Oriol Ponsatí-Murlà

Oriol Ponsatí-Murlà

Editor i Professor de Filosofia

nou (+un) aforismes

Sobre el caràcter no dogmàtic de Fabra, no hi puc estar més d’acord. Visca Fabra; morin els fabrians més fabristes que Fabra!

En resposta a Ignasi Moreta, que ahir va interpel·lar Oriol Ponsatí-Murlà amb l’article Nou aforimse lingüístics publicat a Núvol en el debat sobre el català als mitjans de comunicació, ara Oriol Ponsatí-Morlà respon amb aquest article titulat “nou (+un) aforismes”, que segons el mateix autor són un xic allargassats i gens bel·ligerants.

1.- Ignasi Moreta (com també Xavier Serrahima) consideren bel·ligerant el meu article que Núvol va publicar a principis d’aquesta setmana, sota el títol “La llengua que ara en Garolera ens vol fer parlar”. Em sorprèn enormement que les meves assenyades reflexions, exemplificades per la millor tradició literària, des de Llull fins a Riba, puguin ser considerades bel·ligerants per ningú. Moreta, en qualsevol cas, opina que criticar només sis casos “dels centenars d’exemples adduïts per Galorera no justifica la filípica”. Bé, els centenars d’exemples adduïts per Garolera, si no m’he descomptat, són exactament 102 (deixo al marge del recompte, només, els casos fonètics). I és veritat que sis contraexemples representen només el  5,88%. En el meu article ja indicava que “ens hem limitat només a aquests exemples però no són pas els únics qüestionables”. Com que Moreta troba el percentatge escarransit, l’incrementarem una mica. Per raons similars a les que ja apuntava en la resta de casos (fonamentalment: perquè em sembla que la crítica de Garolera no se sosté en criteris filològics seriosos sinó en dèries personals), no em barrufa que algú em qüestioni si puc dir o no puc dir ubicar, que fa un dia tranquil, generar, obviar (en el sentit que Garolera critica i que és, per cert, la primera accepció que recull el DIEC), referent, emblemàtic, dinàmica, apropar, gratis, molestar, reinventar, entorn, escenari, iniciar, finalitzar, culpabilitzar, parlar, autoenganyar-se, destrossar, asintonia (que no és, precisament, un calc del castellà), relat, per part de, (passar) fam, sensat/sensatesa, laborable, proper, dèbil, sortejar (el problema que realment planteja aquest verb i que Garolera hauria de denunciar no és que hagi substituït “rifar”, sinó que el personal es dedica a “sortejar obstacles”), felicitats, adéu-siau, marxar, retornar, retrocedir, desvelar, caldre, mític, patètic, paradigmàtic, valoració, important, estel, natura, olor, vèncer, estri, refiar-se, guixeta (si hi ha tants parlants que opten per guixeta, en lloc de taquilla, no és perquè “donin preferència al francès”, com diu Garolera —els filòlegs, a vegades, tenen idees molt estranyes sobre la mena de coses que passen pel cap del parlant quan parla—, sinó, simplement, perquè, durant anys i panys, els filòlegs amants de fer llistes de les coses que no podem dir, ens van estar recordant que taquilla era un castellanisme i ara que hem après a dir guixeta se n’han revingut que el que havíem de dir era taquilla, que ja ho recomanava Fabra… A prendre vent!), cérvol i nínxol (em sembla el súmmum del ridícul que Garolera proposi seriosament que ens dediquem a dir i escriure “cervo” i “ninxo” només per una corominada). Ja tenim cinquanta casos més en els quals no estic d’acord amb Garolera. En rasat (expressió que no apareix en cap diccionari però que al meu poble sempre hem fet servir amb normalitat): 56 casos, és a dir, el 55% del total. Millor, oi?

Hi ha, a més, tota una sèrie de casos que no he inclòs en el recompte precedent no pas perquè hi estigui d’acord sinó perquè em sembla que Garolera adopta un to apocalíptic que no es correspon amb la realitat de la llengua de la majoria de mitjans. Per exemple: els queixals corcats no han estat substituïts per “queixals on s’hi ha fet una càries”; a la meva ciutat no tinc present haver vist mai un cartell que digués “en lloguer”; no he sentit mai cap periodista que es “desnortés”. I, encara, sobre els escurçaments hipocorístics “a la castellana”, ja comença a ser hora que deixem de dir disbarats. És cert que alguns noms (com els que exemplifica Garolera: Bartomeu, Salvador Sebastià) alternen l’escurçament per afèresi (Tomeu, Vador, Tià) amb l’escurçament per apòcope (Barto, Salva, Sebas). Cadascú en fa el que li dóna la gana, del seu nom. Però hi ha tota una altra sèrie de casos en què l’escurçament “a la catalana”, per afèresi no és viable (és molt més raonable que jo escurci el meu nom per afèresi: Oriol < Uri, i que els meus amics Xavier i Rafel ho facin igualment, “Xavi” i “Rafa”, que no pas que fem coses estranyes i ens fem dir “Iol”, “Vier” o “Fel”. No fotem.

2.- És cert que Garolera no diu pas que “compadir” o “onejar” siguin incorrectes. Però en el context d’un article en el qual lamenta la degradació del model lingüístic dels mitjans de comunicació Moreta m’acceptarà, si més no, que no podem pas considerar que n’emeti un judici gaire favorable. Sobre el cas “malgrat”, tampoc no diu que sigui incorrecte, és cert. Diu quelcom molt pitjor: “que, en català, no ha sigut mai viu”. Fot-li!

3.- Moreta aventura la hipòtesi que jo no devia anar a classe el dia que, a tercer de BUP, a ell li van explicar “l’ús impropi de recolzar”. Efectivament, no hi vaig anar. A tercer de BUP anava tan poc com podia a classe perquè d’aquesta manera m’estalviava que m’expliquessin bestieses com ara “l’ús impropi de recolzar”. Dels dos exemples que Garolera posa, no pronominal i pronominal, jo només critico el pronominal. No veig cap motiu per no recolzar-me a la barana, si em ve de gust, ni sé veure per quin motiu m’hi hauria de repenjar si el que vull és recolzar-m’hi.

4.- Governança. Lamento que la meva “lliçó” sobre genitius objectius i subjectius no quedés prou clara a Moreta. Garolera criticava que “acció de govern” s’hagués vist substituïda per “governança”. Aquest darrer terme no hi té res a veure, amb l’acció de govern (que és l’acció pròpia d’un govern quan governa), sinó que és una paraula encunyada per la teoria política per expressar les dinàmiques (paraula proscrita per Garolera) de descentralització del poder respecte el poder estatal. Governança i acció de govern, doncs, són expressions gairebé antitètiques. (Per saber-ne més, per exemple: Jon Pierre. Debating governance. Oxford, 2000.)

5.- Com Moreta, jo també faig servir “malgrat” en santa alternança amb “a pesar”. Ara bé, dir que Gabriel Ferrater “pren els gramàtics com a font lingüística” no acabo de saber ben bé què vol dir. Ferrater pren Fabra com a font lingüística quan fa lingüística i Baudelaire, Foix i Riba quan fa literatura. Naturalment.

6.- Que Garolera fos el primer a utilitzar “malgrat” l’any 1986 i ara es dediqui a bescantar-lo no em fa pensar precisament en una sàvia rectificació. No pots afirmar que malgrat “no ha sigut mai viu” si tu mateix el feies servir en articles acadèmics fa 30 anys. Aquí no hi ha un problema de rectificació sinó de contradicció: exactament la mena de contradicció a la qual es veu abocat algú que s’entesta a proposar un model de “llengua pura” i això l’obliga a reprimir-se per no dir allò que ha dit tota la vida. Viure així deu ser un malviure constant. Jo no penso pas apuntar-m’hi.

7.- Sobre el caràcter no dogmàtic de Fabra, no hi puc estar més d’acord. Visca Fabra; morin els fabrians més fabristes que Fabra!

8. La correcta comprensió del problema que planteja una expressió com ara «la senyera catalana» la dec, justament, a Moreta, i li he d’agrair. Tal com ja recordava jo en el meu article, però, no sembla que Garolera hagi entès ben bé el problema. Li recomano una llarga conversa amb Moreta, que segur que li aclarirà unes quantes coses.

9.- Si una notícia ha de ser impactant o potent, i si això és o no és cursi ho deixarem al gust personal de cadascú. Recórrer, però, al Diccionari Normatiu Valencià, com fa Moreta, per justificar una forma (impactant amb valor adjectival) que diria que no té cap tradició en català oriental és fer una mica de trampa. Em sembla que el problema no és aquest. M’agradaria veure quina cara fa Garolera el dia que senti dir a la Núria Soler, presentant el TN Migdia: “Li la va torcar” en lloc de “L’hi va eixugar”.

(+ 1).- Podríem discutir llargament sobre el centenar de casos que denunciava Garolera i tots plegats ens ho passaríem molt bé (com efectivament estem fent gràcies a Núvol). Ara bé: no podem perdre de vista que el problema realment important i que va motivar el meu primer article és que un exercici com el de Garolera, a hores d’ara, no té cap sentit i és, fins i tot contraproduent. Garolera li fot pel broc gros i parla de mitjans de comunicació com si fossin tots iguals. I no ho són. El model lingüístic de diaris com l’Ara o el Punt-Avui és perfectament defensable i probablement no havíem tingut mai una premsa tan ben escrita com la que tenim avui (llegim, sisplau, diaris catalans dels anys trenta, tots post-fabrians, i després parlem-ne). Si, en canvi, Garolera es refereix als diaris bilingües de Barcelona, que fan ús i abús del traductor automàtic, aleshores s’ha de mullar i dir-ho: estic atacant La Vanguardia i El Periódico. Igualment per les televisions. El català de TV3 és, ben segur, millorable i tots ens escandalitzem de tant en tant, quan sentim segons què. Però ha aconseguit consolidar un estàndard molt seriós mentre la nostra il·lustre màxima institució acadèmica de la llengua embolicava la troca amb una proposta d’estàndard composicional per als mitjans que mai ningú no ha acabat d’entendre com s’havia de concretar.

Despertem-nos, si us plau (o sisplau)! El problema del català no són ni els diaris ni TV3. El problema del català és que els nostres fills, els fills de filòlegs, juguen en castellà al pati, “se’ls hi cauen” les coses i, com recordava Roser Atmetlla, “es fiquen contents”. I d’això no en té cap culpa TV3. Només faltaria, ara, que els volguéssim convèncer que és preferible que diguin no sé què perquè un capellà del segle XIX ho deia així. D’això se’n diu no tocar de peus a terra. I no ens podem permetre que els nostres filòlegs no hi toquin. Perquè aleshores, el que estarà tocat, i de mort, serà el català.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació