és deliberadament tipogràfic, auster, minimalista. “Creiem que tot comunica, hem procurat evitar de totes totes l’estètica kitsch de postes de sol que trobem a moltes cobertes de molta literatura religiosa”.

Ignasi Moreta lamenta que els suplements literaris no es prenguin seriosament l’assaig en català. Els poetes i novel·listes catalans hi són ressenyats de manera regular, però en el camp de l’assaig no hi ha la mateixa atenció, com si l’assaig només pogué ser publicat en castellà.

L’edició de l’obra completa de Raimon Panikkar és probablement l’aventura més agosarada que ha emprès Fragmenta fins ara. Unes obres completes que no s’han ordenat amb criteris cronològics sinó temàtics. I no fa gaire ha engegat una col·lecció que promet: Sagrats i Classics, una col·lecció que Moreta defineix com la Bernat Metge de les religions i que pretén recollir les grans escriptures que han generat les religions, no només els textos sagrats sinó també les grans obres. Els primers títols d’aquesta col·lecció són Moisès i Aron, d’Arnold Schönberg i Llibre de la Creació, text fundacional de la càbala jueva, que ha estat traduït i editat per Manuel Forcano.

Adesiara Editorial és també una editorial jove que amb pocs anys ha sabut dotar-se d’una identitat molt marcada. El seu editor, Jordi Raventós, la va fundar l’any 2007 amb tres amics que com ell havien passat per Quaderns Crema, Joaquim De Nijs, Cruz Artidiello i Anna Porta. L’objectiu d’aquesta editorial radicada a Martorell és publicar les obres més rellevants de la literatura universal de tots els temps. En poc temps ha desplegat diverses col·leccions, que abasten des dels clàssics grecollatins fins als clàssics catalans contemporanis. Entre els títols publicats recentment, destaca especialment Saviesa grega arcaica, traduït i editat per Jaume Pòrtulas, que posa a l’abast del lector català els filòsofs presocràtics. L’aposta més comercial d’aquesta tardor d’Adesiara és Fanny Hill, de John Cleland, una de les grans novel·les eròtiques de la literatura anglesa. Ara que tothom es deleix per la vulgaritat de les 50 ombres de Grey, Adesiara aposta per l’erotisme de veritat i ha posat al mercat Fanny Hill amb dues cobertes diferents, una de més convencional que s’ha distribuït a les llibreries i una altra edició amb una coberta més picant, de la qual només se n’han fet 50 exemplars, i que només es poden adquirir a través del web de l’editorial.

Raventós també recomana, ara que vénen eleccions, la lectura d’un altre volum de la col·lecció de clàssics, Consells de política a un governant incompetent.

Viena Edicions va ser fundada ara fa vint anys. Els seus directors, Isabel Monsó i Enric Viladot, formen un tàndem eficaç. Viena va començar amb la col·lecció Imatges i records, on es publicaven postals de tots els racons de Catalunya. Va estar vinculada a Columna molts anys fins que es va independitzar. En els darrers anys ha obert una línia de títols d’autoajuda i espiritualitat que han funcionat molt bé. El poder de l’ara, d’Eckhart Tölle, un dels bestsellers de Viena, ja porta set edicions. També han publicat el primer llibre de ioga em català, Meditació per a principiants, que inclou un CD amb diferents sessions de ioga.

Són també editors de Zygmunt Bauman, del qual han publicat Temps líquids. Des de fa poc editen també en castellà, amb el segell Ediciones invisibles, que tot just està arrencant.

La col·lecció que ara mateix els reporta més prestigi literari és, però, El cercle de Viena, on publiquen clàssics contemporanis del segle XX, autors de primera línia, que eren inèdits en català o estaven decatalogats. Entre els títols d’aquesta col·lecció Isabel Monsó destaca la traducció de l’obra de Proust, de la qual estan a punt de publicar el quart volum. I Winesbourg Ohio, de Sherwood Anderson, que els va valer el premi Llibreter l’any 2009.

Entre els èxits més recents hi ha Singulars, de Jaume Barberà, i entre les apostes imminents, el títol Delenda est Hispania, d’Albert Pont, un assaig que planteja amb rigor els mecanismes jurídics que han d’articular, després de la independència, el repartiment del deute i del patrimoni de l’estat.

El cicle 10 x 10 continua. Hores d’ara hi ha programades sis sessions a Barcelona (2), Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i se n’estan programant més amb l’Associació d’Editors Catalans.

@puigtobella