Totes les llengües són iguals

Avui s’ha signat el primer acord de col·laboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes, el Consello da Cultura Galega i l’Etxepare Euskal Instituta, els organismes que promocionen les llengües i les cultures catalana, castellana, gallega i basca a l’exterior. L’acte s’ha celebrat de manera digital i per videoconferència a través del canal de Youtube de l’Instituto Cervantes.

Han subscrit el protocol general d’actuació la directora de l’Institut Ramon Llull Iolanda Batallé Prats; el director de l’Instituto Cervantes Luis García Montero; la directora de l’Etxepare Euskal Institutua Irene Larraza Aizpurua, i la presidenta de l’Consello da Cultura Galega, Rosario Álvarez Blanco.

Aquest primer acord té el seu origen en la reunió que els responsables de les quatre institucions van mantenir a la seu del Llull el juny del 2019, en la qual van abordar possibles vies de col·laboració. Amb una vigència de quatre anys prorrogables, el protocol estableix un marc de cooperació per participar en accions comunes que promoguin, «dins dels seus àmbits d’actuació i les seves possibilitats, les diferents cultures i llengües pròpies de l’Estat.»

«Debemos comunicar a largo plazo nuestra tarea como instituciones culturales, esto es, defender el respeto a las identidades y conseguir que no se entiendan nunca como cerradas y aliadas de totalitarismos, sino abiertas y dispuestas a defender los valores que han caracterizado lo mejor de la cultura europea, es decir, la libertad, la igualdad y la fraternidad», ha dit Luis García Montero.

Responent a la pregunta de Núvol sobre quines accions concretes s’articularien per treballar per la diversitat identitària i posar fre als totalitarismes, el director de l’Instituto Cervantes ha subratllat els efectes discriminatoris que ha tengut la política de «només anglès» del president dels EUA Donald Trump sobre la comunitat hispanoparlant i ha posat en valor la tasca dels centres de la institució tant en la defensa de la diversitat cultural com en el suport als hispanoparlants.

«Això que estem fent avui és un gran exemple per continuar endavant i contrarestar aquestes situacions», ha remarcat Iolanda Batallé. «Allò que fan cadascuna de les nostres institucions, tot allò que fem forma part d’això, perquè batallar pel plurilingüisme, per la diversitat lingüística, en forma part clarament», i ha afegit, i ha conclòs que «al final, bàsicament es tracta de respectar la diferència, mostrar-la, compartir-la.»

Les institucions es comprometen a treballar conjuntament per difondre aquestes llengües i la seva cultura

Al seu torn, Rosario Álvarez ha recordat dues iniciatives del Consello da Cultura Galega que anaven en aquest sentit, les Dramaturxias Itinerantes i una col·laboració entre el Consello, l’Etxepare i el Llull en què les converses es produïen entre poetes. «No solament és que el públic conegui la literatura de l’altre, sinó que els creadors mateixos es coneguin entre ells, que dialoguin, que intercanviïn, que s’arribi realment a un coneixement d’aquest tipus», ha finalitzat Álvarez.

Finalment, Irene Larraza s’hi ha referit afirmant que «nosaltres sí que representam diguem-ne un antídot contra el totalitarisme o contra la globalització mal entesa, aquella que anul·la allò que té davant.» A tall de conclusió, ha dit que «aquestes petites, grans, regulars accions de coordinació i de treballs conjunts són una acció important per elles mateixes.»