Pues bueno, vale

Aquestes tres paraules són una autèntica creu per a qualsevol catalanoparlant

Segurament són les tres paraules intruses més problemàtiques i alhora més presents a la nostra llengua. Bé, siguem clars: són una autèntica creu per a qualsevol catalanoparlant o aprenent de català que vulgui parlar amb correcció i sense barbarismes. Les catalogo com a “problemàtiques” perquè no ens agraden, però tampoc no sabem com substituir-les de manera natural o espontània. Al revés, quan les substituïm ens sembla que “no queda bé” o que “queda forçat”. 

Per tal d’evitar dir-les en un context formal o en una situació comunicativa en què se’ns demana una mica de rigorositat, sovint hem de fer un autèntic esforç perquè aquestes tres parauletes no se’ns escapin de la boca amb total impunitat. I a vegades, i malgrat aquest autocontrol lingüístic, se’ns escapen igualment. Que en són de traïdors, els mots, quan volen, oi? I llavors, un cop ja els hem dit, sovint ens autocorregim i busquem les alternatives que en aquell moment ens semblen més adequades. 

L’alternativa més bona per al pues és el ‘doncs’, sempre que aquest pues sigui de conclusió, conseqüència o dubte. Si el pues equival al ya que, i, per tant el valor és causal, podem optar per ‘perquè’, ‘ja que’, ‘car’, etc. Quant a les alternatives del bueno, el ‘bé’ podria ser la solució més bona… Tot i que en alguns contextos com quan diem la famosa expressió del bueeeeno, bueeeeno, bueeeeeno, a mi personalment la fórmula “bééééé, bééééé, béééé”… tampoc no m’acaba de convèncer. Si el volem fer servir com a interjecció, la millor opció és ‘alça’, ‘apa’ i en alguns casos el ‘vaja’ també funciona. I finalment i pel que fa a les alternatives del vale: ‘d’acord’, ‘entesos’, ‘conforme’, ‘bé’ o ‘va bé’. Si ens pensàvem que amb el ‘val’ ja ho teníem resolt, doncs no senyors, perquè també és la còpia de l’expressió castellana vale.

Una altra paraula problemàtica és algo. Amb l’algo ens passa una cosa força curiosa i singular. Molts parlants directament opten pel ‘quelcom’, tant per al llenguatge escrit com per a l’oral. I què passa amb el quelcom? Que és molt formal. Massa formal. I això és ‘incorrecte’? No, però és inadequat. L’alternativa més planera és ‘alguna cosa’ i és clar, no ens agrada gaire perquè l’economia del llenguatge ens faria tirar més cap a una altra solució més curta. Però mentre aquesta altra opció no existeixi, em sap greu informar-vos que ens haurem de conformar amb ‘alguna cosa’.

Bueeeeeno. Ai, vull dir, ‘bééé’, o ‘doncs béééé’, fins aquí els consells per intentar combatre aquests tres enemics de la llengua catalana. Per cert! Al llarg d’aquest article he escrit algun ‘doncs’ i algun ‘bé’. Si no us n’heu adonat i no se us han fet estranys, deu ser perquè ja hem començat a aconseguir que no “quedin tan malament ni tan forçats”. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació