Rafel Simó

Rafel Simó

Oceanògraf, Professor d'Investigació del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar, de Barcelona.

Tossudament calçats

I caminem per no sentir-nos sols. Perquè portem uns dols de poble que volem convertir en força creadora.

Avui m’he llevat al caire del vertigen. Enfilat al llindar de tot el que ens espera, i amb la por, també t’ho dic, que fa l’abisme del poder i la ignomínia. El fum dels pneumàtics feia més roent la ferida de la presó i de la sentència, i em feia falta aire net.

M’he calçat, he pres el tren de matinada i he sortit a caminar. No hi ha res com caminar, sentir que avances, que et situes en espais nous, que el teu esforç du descoberta. M’he posat a caminar amb centenars, milers segurament, a qui no coneixia. I encara caminem mentre vaig prenent notes per escriure-us.

Caminem per no quedar-nos al recer de casa només patint per on seran els fills, que han decidit travessar els miralls, rebels i tips de la ferum de claveguera.

Caminem per fer-nos veure, sí. Que ens vegin i ens sentin dempeus davant de l’arbitrarietat i el greuge, atents a denunciar, resolts a resistir, desobeir si cal, sense violència.

Caminem per fer camí, ves quina troballa. Vull dir que podem caminar recorrent camí, o fent-lo. I el caminar d’avui és d’aquells que fan camí, dels que construeixen xarxa no només d’indignació sinó també de proposta. Que ens fan més constituents, si voleu. Que ens comprometen.

Caminem perquè és allò ben genuí que ens queda. Aquest espai de llibertat que no han malmès ni el consum desfermat ni la intolerància. Ni la ditxosa legalitat, que és cosa del poder, no pas de la justícia.

Caminem i els camions que pugen en sentit contrari fan sonar el clàxon en senyal de suport. Els camions! Som un país de matisos, divers, complex, com tots els col·lectius si ens mirem amb honestedat i lucidesa.

Caminem perquè molts abans van caminar col·lectivament per trencar els monopolis colonials, per defensar els drets civils, per reclamar amnistia i autodeterminació, pel clima, per fugir de la guerra, la fam o la violència. Caminem per surar i per empènyer.

I caminem per no sentir-nos sols. Perquè portem uns dols de poble que volem convertir en força creadora. Ja fa temps que fem llaurada i anem plantant llavor. Que quan arribi la collita ens trobi preparats. Dempeus de pau, tossudament calçats.

17 d’octubre de 2019, Marxa per la Llibertat entre Manresa i Sant Quirze del Vallès

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació