Sense accent mediàtic

Si la filologia catalana ha de debatre les seves problemàtiques arran d’un post escrit per un mediàtic, la cosa està pitjor del que em pensava.

Nois i noies, estem sota mínims! Si la filologia catalana ha de debatre les seves problemàtiques arran d’un post escrit per un mediàtic, la cosa està pitjor del que em pensava. Ja no es tracta que certs personatges ens bombardegin des de les televisions públiques amb el sol mèrit de mantenir-se en les televisions públiques des de fa molt i molt temps. Ja no es tracta que aquests personatges vulguin traspassar la seva condició inicial d’humoristes, ara els conviden a les tertúlies serioses de les mateixes televisions públiques on fa tants d’anys que ocupen plaça. Ja ni tan sols es tracta que aquests personatges hagin estat nomenats comissaris de la commemoració del tricentenari de la derrota contra els Borbons pels mateixos mèrits pels quals treballa i ha treballat a les televisions públiques i privades, catalanes i espanyoles… No, ara, el mediàtic Toni Soler ha decidit donar consells sobre el futur de la nostra llengua.

No fa massa anys, els debats filològics els arrossegaven els lingüistes, el Joan Solà, l’Enric Moreu-Rey i tants d’altres. Però vet aquí que el Toni Soler escriu un post al seu blog i el país sencer s’atura per escoltar-lo, i alguns mitjans es fan ressò d’una proposta que sembla una broma del Soler humorista, però que, malauradament, s’ha pres com a axioma digna de debat. Ja fa anys que Joaquim Molas, en una entrevista que la revista L’Avenç li va fer, pronosticava que la cultura catalana estava entrant en un declivi de superficialitat: “S’ha confós la literatura dura, ambiciosa, creadora, amb la literatura industrial. Crec que això és fruit de la banalització, produïda pel predomini dels mitjans de comunicació, els quals han creat una vida pròpia. La del Toni Soler, el Buenafuente…” Això era l’any 2000; Molas acaba de morir i la vida pròpia d’aquesta gent s’ha intensificat i els seus altaveus són més i més sorollosos.

I, per cert, ara vindran els defensors dels mediàtics, els qui m’acusaran d’elitista, de frustrat o d’envejós. Ja me la conec la història. I em sembla correcte. De fet, em sembla correcte que el Toni Soler escrigui el que vulgui en el seu blog, només faltaria, jo també ho faig. El problema és que, digui el que digui, se li faci cas per part de la cosa pública. I, sobretot, perquè si us hi fixeu la seva proposta d’eliminar els accents de la llengua catalana es concilia perfectament amb la seva feina a la televisió: la reducció, la banalització de la que parlava Molas, la frivolitat, si m’ho permeteu. Perquè és evident que el català és una llengua complexa, amb els seus pronoms febles, amb el seu joc de vocals fortes i àtones, amb el seu sistema d’accentuació… Però això no és pas dolent, simplement requereix de l’atenció dels usuaris de l’idioma, ens demana a tots una competència lingüística que no pot passar per aquest sedàs de la simplicitat, del reduccionisme, d’anar-nos fent petits, petits, petits com les humorades dels mediàtics.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació