10 anys de blocs a Vilaweb

El 1995 treia el cap, enmig l’erm salvatge i deshabitat de la internet, una cosa que es deia Infopista. Era el primer llançament a l’espai digital d’una nau tripulada amb bandera d’aquí. Els seus pilots, el Vicent Partal i l’Assumpció Maresma, tornaren sans i estalvis d’aquell vol inaugural.

El 1995 treia el cap, enmig l’erm salvatge i deshabitat de la internet, una cosa que es deia Infopista. Era el primer llançament a l’espai digital d’una nau tripulada amb bandera d’aquí. Els seus pilots, el Vicent Partal i l’Assumpció Maresma, tornaren sans i estalvis d’aquell vol inaugural i ho explicaren en tornar a la terra a tots els que els van voler escoltar: internet és el futur i cal que nosaltres hi siguem en aquest demà, d’una manera o altre.

Un any després, aquella Infopista inicial, va mutar cap a un projecte que encara avui és un referent en molts camps i en molts aspectes. Les plantofades a Vilaweb perquè deixés anar els primers plors a la vida, ja van evidenciar que de tímids bramuls, res de res. La seva veu naixia forta i potent i valenta; temible assot contra els qui ja feia uns segles que es dedicaven a negar-nos com a país i com a nació i ens en construïen un de fet a la seva mida, del tot irreal.

Però no només es volia informar. Vilaweb naixia amb voluntat d’enllaçar, d’agermanar, d’apropar tot el potencial d’internet a l’usuari que tenia per llengua la mateixa que gastava Ferrater, Estellés, Costa i Llobera o Cerdà. El màxim exponent d’aquesta abraçada fraternal, van ser la creació, el 2004, dels blocs de la casa i que van fer possible que milers de petits corresponsals, des de la seva realitat quotidiana, poguessin explicar el país des d’una altra perspectiva.

Hem de tenir en compte que l’any 2004 ni Facebook ni Twitter tenien la preeminència que tenen avui. De fet, Facebook, tal com el coneixem avui en dia, consta que va crear-se, també, el mateix 2004. Twitter no arribaria fins dos anys després. En aquest context, els centenars de finestres que Vilaweb va esperonar a obrir, es convertiren, ben aviat, en murs que demostraren que el projecte periodístic que el portal de comunicació s’havia empescat, no s’havia bastit damunt una concepció antinatural, sinó que tan sols era l’exponent informatiu d’una dia a dia que els blocs complementaven i certificaven com a vàlid i del tot necessari.

La comunitat cada vegada es va fer més gran. Els intercanvis en forma de comentaris, de cites, d’enllaços, van anar teixint un canemàs de complicitats i afectes que començaren a deixar per terra les teories que internet era una cosa per a solipsistes solitaris. La calidesa de les diferents veus, va evidenciar que rere cada bloc, hi havia algú que contemplava amb uns ulls més o menys semblants als teus, tot un món, un país, per construir i compartir. De seguida algunes d’aquestes portes, començaren a desar-se a l’apartat dels preferits. La dictadura de les hemeroteques que fins llavors només admetia els titulars impresos en paper, queia definitivament per l’avenç imparable de la revolució democràtica de les URL on qualsevol que s’expressés amb un mínim de decència literària i tingués coses a dir, havia de ser escoltat i llegit.

Han passat deu anys i més de 250.000 apunts. Els qui hem seguit aquesta fantàstica aventura des dels seus inicis i encara avui traiem el nas a la nostra plagueta amb una regularitat que les xarxes socials han fet que sigui, potser, més escassa i amb un contingut més reflexiu, recordem amb la mica de llagrimeta als ulls, aquella apressada munió de veus que anaves descobrint i seguint i admirant. Moltes van callar. D’altres van fer cap a altres portals. Sigui com sigui, els blocs de Vilaweb, constitueixen, avui en dia, un valuós referent per explicar moltes de les coses que han passat més endavant. Seria interessant fer-ne un estudi. Molta de la fraseologia utilitzada avui, ja era emprada en molts blocs, reivindicant així, una independència avant la lettre.

Moltes d’aquestes coses vaig pensar-les el passat dia 27 de juny a l’antiga fàbrica Damm de Barcelona. Vilaweb ens convidava, als blocaires i lectors, a celebrar aquests deu anys d’existència. Com sempre, el millor de tot, va ser poder saludar als amics que amb el temps han deixat de ser només lletra pixelada i ara ja són persones i somriures. Entre cervesa i cervesa, vam escoltar el que ens va dir el mateix Vicent Partal, el Saül Gordillo, el Jaume Ciurana o el Joan Josep Isern.

Em faré meves les paraules de l’Isern quan deia que parlar de Vilaweb i per extensió dels seus blocs “(…) és parlar de gent que pensa com jo i que juga el mateix partit que jo amb una samarreta amb els mateixos colors que els que porto jo”. Que per molts anys encara els blocaires de Vilaweb sapiguem fer-nos dignes de portar aquesta samarreta de color taronja, la samarreta, que com cantava l’Ovidi a la cançó, ens abriga, ens estimem i li preguem que no se’ns faci mai, mai, vella. Per molts anys, Vilaweb. Per molts anys, blocaries.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació