Sobre la denominació de l’actual pandèmia

S’han originat uns quants dubtes sobre la denominació específica, en l’ús general, de la pandèmia que, des del proppassat mes de març, colpeix, entre molts altres, el nostre país. En aquest article exposarem les nostres idees, repartint-les en les tres parts de la gramàtica que afecta: 1) morfologia; 2) ortografia; 3) fonètica.

1. Morfologia

Respecte a la morfologia, tractarem del gènere i del nombre gramaticals d’aquest nou terme.

a) Gènere

Quant al gènere, hi ha disparitat de criteris, no sols en l’ús d’aquesta denominació en català sinó també en altres llengües. Així, els uns l’usen en masculí i els altres en femení. Vegem l’origen d’aquesta disparitat.

L’actual pandèmia és causada pel virus SARS-CoV-2, mentre que l’afecció rep el nom de Covid-19. Val a dir que tal virus forma part d’un grup anomenat coronavirus, terme genèric que, com a hiperònim i per tal d’evitar repeticions enutjoses, també es fa servir —igual que diem: Tenia un refredat, i aquesta afecció (en què afecció, nom genèric, evita la repetició del nom específic refredat) li va impedir d’anar a treballar—; no cal dir que un hiperònim de rang superior seria, precisament, virus. Doncs bé, les lletres del nom corresponent a l’afecció causada per aquest microorganisme són la sigla, amb truncament, de la denominació anglesa coronavirus disease ‘malaltia del coronavirus’. A partir d’aquestes dades, alguns proposen que, quant al gènere gramatical, el nom del virus —reduït, per comoditat, a Covid-19— s’usi en masculí (perquè ens referim a un virus, nom masculí), i el nom de la malaltia s’usi en femení. Ara bé, el nom anglès disease no és pas femení, en aquella llengua, sinó neutre (és a dir, ni masculí ni femení; suposant que porti l’article determinat, the, tampoc no es veu de quin gènere gramatical és), i ja se sap que els noms neutres s’interpreten, en les llengües romàniques, com a masculins, perquè el masculí és el gènere no marcat. Notem, com a curiositat no menyspreable, que el substantiu llatí virus, que és l’ètim d’aquest mot en les llengües modernes, també és neutre.

Per altra banda, si volguéssim llegir la sigla com a catalana, hauria de ser, creiem nosaltres, MACOVI o macovi (acrònim provinent de malatia del coronavirus); de fet, la sigla anglesa AIDS o aids (provinent de la seqüència acquired immune deficiency syndrome) s’ha traduït al català per SIDA o sida (provinent de la seqüència síndrome d’immunodeficiència adquirida) i aleshores, lògicament, s’usa en femení, perquè el substantiu síndrome en català és femení (i amb raó, perquè prové del grec syndromé, femení), mentre que en castellà s’usa en masculí, perquè en aquesta llengua el substantiu síndrome és masculí (no sabem per què).

A més, el terme anglès disease també es pot traduir pel substantiu català masculí mal, ja que aquest és un substantiu que pot indicar igualment malalties (diem, per exemple, un mal lleig, tenir mal de cap, mal de coll, etc.). I encara, existeixen moltes malalties que en català s’expressen amb un nom masculí, com càncer, catarro, coma, còlera, còlic, constipat, dolor, ictus, infart, insomni, malestar, mareig, raquitisme, restrenyiment, reuma, tifus, vertigen, xarampió, etc.

Així mateix, és difícil de distingir, cada vegada que hom esmenta el terme Covid-19, si es refereix al virus o a la malaltia; és més, diríem que, en certa manera, la denominació del virus implica, suggereix o comprèn la denominació de l’afecció vírica; és un cas normal de metonímia: la causa per l’efecte. De fet, tal distinció, explicada en un article del tractadista barceloní Albert Pla Nualart publicat en el diari Ara el 20-3-2020, pràcticament no s’aplica en el mateix diari, assessorat lingüísticament per l’esmentat tècnic, un professional molt expert, sinó que se’n parla normalment en gènere masculí.

Una altra consideració que hauríem de tenir en compte és que el català no s’ha de separar, si no hi ha raons vàlides per a fer-ho, de l’ús de les altres llengües de cultura. Doncs bé, la majoria de les nostres llengües pròximes usen el terme en qüestió en gènere gramatical masculí. Així, en una consulta de diaris per internet feta el dia 7 d’abril, vam constatar els següents resultats: en català, La Vanguardia i El Punt Avui escrivien la Covid-19, però l’Ara escrivia el covid-19; en castellà, El País i l’ABC escrivien el Covid-19, i El Periódico, el covid-19; en francès, Le Monde, La Croix i La Libre Belgique escrivien le Covid-19; en italià, el Corriere della Sera, La Repubblica i Avvenire escrivien il Covid-19; en portuguès, en canvi, Diário de Notícias (Lisboa) escrivia a covid-19,i Diário do Porto i O Globo (Brasil), a Covid-19. Podríem afegir-hi la consulta sobre l’ús del Boletín Oficial del Estado espanyol i d’altres documents jurídics, en què vam trobar també l’ús en masculí. Semblantment podríem afegir-hi els resultats de la recerca a Google feta pel gramàtic valencià Josep Lacreu el 30-3-2020 (cf. diari Levante, 3-4-2020, article titulat «¿El covid o la covid?») —referida als idiomes català, castellà, francès, italià i alemany—, que donava uns resultats aclaparadorament favorables a l’ús masculí de la denominació Covid-19 o covid-19. Recordem que els idiomes que hem anat esmentant tenen, com a equivalents de la nostra paraula malaltia, també noms femenins: el castellà, enfermedad; el francès, maladie; l’italià, malattia; el portuguès, doença o enfermidade, i l’alemany, Krankheit. Doncs bé, insistim que, malgrat això, majoritàriament han adoptat, per al terme que ara ens ocupa, el gènere masculí.

No menys important que els arguments que hem anat presentant a favor de l’ús masculí del nom específic més habitual de l’actual pandèmia és el que ha aportat l’esmentat professor Josep Lacreu en l’article citat, argument que ja havíem expressat també nosaltres a un nostre amic que preparava un articlet divulgatiu sobre aquesta qüestió. Entre altres coses, el professor Lacreu afirma: «Així, els parlants que diuen “el covid” és perquè assimilen inconscientment la terminació –id (o –it: fonèticament són equivalents) a moltes altres paraules que coneixen, i que són de gènere masculí.» I posa exemples com ardit, cabrit, confit, escrit, polit… Nosaltres hi afegiríem els dos exemples de substantius en –id que trobem en el Diccionari de la rima de F. Ferrer Pastor (València 1956): aldehid i quid. De fet, segons aquest útil diccionari, tots els substantius i adjectius en –it són masculins, excepte nit, que és femení. Lacreu fa a continuació una observació curiosa i alhora ben pertinent: «Inclús algunes [paraules] que, d’entrada, podria pensar-se que, de manera subjacent, tenen un referent nuclear femení, com [el nom de] la ciutat de Madrid, per exemple, es fan servir en masculí. Diem, efectivament, “el Madrid cortesà” enfront de “la Barcelona burgesa”. Segons la terminació que té el nom de cada ciutat, li apliquem un gènere o un altre.» D’on conclou: «I el mateix han fet la majoria de parlants amb el mot covid; per la seua terminació, l’han tractat com a masculí.»

Complementant l’argument precedent, notem que el nom d’una altra epidèmia, nom que ens prové del francès grippe, femení, va ser adaptat al català (probablement durant el segle XIX) en la forma grip, que generalment (i nosaltres creiem que per la pressió normativa i la influència del castellà) s’usa també en femení, però popularment (no «vulgarment», com d’una manera impròpia diu el, per altra banda magnífic i insubstituïble, Diccionari català-valencià-balear, s.v. grip 1) s’usa en masculí, per analogia amb els mots terminats en –ip, que són majoritàriament masculins, com esgarip, macip, pipiripip, tip, etc. Fins i tot es dóna el cas que el terme francès équipe, femení, ha passat a la nostra llengua (almenys des de començament del segle XX) amb la forma equip, masculina.

Resumint, quant al gènere de la denominació de l’actual pandèmia, hi ha molts més arguments, i més importants, a favor del gènere masculí que del femení. Voler imposar, des de determinades instàncies paranormativitzadores i basant-se en un sol criteri, i encara discutible, el gènere femení és fer el català més difícil (quan precisament la tendència de l’autoritat normativa ha estat, en les darreres dècades, la contrària, arribant fins i tot, en alguns casos que ja hem denunciat en altres llocs i ocasions, a l’exageració i, al nostre entendre, al desencert), ja que fa anar el nostre idioma en una direcció contrària a la intuïció popular i discrepant de la solució majoritària en el nostre àmbit cultural.

b) Nombre

Pel que fa al nombre gramatical de la mateixa denominació, no sabem que se n’hagi parlat, però suggerim que, el dia que es vulgui fer servir en plural, si bé serà un ús rar, la forma podria ser (els) covids-19. Sí que s’ha parlat, en canvi, del plural del terme genèric coronavirus, el qual, evidentment, conserva la mateixa forma que el singular, o sigui que és morfològicament invariable, com el seu component virus: el coronavirus, els coronavirus, etc., com el virus, els virus, etc.

2. Ortografia

Passant a l’aspecte ortogràfic de la denominació específica ordinària de l’actual pandèmia, existeixen diverses possibilitats, com es veu en els següents exemples: COVID-19, CoVid-19, Covid-19 i covid-19.

En principi, té raó el tractadista Albert Pla Nualart quan afirma (en l’article del diari Ara publicat el 27-3-2020, amb el títol «Més precisions sobre termes de la pandèmia»): «Igual que vam passar de SIDA a sida (i no a Sida), sembla que covid-19 és la forma més adequada.» Però nosaltres ho matisaríem: sí que, a la llarga, aquest terme mèdic s’escriurà tot en minúscules (covid-19), però la veritat és que, ara com ara, la grafia que predomina, internacionalment, és Covid-19, amb la inicial en majúscula. Per què? Doncs per la seva novetat i singularitat, que en fan com una mena de nom propi. A més, estèticament —encara que aquest criteri sigui secundari— queda més bé amb la majúscula, perquè equilibra l’altura del començament i el final dels signes amb què s’escriu aquesta denominació. En resum, és normal que els processos d’adaptació de les novetats es facin gradualment, sense cremar etapes. Per això, per a passar de la pura sigla COVID-19 al nom comú covid-19, certamentés bo que es faci a través de la forma intermèdia Covid-19.  

3. Fonètica

Fixant-nos, finalment, en l’aspecte fonètic, convé dir que la denominació de la pandèmia actual, s’escrigui com s’escrigui, s’ha de pronunciar, pel que fa al primer component (el que prové de la sigla COVID), com un mot agut, perquè així escau a la fesomia fònica del català, prescindint del que es faci en altres idiomes. Talment s’esdevé amb les sigles terminades en consonant (excepte essa), com ACNUR, BANKUNION, BENELUX, COMINTERN, EUROCONTROL, GATCPAC, HISPANOIL, INTERPOL, OTAN, PIMEC, RADAR (convertida ja en el nom comú radar), SEDEC, TERMCAT, UNICEF, etc., si bé hi ha algunes excepcions (a part de les sigles terminades en essa, com ERASMUS), degudes a la interferència d’altres llengües (com és el cas de DOMUND, SEAT, etc., que es pronuncien com a mots plans).

Finalment, val la pena de recordar que, tal com passa amb la majoria de les sigles i dels neologismes, de moment la o de Covid o covid s’ha de pronunciar clara, sense reduir-la al so /u/, àdhuc en els parlars que normalment fan tal reducció, com és el cas del català central. Si, a la llarga, aquest nou terme és molt usat, pot ser que llavors s’hi faci la reducció, però aquesta no s’ha de forçar ni precipitar. Fixem-nos com es pronuncien les os àtones de les sigles posades com a exemples en el paràgraf anterior (COMINTERN, EUROCONTROL, OTAN). O fixem-nos en el cas del neologisme euro, en el qual d’antuvi es pronunciava a tot arreu la o clara i de mica en mica es tendeix a reduir-la al so /u/ en els parlars que tenen aquesta característica, com s’esdevé amb la pronúncia del nom d’una altra moneda, ja passada a la història, el duro. Ara com ara, però, no alterem la pronúncia espontània (com, malauradament, sí que han intentat de fer, per un excés de zel, algunes instàncies que es preocupen per l’ús correcte de la llengua), ans deixem que les coses facin el seu curs normal. I esperem que també la nostra vida, superada la pandèmia, torni a la normalitat.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.