Parlar català a la presó

"Un pres sempre havia dit que volia matar tots els catalans, però vam acabar prou amics", explica Miquel Simón, que ha anat a la presó de Girona per parlar en català. Montserrat Fort, en la imatge superior, també ha anat a la presó de Girona per parlar en català.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

“Feia anys que pensàvem en la possibilitat de fer algun tipus de voluntariat a la presó i quan ens van proposar d’anar-hi a fer suport a l’ensenyament del català vam dir que sí de seguida, sense pensar-ho gaire. Aquest ja és el cinquè curs que hi anem”, expliquen laMaria Teresa Taberner i Xavier Merino, que van a la presó de Girona un cop per setmana per parlar en català amb els interns. “Hem conegut una persones de diferents procedències i estrats socials. Algunes han tingut necessitat d’explicar coses i altres han estat més tancades. Mai no hem preguntat els motius que les havien portades a la privació de llibertat. La relació amb totes ha estat cordial i hem après de respectar-les i valorar-les com a persones, a no jutjar-les i, d’alguna manera, estimar-les”.

Aquest programa s’emmarca dins el programa de Voluntariat per la Llengua del Centre de Normalització de Girona. Així doncs, voluntaris i aprenents es troben dins del centre penitenciari i dediquen una hora setmanal a la conversa en llengua catalana per contribuir al procés d’integració social dels aprenents promovent el català com a llengua d’acollida. És un projecte d’implicació de la comunitat penitenciària amb la societat civil, que fomenta la integració i la cohesió social i que enforteix la llengua catalana com a eina de relació. Ofereix l’oportunitat de conèixer realitats diverses a tothom qui hi participa”, diu Montserrat Deulofeu, des del CNL de Girona.

“He tingut la sort de poder treballar amb diferents nois d’edats diverses. Sempre es mostren oberts a aprendre. Cada un d’ells fa que el contingut canviï. En la mesura del possible intento fer allò que faria si els dos estiguéssim al carrer: parlar de diferents temes. Val la pena anar una mica preparada, és possible que la conversa calgui canviar-la. Cal pensar que ells no surten al carrer. Amb bona sort les seves famílies els van a veure els caps de setmana”, explica Montserrat Fort. “Sempre et pregunten: Com estàs? Tornaràs la setmana que ve? I es preocupen molt per mi i per a la meva salut. S’estableixen uns vincles d’amistat molt forts”.

Català a les presons des de 2008

El compromís dels voluntaris s’ha anat consolidant des del 2008 quan es va iniciar el programa, primer al Centre Penitenciari de Figueres i pocs mesos després al de Girona. Les persones voluntàries solen repetir ja que aquest subprograma fidelitza els voluntaris per la seva especificitat. “L’èxit del Voluntariat per la llengua al centre penitenciari té a veure amb el grau d’experiència dels voluntaris. Podem comprovar que el grau d’èxit és més alt en aquelles parelles en què l’aprenent és repetidor”, explica Montserrat Deulofeu.

Sovint hi ha aprenents (un 60%) que, un cop iniciat el programa, han de marxar a altres centres o bé en llibertat, en tercer grau… A causa de la mobilitat dels reclusos, alguns aprenents no arriben a les 10 hores de conversa. Cada nova edició es treballa per arribar als mínims necessaris perquè el Voluntariat per la llengua sigui efectiu.  Aquest flux es controla a través de la coordinació entre el Centre de Normalització Lingüística i el Centre de Formació d’Adults del Centre Penitenciari.

Matar tots els catalans

“Un aprenent sempre havia dit que volia matar tots els catalans”, explica Miquel Simón, que també ha estat voluntari a la presó de Girona. “No li vaig preguntar les seves raons, que deuria tenir, però quan vàrem acabar les sessions de conversa havíem quedat prou bons amics. Va deduir que no tots eren iguals”.

La valoració del voluntariat lingüístic a la presó és molt positiva, tant per part dels voluntaris com per part dels interns. Els indicadors que s’utilitzen per avalar els avenços dels aprenents són els informes de l’equip docent del Centre Penitenciari en què consta el grau de progrés de l’alumnat en l’ús de la llengua catalana. “Després de moltes setmanes d’explicar-los contes i llegendes, vaig faltar a una sessió a causa d’una malaltia de la meva dona”, explica Miquel Simón. “Em vaig trobar el següent dia que entre tots ells havien inventat un conte nou, l’havien escrit  amb ajuda de les mestres i me’l varen donar en mà en la propera sessió. Quedaria molt curt, si digués que em vaig emocionar profundament”, explica Miquel Simón. “Al final de cada curs sempre et fan un regal personal, dibuixos o llibres pintats, amb les limitadíssims mitjans de què disposen allà. Si això ja és per agrair de tot cor, imagineu-vos la sorpresa i satisfacció de rebre un grapat de poemes dedicats, fet per ells i … escrits en català!”

El Voluntariat per la llengua també es duu a terme al Centre Penitenciari de Figueres i Girona, als Serveis Territorials de Justícia,  al geriàtric Maria Gay de Girona, a l’Hospital Sant Jaume d’Olot, a Llars l’Amistat de Girona, a  escoles i instituts del Baix Empordà i en associacions de mares i pars d’alumnes de l’Alt Empordà, entre altres. A més, també col·labora amb el Projecte Rossinyol, projecte de mentoria de la Universitat de Girona.

Enguany fa 10 anys que es va posar en marxa el programa Voluntariat per la llengua. Es va iniciar el 2003 a Cornellà de Llobregat i va engegar un any més tard a poblacions gironines com Palafrugell, Girona, Figueres, Olot… Des de llavors s’han format més de 12.000 parelles lingüístiques que han contribuït a millorar i fomentar l’ús del català entre la població de les comarques gironines.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació