Pasqual Tirach: inventari d’insults

Sobretot als pobles petits, encara és ben viu el fenomen dels malnoms o sobrenoms. Tant per a persones com per a cases. Abans que el temps escombri molts d’aquests sobrenoms, a la Catalunya Nord, Pasqual Tirach els ha inventariat i estudiat tots a fons. N’ha catalogat 13.500. Després d’analitzar-los, a l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, ens ha explicat quines conclusions ha pogut extreure de la personalitat nord-catalana.

La curiositat i l’interès particular de Pasqual Tirach, professor de català a Perpinyà i doctor en lletres, l’ha portat a fer una recerca tan minuciosa com de gran envergadura: documentar tots els malnoms de la Catalunya Nord. Després d’anys i anys de feina n’ha sortit Malnominació a la Catalunya Nord: estudi sincrònic dels malnoms nord-catalans, testimoniatges lingüístics i culturals. No és el primer estudi d’aquestes característiques que es fa als Països Catalans, però Tirach explica que té com a trets particulars que “cobreix tota una zona, que és la Catalunya Nord i el mètode de classificació també és diferent”. També és destacable que, si bé aquests treballs s’acostumen a fer en equip, aquest l’ha fet en solitari. És per això que li ha costat “molts, molts anys”. Ho ha compaginat amb la feina, aprofitant el temps lliure i intentant “trobar la gent al bon moment, quan són fora xerrant, a la fresca, al repetell del sol”. I com que molts malnominats ja són difunts, fins i tot ha passat diversos dies de Tots Sants al cementiri.

Això li ha permès inventariar 13.500 malnoms i estudiar-los morfològicament, sintàcticament, fonèticament, segons l’origen, en semàntica… I especifica: “Diferencio clarament l’anàlisi del sentit de la paraula i l’origen del sobrenom, que a mi em semblava un disbarat confondre les dues coses. A la part d’origen surt que la gent, a l’hora de batejar els veïns, s’ha inspirat en moltes coses. Les coses senzilles són, evidentment, els noms posant-hi un diminutiu, o les professions, o un defecte físic, o el caràcter de la persona. I el que és interessant és veure on van a buscar la inspiració: per un caràcter pot ser un animal o un personatge conegut.” I amb això, es topa amb en Caga Reparos de Clairà (el Rosselló), el músic Josepet del Violon Gros o la Tretze Tetes, víctima de l’exageració dels coneguts.

Sovint Pasqual Tirach cita sobrenoms malsonants. De fet, diu que “la idea és que ells no els sàpiguen” i que aquests sobrenoms sortien “en grups de gent” quan “anava al rall – el rotlle, el senat- i vinga recollir sobrenoms, i quan l’un o l’altre se n’anava, llavors sortia el sobrenom d’aquest”. És una mica per això que no dubta que “els malnoms són un mirall verídic de la realitat”. O, si més no, d’una realitat subjectiva. “També és el reflex de la petita història del poble”, en el sentit que poden recordar “episodis violents”, aspectes de la vida o moments festius”. I per als vinguts de fora, tenir un sobrenom assegura que és mostra de l’èxit del procés d’integració. El funcionament dels malnoms també varia segons la zona de la Catalunya Nord: “A Cerdanya, per exemple, o al Capcir, són més aviat noms de casa. I a la plana, més aviat noms individuals”. I també és cert que “a la costa, evidentment, hi ha molts més peixos, hi trobes coses de l’agricultura”. I la professió hi influeix, com és el cas d’en Bolilla: “La bolilla és el tros de fusta que cau quan el fuster passa el ribot”.

Les comarques nord-catalanes no són una excepció i allà la malnominació va en retrocés. Sobretot a les ciutats. És per això que Pasqual Tirach apunta: “A Perpinyà m’ha costat molt més. De fet, no surt al treball. Malgrat els intents que vaig fer. Ara ja és massa tard”. Entre la immigració i la pèrdua de la pista dels uns als altres, els pseudònims s’hi han esfumat. Diu que n’ha trobat una cinquantena al barri de Sant Martí i “un poc més” a Sant Mateu. Això quan, per exemple, només a Cotlliure (el Rosselló) en va trobar uns 400. I en contra del que es pugui pensar, “no és pas la presència del francès que ho ha fet decaure”. Tirach ho associa a “la vida moderna”: “En aquell moment, a la primera guerra mundial, a la segona guerra mundial, no hi havia tants codis com ara: hi havia pas noms de carrers, hi havia pas número de la seguretat social. La gent se coneixien diferentment i, a més, no hi havia tants moviments de població. Ara tot això ha desaparegut. La gent als nous barris ja no es coneixen. És molt més administratiu”. Per exemple, un malnom associat a una època seria en J3, referint-se a una persona molt magra, tenint en compte que J3 era el nom que rebien les cartes de racionament franceses.

Sí que és veritat que el francès s’ha introduït al panorama de la malnominació catalana, però no en tanta mesura com semblaria. Pasqual Tirach assenyala: “Del total de 13.500 sobrenoms, n’hi ha uns 2.300 que no són normatius i d’aquests 2.300, el 60% són paraules o franceses o mig francès mig català. És molt interessant de retrobar paraules rosselloneses que s’han perdut en el parlar habitual ara que se conserven, també girs que se conserven i es pot veure, més o manco, on és més forta la influència del francès o de l’occità també”.

Per acabar, pregunta obligada: Pasqual Tirach té sobrenom? Doncs resulta que no. Però sí que el seu pare era conegut com el Nin de la Innovació, perquè era fill dels propietaris de la botiga la Innovació, d’Elna (el Rosselló).

Descarregueu l’entrevista a través d’aquest enllaç.